El número 34 de la revista Llengua & Literatura , de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corresponent a l’any 2024, inclou la ressenya del llibre Llegenda i mite , a càrrec d’Albert Ventura Pedrol. La ressenya es pot llegir i descarregar (pdf) en aquest enllaç: https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/153200

El número 13 de la revista Ítaca. Revista de Filologia , de la Universitat d'Alacant , està dedicat a la memòria de Josep Massot i Muntaner i conté l'article «Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalan a» , de Carme Oriol i l'article «Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne », d' Emili Samper . A més també publica la ressenya que ha fet Montserrat Palau per al llibre curat per Carme Oriol Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant , publicat per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili . L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha re...

El darrer volum de Llengua & Literatura, núm. 33 (2023) inclou la ressenya de Josep Temporal sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature . Vertebrat, com s’ha dit, territorialment i diacrònicament, no descura cap territori i els atorga les dimensions necessàries i proporcionals que escauen. Cada capítol inclou els protagonistes, l’aplec de materials, l’estudi del folklore, la divulgació, les iniciatives institucionals o privades, a més de les circumstàncies socials, culturals i historicopolítiques, els contextos, etc. Un plantejament, en definitiva, clarament informatiu i sintètic especialment apropiat a qui no conegui la història del folklore català, sense que aquest caire de síntesi menyscabi el generosíssim cabal de dades rellevants per a la ciència que van apareixent en el decurs d’aquesta història. El cos de l’obra s’estructura amb el següent recorregut: Catalunya (amb tres grans períodes: el romàntic dels inicis, amb el folklore «literari» i el folklore «excursion...

 El número 54 de la revista Sonograma inclou una ressenya de Carme Miró sobre el llibre Llegenda i mite , que conté un capítol sobre la llegenda urbana , del qual és autor  Emili Samper . En certa manera, Llegenda i mite podria ser considerat la culminació de la creació i de la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics. La compilació d’aquest volum és el resultat de les intervencions de professors de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres universitats dins la Jornada del GRILC. Com diuen els editors, «el folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits».  

 La revista Canemàs publica, al número 20 (estiu-tardor 2020) una ressenya del llibre La llegenda . La llegenda és un projecte editorial impulsat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), que ha comptat amb el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA). Ens trobem, en conjunt, davant una lectura imprescindible per conèixer la funció social de les rondalles i com aquestes han aconseguit ser un element de primera magnitud de l’imaginari col·lectiu dels pobles.  

 El volum 44 de la revista Estudis Romànics , publica  una ressenya del llibre La llegenda , l'autor de la qual és Jaume Guiscafrè , de la Universitat de les Illes Balears .  Si hi ha un gènere dels que se solen considerar folklòrics que es resisteix a admetre classificacions unànimes és la llegenda. N’hi ha prou de fer un cop d’ull a la bibliografia crítica que ha generat per constatar-ho. Per aquesta raó, és molt d’agrair que el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), adscrits a la Universitat Rovira i Virgili, hagin publicat aquest volum amb un propòsit tan clar com el que manifesten a les tres primeres línies del pròleg: «Aquest llibre es va concebre per debatre el concepte llegenda, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius» (p. 1). Un dels aspectes més atractius del llibre és la div...

 La revista Folklore. Electronic Journal of Folklore , en el vol. 83 , publica una ressenya del llibre A History of Catalan Folk Literature escrita per Jonathan Roper , professor de la Universitat de Tartu (Estònia). This welcome volume provides an overview of the activity of folklorists in Catalan-speaking  areas from  the onset  of Romanticism until today. Catalonia proper is the focus of a third of the book, while the Balearic Islands, together with the Valencian  Country  and  El  Carxe  take  up  a  further  third.  The  final third of the book  covers the Aragonese Strip,  Andorra, Northern Catalonia (in France) and L’Alguer (in Sardinia). A useful map on page xv shows these contiguous areas. The work concludes with a  valuable twenty-page bibliography and a triple-columned index. But what we now have is a description of the development of folklore studies in a  particularly interestin...

 La revista Tornaveu publica una notícia sobre el llibre de poesia de Palmira Jaquetti, a cura de Carme Oriol , Em lliga la beutat de cada flor . En la presentació del volum, Carme Oriol va explicar que la raó per la qual han decidit publicar el poemari és perquè esdevingui «un punt de partida perquè més persones es puguin interessar en Jaquetti i se’n facin més estudis i recerca». Més encara amb una autora que s’ha de reivindicar com a dona i com a persona extremadament culta. Les responsables del llibre posen en valor la Palmira poetessa: «Té la marca de l’artista. Té aquestes constants de la llum, de les ales».     

