Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Carme Oriol participa en la Setmana Jaquetti organitzada per Musèus dera Val d'Aran

 Els dies 17, 18, 19 i 20 d'agost va tenir lloc la Setmana Jaquetti a l' Ecomusèu çò de Joanchiquet de Vilamòs. A l'esdeveniment, organitzat per Musèus dera Val d'Aran , s'hi van poder escoltar un seguit de conferències sobre la folklorista, visitar l'exposició «Lum ena amna. Palmira Jaquetti 1895-1963» i assistir a l'espectacle de teatre musical «Palmira», de Bubulina Teatre. Carme Oriol va pronunciar la conferència inaugural «Palmira Jaquetti ena Val d'Aran» el dia 17 d'agost, i va conduir la visita guiada a l'exposició, el dia 19 d'agost.

Emili Samper publica un article sobre Emily Carroll a Boletín de Literatura Oral de la Universitat de Jaén

El número 11 (2021) del Boletín de Literatura Oral de la Universitat de Jaén inclou l'article "La influencia del folclore en los cuentos de la ilustradora Emily Carroll" , d' Emili Samper  (amb DOI   https://doi.org/10.17561/blo.v11.5731). L’article pretén estudiar la influència del folklore en l’obra d' Emily   Carroll i veure quins elements procedents de la tradició s’hi poden trobar, sobretot en el llibre Through the Woods i en els webcòmics que tenen una relació més directa amb els relats tradicionals. La obra de Emily Carroll no se explica, pues, sin la influencia del folclore, pasado, eso sí, por su tamiz personal, y que deriva en una producción artística reconocible (gráficamente)  pero  también  estilísticamente,  con  una  fijación  por  la  vertiente  más terrorífica de los relatos y que ya es, a dia de hoy, una marca que permite identificar a primera vista su obra. Las escenas impactantes y los finales abruptos, que consiguen atrapar y sorprender al

L'Arxiu de Folklore s'adhereix a la xarxa INTELE

 L'Arxiu de Folklore s'ha adherit a la xarxa INTELE . INTELE és una xarxa d'investigació estratègica constituïda inicialment per investigadors espanyols relacionats amb les infraestructures euroepees d'investigació actuals, constituïdes com a European Research Infrastructure Consortium o ERIC, per a les humanitats i les ciències socials: CLARIN  i DARIAH .  Aquesta xarxa vol reunir els grups que estiguin interessats en aquestes infraestructures d'investigació per impulsar noves línies d'investigació multidisciplinàries en humanitats i ciències socials. El seu objectiu principal és aconseguir que l'Estat espanyol participi oficialment a CLARIN i DARIAH , atès que és l 'únic estat de la Unió Europea que encara no ho fa. El passat 1 de juliol, va tenir lloc el «Workshop de internacionalización de INTELE: Definiendo infraestructura y nuestras necesidades», per explorar les necessitats dels diversos grups d'investigació que hi participaren. Carme Oriol

Call for papers per al núm. 11 de la revista ELOP (Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature)

 La revista ELOP ( Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature ) fa una crida d'articles per al número corresponent a 2022, el núm. 11.  Aquest número serà monogràfic i té la intenció d'incloure tots els aspectes de la investigació sobre llegendes contemporànies, urbanes o modernes. L’objectiu d’aquest número és proporcionar una visió completa d’aquest gènere que demostri que el folklore no és fix i immutable i que reflecteix la nostra societat de maneres ben diverses. Per participar-hi cal enviar l'article escrit en llengua anglesa a folk@urv.cat, abans del 31 de gener de 2022. Podeu consultar les directrius de la revista en aquest enllaç .

