La 9a edició de La ciutat a cau d'orella , el cicle d'activitats coorganitzat entre la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona , la Biblioteca Pública de Tarragona , l'Arxiu de Folklore i l'Escola de Lletres , està dedicat enguany a les presons (físiques i interiors).  Començarà el proper 14 de desembre i s'allargarà fins al 19, amb vuit propostes, totes gratuïtes, que giraran al voltant del que representen els espais físics que es defineixen com a presó i les presons personals i els límits que ens posem, o sigui, la presó física i la interior. Dijous 2 de desembre, a les 17h, s'obren les inscripcions . El programa complet es pot consultar al web de Joventut.

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili organitza la jornada «Literatura popular i literatura d'autor: gèneres i recreacions» els propers 16 i 17 de desembre, a la sala de graus del Campus Catalunya  (Av. Catalunya, 35 - Tarragona) Investigadors de diverses universitats dels Països Catalans oferiran conferències al voltant de la intersecció entre la literatura popular i la d'autor. Les intervencions dels membres de l'Arxiu de Folklore són les següents: Dijous 16: 9.45h Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili): «Els referents de la literatura popular en el la poesia de Josep Carner» Divendres 17: 9.30h Sílvia Veà (Universitat Rovira i Virgili): «Llegendes contemporànies i la seua adaptació a la literatura catalana. Alguns exemples» 10h Emili Samper (Universitat Rovira i Virgili): «Bolets o menairons? Fungus d’Albert Sánchez Piñol» Per a assistir-hi, cal preinscriure-s'hi prèviament mitjançant una butlleta.

 En la XVI Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics (GEE) es va presentar el llibre Miscel·lània etnopoètica , a cura de Xavier Roviró , Carme Rubio i Emili Samper . El GEE, davant la impossibilitat que, per causa de la pandèmia de COVID-19, es pogués celebrar la XVI Trobada dins de l'any 2020, va creure adient editar aquest volum, que recull contribucions de diversos membres del GEE que, de manera excepcional, no estan lligades a cap temàtica específica. És per això que la que havia de ser la XVI Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics no es va poder celebrar. Els membres del Grup, reunits el 14 de novembre de 2020 en assemblea virtual (una altra paraula ben familiar per a tots), vam decidir mantenir el tema ("La representació etnopoètica del mal") i la seu (Girona) i canviar les dates de la trobada per a l'any següent, és a dir, el 12 i 13 de novembre de 2021. En aquesta mateixa assemblea virtual es va acordar que, tot i no haver-se celebrat la trobada, s'

 El dies 11, 12 i 13 de novembre l’ Institut d’Estudis Gironins de Girona acull la XVI Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics , dedicada, enguany, a  « La representació etnopoètica del mal ». L'Arxiu de Folklore hi participa el dia 12 de novembre a la tarda amb amb les presentacions següents: El llibre Mons reals i imaginats en l'etnopoètica catalana , a càrrec de Josep Temporal i Sílvia Veà El llibre Miscel·lània etnopoètica , a càrrec de Xavier Roviró , Carme Rubio i Emili Samper L'Any Palmira Jaquetti i les publicacions Em lliga la beutat de cada flor , L'estel de la llar i Palmira Jaquetti , a càrrec de Carme Oriol El llibre A History of Catalan Folk Literature , a càrrec de Carme Oriol El número 9 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature , a càrrec de Carme Oriol i Emili Samper El llibre La llegenda , a càrrec d' Emili Samper I el dia 13 de novembre al matí, amb la comunicació: «La metàfora del zombi com a exp

 La jornada del GRILC (Grup de Recerca Identitats en Literatura Catalana) està dedicada a la llegenda i el mite en la literatura catalana, i se celebrarà els propers 9 i 10 de novembre al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili . Emili Samper hi presenta la conferència «Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi», que podrà escoltar-se el dia 10 a les 16.30, a l'aula 402 del Campus. Cal inscripció prèvia. Podeu trobar la butlleta aquí .