Se celebra la 38a Conferència de la International Society for Contemporary Legend Reseach (ISCLR)

La 38a Conferència Internacional de la International Society for Contemporary Legend Reseach (ISCLR), acollida per la Universitat Rovira i Virgili de la mà de Carme Oriol i Emili Samper i realitzada en línia del 28 de juny al 2 de juliol, ha estat un èxit. Aquesta edició ha acollit uns 60 participants cada dia i s'hi han presentat 30 comunicacions, que han tractat diferents rumors i llegendes contemporànies sobre temes ben diversos, com ara el Brexit, la Covid-19, el trumpisme, la teoria de la conspiració -de gran actualitat-, «el tràgic error», Santa Claus,   genii locorum -de caire més clàssic-, els personatges de Pokemon, estafes, i un llarg etcètera. Estudiosos de diversos països (Canadà, Estats Units, Gran Bretanya, Rússia, Eslòvenia, Grècia, etc.) com Theo Meder , David Clarke , Patricia A. Turner , Ian Brodie , Eda Kalmre o Gail de Vos han debatut sobre gènesi, interpretació i tipologia de rumors i llegendes contemporànies. Podeu consultar-ne el programa complet aquí .

La secció de l'Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica l'article: «Pasqual Vidal Fígols, l’etnòleg, activista cultural i dibuixant massalionenc. In memoriam»

 La secció de l'Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 51, l'article: «Pasqual Vidal Fígols, l’etnòleg, activista cultural i dibuixant massalionenc. In memoriam» , escrit per Carles Sancho Meix. A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua.  Va ser un extraordinari enquestador i recopilador, amb Carme Alcover, de materials de la seua vila que va cedir per al projecte d’investigació Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa és per això que Massalió està molt ben representada en els tres volums que formen part de l’obra de recerca.  

Tarragona acull virtualment la 38a edició del congrés Perspectives on Contemporary Legend de la ISCLR

La 38a edició del Congrés Internacional de la  International Society for Contemporary Legend Research  (ISCLR), dedicada a la llegenda contemporània, Perspectives on Contemporay Legend, començarà el proper 28 de juny i finalitzarà el 2 de juliol. En el congrés de la ISCLR que va tenir lloc a Tallin (Estònia) el 2016,  Carme Oriol i Emili Samper van proposar com a futura seu del congrés la Universitat Rovira i Virgili (URV), proposta que va ser acceptada en aquell moment i ratificada posteriorment al congrés celebrat a Brussel·les dos anys després. Inicialment, el congrés havia de tenir lloc presencialment a Tarragona l'estiu del 2020 (del 6 al 10 de juliol), però la pandèmia de covid-19 va obligar a ajornar-lo i a canviar-ne les característiques, ja que, finalment, se celebrarà íntegrament en modalitat virtual. Tot i que el període d'inscripció va acabar el 15 de juny i cal estar-hi inscrit per accedir a les diferents comunicacions, si voleu saber-ne més, podeu consultar-ne

Carme Oriol participa en una taula rodona de les Jornades Internacionals d'Estudi: Centenari Jordi Pere Cerdà «La brasa d'una llengua»

Els dies 3 i 4 de juny tindran lloc, a la sala Prat de la Riba de l'IEC, les Jornades Internacionals d'Estudi: Centenari Jordi Pere Cerdà «La brasa d'una llengua», organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes  (ILC), l' Institut d'Estudis Catalans  (IEC) i la Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB). Carme Oriol hi participarà el dia 3 de juny, de 12h a 13h, a la taula rodona «Tradició popular», amb el tema « Les contalles de Cerdanya i les formes de narrativa oral». Podeu consultar-ne el programa aquí .