 Els dies 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre té lloc el Tercer Congreso Internacional Poéticas de la Oralidad , organitzat pel  Laboratorio Nacional de Materiales Orales (LANMO) , amb seu a l' Escuela Nacional de Estudios Superiores (ENES, Morelia) , la Facultad de Filosofía y Letras (FFyL) , la Unidad sobre Representaciones Culturales y Sociales (UDIR) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) , el Colegio de San Luis y la Universidad Autónoma de Querétaro (UAQ) per als membres de la xarxa  RIEMO (Red Iberoamericana de Estudios sobre Materiales Orales) . El propòsit de la trobada és conèixer i integrar el treball i les perspectives dels membres de la RIEMO i generar un codi d'ètica comú a tots els membres i grups de treball del laboratori. El congrés tindrà quatre activitats fonamentals: tres conferències magistrals, presentacions breus dels grups adscrits a la RIEMO , presentació de projectes i cinc taules de discussió sobre el codi d'ètica que s'ha de mante

 L'Arxiu de Folklore acull el professor David Hopkin  (University of Oxford) en la seva estada de recerca del 26 d'octubre al 14 de novembre. El professor Hopkin investiga la història social i cultural dels pobres, els analfabets i les poblacions treballadores de l'Europa moderna (segles XVIII al XX), és a dir, de la majoria de la gent d'aquell temps. El seu camp particular és la cultura oral i popular (balades, contes, dansa, teatre de carrer...). Explora comunitats històriques a través de les històries que explicaren sobre elles mateixes. El Dr. Hopkin a les dependències de l'Arxiu de Folklore David Hopkin amb els membres de l'Arxiu de Folklore Emili Samper i Carme Oriol El Professor Hopkin amb la directora de l'Arxiu, Dra. Carme Oriol, i l'actual tècnica Sílvia Veà El Dr. Hopkin fent una conferència a l'aula 523 del Campus Catalunya

 El dia 6 de novembre  tindrà lloc la III Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral, organitzada per la Biblioteca de l'Etno   - Museu Valencià d'Etnologia (C. Corona, 36 València), de 9h a 20h. Emili Samper hi participarà de 12.30h a 11.15h amb la conferència «La vitalitat del folklore: rumors i llegendes d'ahir i de hui» . Com deia Josep Maria Pujol, el folklore és com la matèria i no es crea ni es destrueix, només es transforma. Gèneres com el de la llegenda i el rumor exemplifiquen aquesta adaptabilitat del folklore i mostren la seva vigència, sobretot en temps de crisi com el que ha provocat la pandèmia que encara patim.

 El proper 4 de novembre, el professor David Hopkin , de la Universitat d'Òxford pronunciarà la conferència "A History of Folklore Studies in the British Isles, c. 1750-c. 1970", a l'aula 523 del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili ,a  les 9h. David Hopkin fa una estada de recerca a l'Arxiu de Folklore, del dia 26 d'octubre al 14 de novembre. Organitzen: Arxiu de Folklore, Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari en Català i el GRILC - Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana.

 La secció de Folklore de la revista Sonograma publica, al darrer número, el 52, l'article d' Andreu Ramis i Miquel Sbert   «El Calendari folklòric de Mallorca de Rafel Ginard Bauçà» . Gràcies a la iniciativa de la Fundació Mallorca Literària (FML) –entitat que gestiona la casa museu (Museu de la Paraula) de Rafel Ginard a Sant Joan–, des del 2014 es treballa en la recuperació i posada a l’abast del Calendari folklòric de Mallorca, una obra també monumental del franciscà, que s’ha conservat a l’Arxiu de la Porciúncula de la TOR, en un conjunt de set llibretes i dietaris manuscrits i datats entre el 1951 i el 1958 (amb anotacions esporàdiques d’anys posteriors). Aquest projecte es va iniciar amb la digitalització, la transcripció i la indexació dels continguts; la tasca prosseguí amb l’edició de dotze lliuraments del Tradicionari de Mallorca (2015-2016), un tast en format digital sobre festes i rituals tradicionals continguts en el Calendari folklòric. Finalment, el 2018, s’en