Mònica Sales publica un article al Diari de Tarragona sobre veritats, mentides, rumors i postveritat

 El passat 22 de maig, el Diari de Tarragona publicava, a la secció La Tribuna , un article de Mònica Sales , en què l'autora reflexionava sobre veritats, mentides, rumors, llegendes urbanes i la postveritat. Podeu llegir-lo aquí . S’ha de dir sempre la veritat! No digues mentides! Et creixerà el nas, si dius mentides! I amb ulls esbatanats les criatures escolten amb ànsia aquelles veus externes, i fins i tot internes. No us ha passat? A mi sí. Amb els anys tot això canvia. Canvia tant que aquells xiquets menuts que s’embadalien amb la història del ruc i el iaio i el net, amb les llànties meravelloses, amb les catifes voladores, amb les cases de palla i de fusta i de maons, amb les gestes dels herois que vencien dracs amb foc pels queixals, amb les cases de sucre i xocolata o amb les princeses adormides per un encantament es converteixen en adults que gasten una gran part del temps a desembolicar embolics i a reflexionar sobre allò modern de la postveritat. Rumors per aquí, sospit

Carme Oriol, a l'acte de cloenda de l'Any Palmira Jaquetti

 El dia 8 de maig es va cloure l' Any Palmira Jaquetti , amb l'acte « Palmira Jaquetti. Oralitat, musica i poesia », celebrat a l' Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), concretament, a la sala Alicia de Larrocha. L'acte va ser conduït per l'actriu Montse Alcoverro,  va comptar amb la col·laboració d'alumnes de l'Esmuc, i va desenvolupar-se al voltant de la recitació de poemes de l'obra L'estel dins la llar (1938), de Palmira Jaquetti, que es reeditava amb motiu del seu Any. Carme Oriol , comissària de l'Any Palmira Jaquetti, hi va col·laborar amb unes paraules dedicades a la figura i l'obra de la folklorista, musicòloga i poetessa, juntament amb paraules d'agraïment per a totes les persones que han col·laborat en l'Any. En podeu veure les imatges al vídeo  de l'acte, des del minut 19'28" al 24'30". El llibre va rebre molt bones crítiques a l'època. En van parlar Anna Murià, Rafael Tasis, Osvald Ca

Carme Oriol parla de Palmira Jaquetti al Centre de Lectura de Reus

En la recta final de l’ Any Palmira Jaquetti , Carme Oriol , que n’és la comissària, pronuncia la conferència «Palmira Jaquetti i Isant, una figura a reivindicar», al Centre de Lectura de Reus . La conferència es podrà sentir dijous 6 de maig, a les 19 hores, a la Sala Emili Argilaga (Carrer Major, 15), a Reus, i a través del canal de Youtube del Centre de Lectura .

La revista Tornaveu es fa ressò del llibre Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant

 La revista Tornaveu publica una notícia sobre el llibre de poesia de Palmira Jaquetti, a cura de Carme Oriol , Em lliga la beutat de cada flor . En la presentació del volum, Carme Oriol va explicar que la raó per la qual han decidit publicar el poemari és perquè esdevingui «un punt de partida perquè més persones es puguin interessar en Jaquetti i se’n facin més estudis i recerca». Més encara amb una autora que s’ha de reivindicar com a dona i com a persona extremadament culta. Les responsables del llibre posen en valor la Palmira poetessa: «Té la marca de l’artista. Té aquestes constants de la llum, de les ales».     

La secció de l'Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica l'article: Reflexions al voltant de la comunicació artística en petit grup, de Roser Ros

 En el número de Sant Jordi de la revista Sonograma , la secció de l'Arxiu de Folklore de la revista publica l'article: Reflexions al voltant de la comunicació artística en petit grup , de Roser Ros i Vilanova . L’any 1968, Dan Ben Amos (Ben-Amos, 1971: 3-15) va formular la denominació comunicació artística en petit grup, que Josep Maria Pujol va difondre a casa nostra, i que es referia al concepte de literatura tradicional. Gràcies a ells vam entendre que l’oral o el tradicional (de l’existència del qual no podem, però, dubtar), deixaven de ser característiques essencials del text per passar a ser mers atributs contingents: «El “text” fix transcrit cedeix a favor d’una consideració de l’esdeveniment comunicatiu i els seus participants» (Oriol i Samper, 2013: 27). Però jo m’he permès la llicència d’ampliar i ampliar aquesta denominació a tots els actes de comunicació verbal siguin o no fills de la tradició oral, molt especialment quan es tracta d’explicar contes.  Si el terme

Presentació del llibre de Palmira Jaquetti: Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant.