 El dia 13 d’octubre de 2021, va tenir lloc la Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , al llarg de la qual Carme Oriol va presentar el darrer Quadern de la Càtedra, dedicat a Palmira Jaquetti . Aquest Quadern recull els textos de les conferències pronunciades en l'anterior Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català (23 i 24 de març de 2021) per un destacat grup d’estudiosos de la figura i l’obra de Palmira Jaquetti: Neus Real , Montserrat Palau , Esther Navarro , Salvador Rebés , Josefina Roma i  Joan de la Creu Godoy , que van exposar estudis concrets sobre la tasca i la persona de Palmira Jaquetti des de diversos punts de vista, com el període històric que li va tocar viure, la poesia que va deixar escrita, els treballs que va dur a terme per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i el Cancionero Popular Español, una aportació biogr

 El passat 13 d'octubre va tenir lloc la  Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, enguany dedicada a «Mirades interdisciplinàries sobre la llegenda i el mite», a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili . Emili Samper va pronunciar la conferència «Mites i vinyetes: un viatge al món del còmic» i Carme Oriol va presentar el darrer Quadern de la Càtedra, dedicat a Palmira Jaquetti . Programa de la Jornada Emili Samper durant la conferència Carme Oriol durant la presentació del Quadern Portada del Quadern de la Càtedra Baixeras dedicat a Palmira Jaquetti

 La Societat Catalana de Llengua i Literatura , filial de l' Institut d'Estudis Catalans  (IEC), publica el llibre Literatura Catalana Contemporània: transformacions, imitacions i altres formes de reescriptura , que correspon al número 20 de la col·lecció Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, fruit de la V Jornada LitCat de grups de recerca de Literatura Catalana Contemporània , celebrada el 30 d'octubre de 2020 per videoconferència. Aquesta jornada va ser organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura ( IEC ), i amb el Grup de Literatura Catalana Contemporània de la UV com a amfitrió Emili Samper hi ha col·laborat amb el treball titulat «Oralitat i llegenda en la narrativa curta de Josep Iglésies » , que podeu trobar a les pàgines 45-63. Els reculls de narracions curtes de Josep Iglésies segueixen, estèticament, l'aire noucentista que es

  Emili Sampe r participarà en el IX Seminari Internacional d'Estudis Transversals que organitza el Grup d'Estudis Transversals de la Universitat d'Alacant . En aquest seminari, que tindrà lloc els propers 7 i 8 d'octubre, es tractarà de quina manera un fet com la crisi originada per la pandèmia de COVID-19 esdevé d'allò més tranversal en el món dels nostres dies. Emili Samper abordarà el tema en la seua comunicació  « L’ús del folklore en èpoques de crisi », el dia 7 d'octubre, a la tarda, en la sessió del bloc 1, de 17.30h a 19h.

 Els dies 17, 18, 19 i 20 d'agost va tenir lloc la Setmana Jaquetti a l' Ecomusèu çò de Joanchiquet de Vilamòs. A l'esdeveniment, organitzat per Musèus dera Val d'Aran , s'hi van poder escoltar un seguit de conferències sobre la folklorista, visitar l'exposició «Lum ena amna. Palmira Jaquetti 1895-1963» i assistir a l'espectacle de teatre musical «Palmira», de Bubulina Teatre. Carme Oriol va pronunciar la conferència inaugural «Palmira Jaquetti ena Val d'Aran» el dia 17 d'agost, i va conduir la visita guiada a l'exposició, el dia 19 d'agost.

El número 11 (2021) del Boletín de Literatura Oral de la Universitat de Jaén inclou l'article "La influencia del folclore en los cuentos de la ilustradora Emily Carroll" , d' Emili Samper  (amb DOI   https://doi.org/10.17561/blo.v11.5731). L’article pretén estudiar la influència del folklore en l’obra d' Emily   Carroll i veure quins elements procedents de la tradició s’hi poden trobar, sobretot en el llibre Through the Woods i en els webcòmics que tenen una relació més directa amb els relats tradicionals. La obra de Emily Carroll no se explica, pues, sin la influencia del folclore, pasado, eso sí, por su tamiz personal, y que deriva en una producción artística reconocible (gráficamente)  pero  también  estilísticamente,  con  una  fijación  por  la  vertiente  más terrorífica de los relatos y que ya es, a dia de hoy, una marca que permite identificar a primera vista su obra. Las escenas impactantes y los finales abruptos, que consiguen atrapar y sorprender al

 L'Arxiu de Folklore s'ha adherit a la xarxa INTELE . INTELE és una xarxa d'investigació estratègica constituïda inicialment per investigadors espanyols relacionats amb les infraestructures euroepees d'investigació actuals, constituïdes com a European Research Infrastructure Consortium o ERIC, per a les humanitats i les ciències socials: CLARIN  i DARIAH .  Aquesta xarxa vol reunir els grups que estiguin interessats en aquestes infraestructures d'investigació per impulsar noves línies d'investigació multidisciplinàries en humanitats i ciències socials. El seu objectiu principal és aconseguir que l'Estat espanyol participi oficialment a CLARIN i DARIAH , atès que és l 'únic estat de la Unió Europea que encara no ho fa. El passat 1 de juliol, va tenir lloc el «Workshop de internacionalización de INTELE: Definiendo infraestructura y nuestras necesidades», per explorar les necessitats dels diversos grups d'investigació que hi participaren. Carme Oriol

 La revista ELOP ( Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature ) fa una crida d'articles per al número corresponent a 2022, el núm. 11.  Aquest número serà monogràfic i té la intenció d'incloure tots els aspectes de la investigació sobre llegendes contemporànies, urbanes o modernes. L’objectiu d’aquest número és proporcionar una visió completa d’aquest gènere que demostri que el folklore no és fix i immutable i que reflecteix la nostra societat de maneres ben diverses. Per participar-hi cal enviar l'article escrit en llengua anglesa a folk@urv.cat, abans del 31 de gener de 2022. Podeu consultar les directrius de la revista en aquest enllaç .

La 38a Conferència Internacional de la International Society for Contemporary Legend Reseach (ISCLR), acollida per la Universitat Rovira i Virgili de la mà de Carme Oriol i Emili Samper i realitzada en línia del 28 de juny al 2 de juliol, ha estat un èxit. Aquesta edició ha acollit uns 60 participants cada dia i s'hi han presentat 30 comunicacions, que han tractat diferents rumors i llegendes contemporànies sobre temes ben diversos, com ara el Brexit, la Covid-19, el trumpisme, la teoria de la conspiració -de gran actualitat-, «el tràgic error», Santa Claus,   genii locorum -de caire més clàssic-, els personatges de Pokemon, estafes, i un llarg etcètera. Estudiosos de diversos països (Canadà, Estats Units, Gran Bretanya, Rússia, Eslòvenia, Grècia, etc.) com Theo Meder , David Clarke , Patricia A. Turner , Ian Brodie , Eda Kalmre o Gail de Vos han debatut sobre gènesi, interpretació i tipologia de rumors i llegendes contemporànies. Podeu consultar-ne el programa complet aquí .

 La secció de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 51, l'article: «Pasqual Vidal Fígols, l’etnòleg, activista cultural i dibuixant massalionenc. In memoriam» , escrit per Carles Sancho Meix. A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua.  Va ser un extraordinari enquestador i recopilador, amb Carme Alcover, de materials de la seua vila que va cedir per al projecte d’investigació Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa és per això que Massalió està molt ben representada en els tres volums que formen part de l’obra de recerca.  

La 38a edició del Congrés Internacional de la  International Society for Contemporary Legend Research  (ISCLR), dedicada a la llegenda contemporània, Perspectives on Contemporay Legend, començarà el proper 28 de juny i finalitzarà el 2 de juliol. En el congrés de la ISCLR que va tenir lloc a Tallin (Estònia) el 2016,  Carme Oriol i Emili Samper van proposar com a futura seu del congrés la Universitat Rovira i Virgili (URV), proposta que va ser acceptada en aquell moment i ratificada posteriorment al congrés celebrat a Brussel·les dos anys després. Inicialment, el congrés havia de tenir lloc presencialment a Tarragona l'estiu del 2020 (del 6 al 10 de juliol), però la pandèmia de covid-19 va obligar a ajornar-lo i a canviar-ne les característiques, ja que, finalment, se celebrarà íntegrament en modalitat virtual. Tot i que el període d'inscripció va acabar el 15 de juny i cal estar-hi inscrit per accedir a les diferents comunicacions, si voleu saber-ne més, podeu consultar-ne

Els dies 3 i 4 de juny tindran lloc, a la sala Prat de la Riba de l'IEC, les Jornades Internacionals d'Estudi: Centenari Jordi Pere Cerdà «La brasa d'una llengua», organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes  (ILC), l' Institut d'Estudis Catalans  (IEC) i la Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB). Carme Oriol hi participarà el dia 3 de juny, de 12h a 13h, a la taula rodona «Tradició popular», amb el tema « Les contalles de Cerdanya i les formes de narrativa oral». Podeu consultar-ne el programa aquí .