 Dins dels actes de l' Any Palmira Jaquetti , el proper 21 d'abril, a les 18:30h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV  (Av. Catalunya, 35 de Tarragona), tindrà lloc la presentació del llibre de poesia inèdita de Palmira Jaquetti  Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant . El llibre està editat a Publicacions URV , i serà presentat per la Dra. Montserrat Palau , professora del Departament de Filologia Catalana de la URV, amb la participació de la curadora del llibre i comissària de l'Any Palmira Jaquetti, Dra. Carme Oriol.  L'acte serà presencial i retransmès en streaming per Teams: https://ja.cat/jaquetti.

La revista Estudis de Literatura Oral Popular s’incorpora a Scopus

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature , impulsada des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV i editada a Publicacions URV ha estat acceptada per ser inclosa a la base de dades bibliogràfica Scopus . El Content Selection & Advisory Board (CSAB) d'Scopus ha avaluat la revista i ha decidit la seva inclusió en aquesta reconeguda base de dades de cites i resums de bibliografia d’Elsevier. Els revisors han destacat, sobretot, l’organització, la política editorial i el gran potencial de la revista. També han fet esment dels articles científicament sòlids i rellevants per a un públic acadèmic o professional i internacional en el camp de la literatura oral popular. En els propers mesos, des de Scopus i Publicacions URV es duran a terme els processos pertinents per formalitzar la inclusió de la revista en aquesta base de dades, moment en el qual ja hi apareixerà. Entre altres índexs i bases de dades de revistes c

Carme Oriol publica un article sobre llegendes urbanes a la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l'IEC

 Amb el títol « La llegenda contemporània, ficció irealitat en un món global », Carme Oriol parla de la llegenda urbana, llegenda contemporània o llegenda moderna, a la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l'IEC . L’aparença de realitat que tenen les llegendes contemporànies els ve donada per la convicció amb què les explica el narrador, que, efectivament, se les creu. El receptor, en canvi, pot reaccionar-hi de diverses maneres: amb credulitat, amb excepticisme o, fins i tot, amb incredulitat. I això és així perquè la llegenda porta implícit el debat sobre la creença, a diferència del que passa en altres gèneres de la literatura popular, com per exemple, en la rondalla, en què l’audiència percep clarament que allò que s’explica no ha succeït. Per la seva brevetat, pel caràcter sorprenent i per l’actualitat de la temàtica que tracten, aquestes narracions es transmeten amb facilitat i, en aquest procés, cada persona les recrea i les explica a la seva manera. En un

Celebrada la IV Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, dedicada a la folklorista Palmira Jaquetti

 Els passats dies 23 i 24 de març de 2021, es va celebrar, a Tarragona, la IV Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , dedicada a la folklorista Palmira Jaquetti. El dia 23, a les 16.30h, va tenir-ne lloc la inauguració, amb l'assistència de la rectora de la Universitat Rovira i Virgili , Dra. María José Figueras , i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural , Sra. Maria Àngels Blasco .  El dia 24, de 9h a 14.30h, es va celebrar la sessió de conferències online , conduïda per Carme Oriol i amb les intervencions de Neus Real , Montserrat Palau , Esther Navarro , Salvador Rebés , Josefina Roma , Joan de la Creu Godoy i Aitor Carrera . A la tarda, a les 19.30h, a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , va poder-se assistir de manera presencial a l'espectacle de Jordi Lara , " Palmira ", amb la cantatriu Elisenda Rué i el guitarrista Izan Rubio , que recreava textos i cançons

Carme Oriol recita Palmira Jaquetti en el Dia Mundial de la Poesia

  Carme Oriol , comissària de l' Any Palmira Jaquetti , participa en la iniciativa «Poetes d'aniversari» recitant el poema «Joguineig», del llibre L’estel dins la llar (1938), de Palmira Jaquetti (1895-1963). Podeu escoltar-lo aquí .