 El passat 22 de maig, el Diari de Tarragona publicava, a la secció La Tribuna , un article de Mònica Sales , en què l'autora reflexionava sobre veritats, mentides, rumors, llegendes urbanes i la postveritat. Podeu llegir-lo aquí . S’ha de dir sempre la veritat! No digues mentides! Et creixerà el nas, si dius mentides! I amb ulls esbatanats les criatures escolten amb ànsia aquelles veus externes, i fins i tot internes. No us ha passat? A mi sí. Amb els anys tot això canvia. Canvia tant que aquells xiquets menuts que s’embadalien amb la història del ruc i el iaio i el net, amb les llànties meravelloses, amb les catifes voladores, amb les cases de palla i de fusta i de maons, amb les gestes dels herois que vencien dracs amb foc pels queixals, amb les cases de sucre i xocolata o amb les princeses adormides per un encantament es converteixen en adults que gasten una gran part del temps a desembolicar embolics i a reflexionar sobre allò modern de la postveritat. Rumors per aquí, sospit

 El dia 8 de maig es va cloure l' Any Palmira Jaquetti , amb l'acte « Palmira Jaquetti. Oralitat, musica i poesia », celebrat a l' Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), concretament, a la sala Alicia de Larrocha. L'acte va ser conduït per l'actriu Montse Alcoverro,  va comptar amb la col·laboració d'alumnes de l'Esmuc, i va desenvolupar-se al voltant de la recitació de poemes de l'obra L'estel dins la llar (1938), de Palmira Jaquetti, que es reeditava amb motiu del seu Any. Carme Oriol , comissària de l'Any Palmira Jaquetti, hi va col·laborar amb unes paraules dedicades a la figura i l'obra de la folklorista, musicòloga i poetessa, juntament amb paraules d'agraïment per a totes les persones que han col·laborat en l'Any. En podeu veure les imatges al vídeo  de l'acte, des del minut 19'28" al 24'30". El llibre va rebre molt bones crítiques a l'època. En van parlar Anna Murià, Rafael Tasis, Osvald Ca

En la recta final de l’ Any Palmira Jaquetti , Carme Oriol , que n’és la comissària, pronuncia la conferència «Palmira Jaquetti i Isant, una figura a reivindicar», al Centre de Lectura de Reus . La conferència es podrà sentir dijous 6 de maig, a les 19 hores, a la Sala Emili Argilaga (Carrer Major, 15), a Reus, i a través del canal de Youtube del Centre de Lectura .

 La revista Tornaveu publica una notícia sobre el llibre de poesia de Palmira Jaquetti, a cura de Carme Oriol , Em lliga la beutat de cada flor . En la presentació del volum, Carme Oriol va explicar que la raó per la qual han decidit publicar el poemari és perquè esdevingui «un punt de partida perquè més persones es puguin interessar en Jaquetti i se’n facin més estudis i recerca». Més encara amb una autora que s’ha de reivindicar com a dona i com a persona extremadament culta. Les responsables del llibre posen en valor la Palmira poetessa: «Té la marca de l’artista. Té aquestes constants de la llum, de les ales».     

 En el número de Sant Jordi de la revista Sonograma , la secció de Folklore de la revista publica l'article: Reflexions al voltant de la comunicació artística en petit grup , de Roser Ros i Vilanova . L’any 1968, Dan Ben Amos (Ben-Amos, 1971: 3-15) va formular la denominació comunicació artística en petit grup, que Josep Maria Pujol va difondre a casa nostra, i que es referia al concepte de literatura tradicional. Gràcies a ells vam entendre que l’oral o el tradicional (de l’existència del qual no podem, però, dubtar), deixaven de ser característiques essencials del text per passar a ser mers atributs contingents: «El “text” fix transcrit cedeix a favor d’una consideració de l’esdeveniment comunicatiu i els seus participants» (Oriol i Samper, 2013: 27). Però jo m’he permès la llicència d’ampliar i ampliar aquesta denominació a tots els actes de comunicació verbal siguin o no fills de la tradició oral, molt especialment quan es tracta d’explicar contes.  Si el terme comunicació req

 Dins dels actes de l' Any Palmira Jaquetti , el proper 21 d'abril, a les 18:30h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV  (Av. Catalunya, 35 de Tarragona), tindrà lloc la presentació del llibre de poesia inèdita de Palmira Jaquetti  Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant . El llibre està editat a Publicacions URV , i serà presentat per la Dra. Montserrat Palau , professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, amb la participació de la curadora del llibre i comissària de l'Any Palmira Jaquetti, Dra. Carme Oriol.  L'acte serà presencial i retransmès en streaming per Teams: https://ja.cat/jaquetti.

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature , impulsada des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV i editada a Publicacions URV ha estat acceptada per ser inclosa a la base de dades bibliogràfica Scopus . El Content Selection & Advisory Board (CSAB) d'Scopus ha avaluat la revista i ha decidit la seva inclusió en aquesta reconeguda base de dades de cites i resums de bibliografia d’Elsevier. Els revisors han destacat, sobretot, l’organització, la política editorial i el gran potencial de la revista. També han fet esment dels articles científicament sòlids i rellevants per a un públic acadèmic o professional i internacional en el camp de la literatura oral popular. En els propers mesos, des de Scopus i Publicacions URV es duran a terme els processos pertinents per formalitzar la inclusió de la revista en aquesta base de dades, moment en el qual ja hi apareixerà. Entre altres índexs i bases de dades de revistes c

 Amb el títol « La llegenda contemporània, ficció irealitat en un món global », Carme Oriol parla de la llegenda urbana, llegenda contemporània o llegenda moderna, a la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l'IEC . L’aparença de realitat que tenen les llegendes contemporànies els ve donada per la convicció amb què les explica el narrador, que, efectivament, se les creu. El receptor, en canvi, pot reaccionar-hi de diverses maneres: amb credulitat, amb excepticisme o, fins i tot, amb incredulitat. I això és així perquè la llegenda porta implícit el debat sobre la creença, a diferència del que passa en altres gèneres de la literatura popular, com per exemple, en la rondalla, en què l’audiència percep clarament que allò que s’explica no ha succeït. Per la seva brevetat, pel caràcter sorprenent i per l’actualitat de la temàtica que tracten, aquestes narracions es transmeten amb facilitat i, en aquest procés, cada persona les recrea i les explica a la seva manera. En un

 Els passats dies 23 i 24 de març de 2021, es va celebrar, a Tarragona, la IV Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , dedicada a la folklorista Palmira Jaquetti. El dia 23, a les 16.30h, va tenir-ne lloc la inauguració, amb l'assistència de la rectora de la Universitat Rovira i Virgili , Dra. María José Figueras , i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural , Sra. Maria Àngels Blasco .  El dia 24, de 9h a 14.30h, es va celebrar la sessió de conferències online , conduïda per Carme Oriol i amb les intervencions de Neus Real , Montserrat Palau , Esther Navarro , Salvador Rebés , Josefina Roma , Joan de la Creu Godoy i Aitor Carrera . A la tarda, a les 19.30h, a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , va poder-se assistir de manera presencial a l'espectacle de Jordi Lara , " Palmira ", amb la cantatriu Elisenda Rué i el guitarrista Izan Rubio , que recreava textos i cançons

  Carme Oriol , comissària de l' Any Palmira Jaquetti , participa en la iniciativa «Poetes d'aniversari» recitant el poema «Joguineig», del llibre L’estel dins la llar (1938), de Palmira Jaquetti (1895-1963). Podeu escoltar-lo aquí .