La revista Llengua &Literatura inclou una ressenya del llibre La llegenda

 El número 31 de la revista Llengua & Literatura (pp. 130-133) inclou una ressenya sobre el llibre La llegenda  ( Magí Sunyer i Emili Samper (eds.), Kassel: Edition Reichenberger; «Estudis Catalans» 9) escrita per Caterina Valriu . El primer treball, de la Dra. Carme Oriol, s’orienta a la recerca d’una definició conceptual clara que delimiti la llegenda respecte de gèneres afins i en proposa una classificació —etiològica, de creença i històrica— a partir de les aportacions dels estudis folklòrics internacionals. És un article que —sens dubte— serà de referència per la seva sòlida fonamentació i claredat expositiva. El Dr. Emili Samper, reconegut especialista en història del folklore català i en les manifestacions contemporànies del fet folklòric, fa una acurada revisió de l’obra Tradicions del Vallès (1876) de Francesc Maspons i Labrós, un dels cappares de la recerca folklòrica de la Renaixença. Revisa el context ideològic i cultural en el qual apareix l’obra i analitza les si

La Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Català, dedicada a la folklorista Palmira Jaquetti, tindrà lloc els propers 23 i 24 de març

La Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , que havia de celebrar-se el passat 21 d'octubre, té nova data: els dies 23 i 24 d'aquest mes. El dia 23 en tindrà lloc la inauguració, en format presencial, a la sala de graus del Campus Catalunya de la Universitat, a les 16.30h. En aquest acte es lliuraran les beques Josep Anton Baixeras i es presentarà el Quadern de la Càtedra Baixeras Margarida Aritzeta . El matí del dia 24 es pronunciaran les conferències, en format virtual. I, al final del dia, es podrà assistir a l'espectacle "Palmira". Atesa la situació de la pandèmia COVID-19, el codirectors de Càtedra, Carme Oriol i Magí Sunyer , han optat per un model mixt d'actes (uns de presencials i uns altres de virtuals). En tots serà imprescindible inscriure-s'hi mitjançant la butlleta d’inscripció. Podeu consultar el programa i obtenir la butlleta d’inscripció aquí .

Exposició sobre la folklorista Palmira Jaquetti al CRAI del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili

El CRAI del campus Catalunya acull l’exposició «Llum a l'ànima» , dedicada a Palmira Jaquetti , poetessa, compositora, folklorista i docent, en el 125è aniversari del seu naixement, dins de l' Any Palmira Jaquetti , del qual és comissària Carme Oriol . L'exposició dona a conèixer la figura i obra de Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 - Els Monjos, 1963) i la seva destacada aportació a la cultura catalana, que  tot i ser majoritàriament coneguda per la seva vessant folklòrica en les missions de recerca de cançons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, també va intervenir en l'àmbit cultural com a escriptora, poetessa, traductora, docent, música i compositora. Per visitar l'exposició, que és oberta del 2 de març al 26 d'abril, cal demanar cita prèvia, per regular-ne l'aforament segons la normativa vigent. Els membres de la Comunitat Universitària poden demanar-la aquí , i les persones externes a la URV a l'adreça crai.catalunya@urv.cat. 

Emili Samper imparteix un seminari de recerca a la Universitat de València

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València organitza uns seminaris de recerca per al segon semestre d'aquest curs 2020/2021. Emili Samper n'imparteix el primer : "De les cròniques i dietaris als tipus rondallístics: la metodologia dels estudis etnopoètics", dimecres 24 de febrer, a les 18h. Es podrà seguir en línia, mitjançant Teams, en aquest enllaç . Prenent com a punt de partida la recerca duta a terme al voltant del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), en aquesta intervenció es mostrarà la metodologia emprada per reconstruir la biografia d'aquest autor (a partir del buidat bibliogràfic de fonts impreses de l'època i també de material inèdit d'arxiu) així com l'edició, estudi i catalogació d'una part concreta de la seva producció (la narrativa folklòrica). Aquesta segona part exemplifica la metodologia utilitzada habitualment en els estudis d'etnopoètica i folklore (de tipus narratiu) amb la consulta de l