 El número 31 de la revista Llengua & Literatura (pp. 130-133) inclou una ressenya sobre el llibre La llegenda  ( Magí Sunyer i Emili Samper (eds.), Kassel: Edition Reichenberger; «Estudis Catalans» 9) escrita per Caterina Valriu . El primer treball, de la Dra. Carme Oriol, s’orienta a la recerca d’una definició conceptual clara que delimiti la llegenda respecte de gèneres afins i en proposa una classificació —etiològica, de creença i històrica— a partir de les aportacions dels estudis folklòrics internacionals. És un article que —sens dubte— serà de referència per la seva sòlida fonamentació i claredat expositiva. El Dr. Emili Samper, reconegut especialista en història del folklore català i en les manifestacions contemporànies del fet folklòric, fa una acurada revisió de l’obra Tradicions del Vallès (1876) de Francesc Maspons i Labrós, un dels cappares de la recerca folklòrica de la Renaixença. Revisa el context ideològic i cultural en el qual apareix l’obra i analitza les si

La Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , que havia de celebrar-se el passat 21 d'octubre, té nova data: els dies 23 i 24 d'aquest mes. El dia 23 en tindrà lloc la inauguració, en format presencial, a la sala de graus del Campus Catalunya de la Universitat, a les 16.30h. En aquest acte es lliuraran les beques Josep Anton Baixeras i es presentarà el Quadern de la Càtedra Baixeras Margarida Aritzeta . El matí del dia 24 es pronunciaran les conferències, en format virtual. I, al final del dia, es podrà assistir a l'espectacle "Palmira". Atesa la situació de la pandèmia COVID-19, el codirectors de Càtedra, Carme Oriol i Magí Sunyer , han optat per un model mixt d'actes (uns de presencials i uns altres de virtuals). En tots serà imprescindible inscriure-s'hi mitjançant la butlleta d’inscripció. Podeu consultar el programa i obtenir la butlleta d’inscripció aquí .

El CRAI del campus Catalunya acull l’exposició «Llum a l'ànima» , dedicada a Palmira Jaquetti , poetessa, compositora, folklorista i docent, en el 125è aniversari del seu naixement, dins de l' Any Palmira Jaquetti , del qual és comissària Carme Oriol . L'exposició dona a conèixer la figura i obra de Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 - Els Monjos, 1963) i la seva destacada aportació a la cultura catalana, que  tot i ser majoritàriament coneguda per la seva vessant folklòrica en les missions de recerca de cançons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, també va intervenir en l'àmbit cultural com a escriptora, poetessa, traductora, docent, música i compositora. Per visitar l'exposició, que és oberta del 2 de març al 26 d'abril, cal demanar cita prèvia, per regular-ne l'aforament segons la normativa vigent. Els membres de la Comunitat Universitària poden demanar-la aquí , i les persones externes a la URV a l'adreça crai.catalunya@urv.cat. 

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València organitza uns seminaris de recerca per al segon semestre d'aquest curs 2020/2021. Emili Samper n'imparteix el primer : "De les cròniques i dietaris als tipus rondallístics: la metodologia dels estudis etnopoètics", dimecres 24 de febrer, a les 18h. Es podrà seguir en línia, mitjançant Teams, en aquest enllaç . Prenent com a punt de partida la recerca duta a terme al voltant del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), en aquesta intervenció es mostrarà la metodologia emprada per reconstruir la biografia d'aquest autor (a partir del buidat bibliogràfic de fonts impreses de l'època i també de material inèdit d'arxiu) així com l'edició, estudi i catalogació d'una part concreta de la seva producció (la narrativa folklòrica). Aquesta segona part exemplifica la metodologia utilitzada habitualment en els estudis d'etnopoètica i folklore (de tipus narratiu) amb la consulta de l

 La Biblioteca Pública Arús commemora, des del 27 d'octubre de 2020 fins al 25 de març de 2021, el seu 125 aniversari d'existència: «125 Aniversari de la Biblioteca Pública Arús (1895-2020). Cent vint-i-cinc anys al servei del poble». S'hi han programat una colla de conferències sobre la Biblioteca i sobre la persona i l'obra de Rossend Arús. Podeu consultar-ne el progama al peu d'aquest article. Emili Samper hi participa amb la conferència «Dos homes clau en la creació de la Biblioteca: Eudald Canivell i Cels Gomis», la qual serà pronunciada a quatre mans, juntament amb Manuel Vicente . Aquesta conferència tindrà lloc el dia 23 de febrer. L'acte serà virtual i es podrà seguir en directe o en streaming.