Emili Samper participa en el 125 aniversari de la Biblioteca Pública Arús (1895-2020)

 La Biblioteca Pública Arús commemora, des del 27 d'octubre de 2020 fins al 25 de març de 2021, el seu 125 aniversari d'existència: «125 Aniversari de la Biblioteca Pública Arús (1895-2020). Cent vint-i-cinc anys al servei del poble». S'hi han programat una colla de conferències sobre la Biblioteca i sobre la persona i l'obra de Rossend Arús. Podeu consultar-ne el progama al peu d'aquest article. Emili Samper hi participa amb la conferència «Dos homes clau en la creació de la Biblioteca: Eudald Canivell i Cels Gomis», la qual serà pronunciada a quatre mans, juntament amb Manuel Vicente . Aquesta conferència tindrà lloc el dia 23 de febrer. L'acte serà virtual i es podrà seguir en directe o en streaming.

Sílvia Veà publica una crònica de la XV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, a Estudis Romànics

 El número 43 d' Estudis Romànics publica una crònica de la XV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Perpinyà, 15 i 16 de novembre de 2019), escrita per Sílvia Veà . L’origen del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) té lloc el 7 d’octubre de 2004, a la Universitat Rovira i Virgili (URV), en una reunió pensada per a constituir un grup de treball en l’àmbit de l’etnopoètica i el folklore. L’objectiu era acoblar esforços dispersos i formar un grup multidisciplinari que intercanviés experiències i projectes. Aquesta reunió va ser promoguda pels professors Josep M. Pujol (Barcelona 1947-2012) i Carme Oriol —del Departament de Filologia Catalana de la URV— i va aplegar un bon nombre d’investigadors de diversos indrets dels Països Catalans, força d’ells vinculats a l’àmbit universitari. Els dies 15 i 16 de novembre de 2019 va tenir lloc, a Perpinyà, la XV Trobada del GEE, grup que és sota l’empara de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A

Carme Oriol publica una ressenya del llibre de Laura Villalba, Adelaida Ferré i Gomis: l'art de brodar rondalles, a Estudis Romànics

 El  número 43 de la revista Estudis Romànics inclou una ressenya sobre el llibre de Laura Villalba Adelaida Ferré i Gomis: l'art de brodar rondalles , escrita per Carme Oriol . Els estudis de literatura popular estan d’enhorabona arran de l’aparició d’un nou treball que contribueix a ampliar el coneixement sobre la matèria i que aporta rigor i novetat. Es tracta del llibre Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalle s, obra guanyadora del Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú atorgat l’any 2018 per l’Ajuntament de Bellpuig i que va comptar, com és habitual en aquest premi, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com tots els treballs premiats en les edicions anteriors, el llibre ha passat a engrandir una col·lecció, la Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, avui plenament consolidada i de referència en l’àmbit dels estudis de cultura popular.  En aquest

Estudis Romànics publica una ressenya de la Història de literatura popular catalana

 La revista Estudis Romànics  publica, al número 43, una ressenya sobre la Història de la literatura popular catalana , escrita per Gemma Lluch (Universitat de València).  Així doncs, la investigació que presenta aquest llibre és hereva del treball col·lectiu del principal grup europeu d’investigació sobre l’etnopoètica. Alhora, com indica la professora Carme Oriol a la introducció, és una conseqüència natural de les contribucions realitzades per altres investigadors.  La doctora Oriol, en la introducció, afirma que amb «aquest llibre s’ha volgut donar una visió dels estudis de literatura popular en el conjunt dels territoris de llengua i cultura catalanes durant més d’un segle i mig d’activitat. S’han tractat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han caracteritzat cadascun dels territoris, amb les seves dinàmiques pròpies, però també amb les seves interrelacions i influències. Aquesta visió de conjunt, global i particular alhora, és una de les característiques

Carme Oriol parla de Palmira Jaquetti a Quan arribin els marcians

  Carme Oriol , comissària de l' Any Palmira Jaquetti , parla de la folklorista, poetessa, escriptora, compositora i docent al programa de TV3 Quan arribin els marcians . Podeu veure'l en aquest enllaç . El programa aborda el redescobriment d'artistes injustament oblidats com uns tresors amagats que, de vegades, han d'esperar massa per ser reconeguts i passar a la posteritat. Va tenir la mala sort, com tot la gent del seu temps, de patir la guerra civil i les conseqüències de la guerra civil,  el franquisme, la segona guerra mundial... Tot això que va patir molta gent, ella, a més, pel fet de ser dona, per les seues circumstàncies personals,... tot això va fer que la seua figura quedés una mica desdibuixada. I fins avui dia és pràcticament desconeguda. Per les generacions actuals, aquest tall que va causar la guerra civil i la postguerra s'ha de poder superar i hem de poder tornar a enllaçar amb les generacions que van tenir aquesta mala sort de veure com el seu po

La secció de l'Arxiu Folkore de la revista Sonograma publica un article sobre Eusebi Ribas Vallespinosa

 El número de gener de la revista Sonograma publica un article d' Albert Oliva Ramal  sobre el prevere i folklorista Eusebi Ribas Vallespinosa, a la secció de l'Arxiu de Folklore . Albert Oliva és autor de la tesi doctoral «Eusebi Ribas Vallespinosa, prevere i folklorista. Contribució a la història del folklore català (1874-1959)», llegida al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili . En la qual l'autor dona a conèixer una de les figures de la clerecia catalana dels segles XIX-XX estudioses del folklore, oblidades injustament. Mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa és un d’ells i, amb la seva tasca folklòrica, destaca en trajectòria i excel·lència a la ciutat de Valls. Neix a la capital de l’Alt Camp el 1874 i és fill de Josep Ribas Puig i Francesca Vallespinosa Català, una família d’industrials tèxtils vallencs de reconeguda posició. Ribas dedica la seva vida al servei de Déu. Estudia al Seminari Pontifici de Tarragona i s’ordena sacerdot el 1898.

Les bases de dades en línia de l'Arxiu de Folklore fan una pausa

 Les bases de dades en línia de l'Arxiu de Folklore: ArxiuFolk , RondCat , Folkloristes , BiblioFolk i RumorFolk , no estaran operatives a partir del dia 1 de febrer de 2021, a causa d'una posada al dia tècnica i la creació d'un nou recurs. Es preveu una pausa aproximada de tres setmanes. Us en mantindrem informats puntualment. Esperem que aquest període de transició no us suposi excessives molèsties.

Emili Samper publica un article sobre l'il·lustrador Joan Vila a la revista Zeitschrift für Katalanistik

La revista Zeitschrift für Katalanistik ha publicat el número 33, corresponent a l'any 2020, el qual inclou un article d' Emili Samper : " L'aportació de Joan Vila a la literatura popular: la revista Virolet ", a les pàgines 271-293.  Summary : This article examines the role of the illustrator Joan Vila i Pujol (D’Ivori) (1890–1947) in folk literature, with special focus to his collaborations in the journal Virolet, a children’s supplement of En Patufet, published by Baguñà between 1922 and 1931. Among them, this article pays attention to the adaptation in the form of a comic strip of some of the folktales originally published by the Grimm Brothers in the Kinder-und Hausmärchen, before the appearance of children’s and youth journals that will incorporate comic book as a regular artistic form.  Keywords : folktale, Grimm, comic strip, D’Ivori, folk literature

Notícies anteriors

Mostra'n més