 El número 31 de la revista Llengua & Literatura (pp. 130-133) inclou una ressenya sobre el llibre La llegenda  ( Magí Sunyer i Emili Samper (eds.), Kassel: Edition Reichenberger; «Estudis Catalans» 9) escrita per Caterina Valriu . El primer treball, de la Dra. Carme Oriol, s’orienta a la recerca d’una definició conceptual clara que delimiti la llegenda respecte de gèneres afins i en proposa una classificació —etiològica, de creença i històrica— a partir de les aportacions dels estudis folklòrics internacionals. És un article que —sens dubte— serà de referència per la seva sòlida fonamentació i claredat expositiva. El Dr. Emili Samper, reconegut especialista en història del folklore català i en les manifestacions contemporànies del fet folklòric, fa una acurada revisió de l’obra Tradicions del Vallès (1876) de Francesc Maspons i Labrós, un dels cappares de la recerca folklòrica de la Renaixença. Revisa el context ideològic i cultural en el qual apareix l’obra i a...

 El  número 43 de la revista Estudis Romànics inclou una ressenya sobre el llibre de Laura Villalba Adelaida Ferré i Gomis: l'art de brodar rondalles , escrita per Carme Oriol . Els estudis de literatura popular estan d’enhorabona arran de l’aparició d’un nou treball que contribueix a ampliar el coneixement sobre la matèria i que aporta rigor i novetat. Es tracta del llibre Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalle s, obra guanyadora del Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú atorgat l’any 2018 per l’Ajuntament de Bellpuig i que va comptar, com és habitual en aquest premi, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com tots els treballs premiats en les edicions anteriors, el llibre ha passat a engrandir una col·lecció, la Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, avui plenament consolidada i de referència en l’àmbit dels estudis de cultura popular.  ...

 La revista Estudis Romànics  publica, al número 43, una ressenya sobre la Història de la literatura popular catalana , escrita per Gemma Lluch (Universitat de València).  Així doncs, la investigació que presenta aquest llibre és hereva del treball col·lectiu del principal grup europeu d’investigació sobre l’etnopoètica. Alhora, com indica la professora Carme Oriol a la introducció, és una conseqüència natural de les contribucions realitzades per altres investigadors.  La doctora Oriol, en la introducció, afirma que amb «aquest llibre s’ha volgut donar una visió dels estudis de literatura popular en el conjunt dels territoris de llengua i cultura catalanes durant més d’un segle i mig d’activitat. S’han tractat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han caracteritzat cadascun dels territoris, amb les seves dinàmiques pròpies, però també amb les seves interrelacions i influències. Aquesta visió de conjunt, global i particular alhora, és una de le...

 La revista Catalan Review International Journal of Catalan Culture  publica, en el seu darrer número, una ressenya d' Història de la literatura popular catalana , de la qual són editors Carme Oriol i Emili Samper ( Catalan Review: international journal of Catalan culture , ISSN 0213-5949, Vol. 34, 2020, p. 154-157), i una altra ressenya del llibre de Laura Villalba Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles ( Catalan Review: international journal of Catalan culture , ISSN 0213-5949, Vol. 34, 2020, p. 164-166).

La revista digital eHumanista publica, al vol. 17 , una ressenya d' Història de la literatura popular catalana feta per Josep Marqués Messeguer . El volum Història de la literatura popular catalana recull de manera àmplia i detallada el recorregut de la producció etnopoètica en llengua catalana fins a l’actualitat. És una obra plural i integradora de la creació de base oral que ha donat (i continua donant) la literatura catalana al llarg dels segles XIX, XX i XXI a cadascun dels països catalans. Sens dubte, l’obra té la virtut de comptar en la redacció amb les aportacions d’alguns dels principals experts en l’estudi de la literatura popular de tota la geografia catalana: Martine Berthelot, Joan Borja, August Bover, Jaume Guiscafrè, Hèctor Moret, Carme Oriol, Montserrat Palau, Isabel de la Parte, Artur Quintana, Josefina Roma, Mònica Sales, Emili Samper, Josep Temporal, Caterina Valriu, Vicent Vidal i Laura Villalba. El llistat d’autors és extens (més encara si tenim en compte...

Això era i no era: obra folklòrica de Josep Maria Pujol i Història de la literatura popular catalana , totes dues edicions a cura de Carme Oriol i Emili Samper , han estat ressenyades a la pàgina web de Llegendàrium . La primera ressenya, la corresponent a  Això era i no era: obra folklòrica de Josep Maria Pujol,  la podeu trobar en aquest enllaç . La segona, la que correspon a  Història de la literatura popular catalana , en aquest altre . Durant molts anys els articles del professor Pujol es trobaven dispersos, però del 2013 ençà gaudim d’aquesta acurada edició de tota la seva obra d’investigació, publicada per la Universitat Rovira i Virgili, a cura dels filòlegs i folkloristes Carme Oriol i Emili Samper. Publicat el 2018, Història de la literatura popular catalana és un d’aquells llibres bàsics, centrals, als quals sempre torno per consultar o cercar-hi referències. A cura dels professors, filòlegs i folkloristes de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Ori...

La secció Quadern de Llibres , de la revista Sonograma , publica una ressenya sobre el llibre La llegenda , la cura del qual ha anat a càrrec de Magí Sunyer i Emili Samper . Els tretze estudis que s’apleguen en aquest volum donen una visió, des de diferents angles històrics i literaris, de la llegenda. La petjada de Josep Maria Pujol i Carme Oriol, que han estat decisius per a la investigació del folklore dins i fora de la Universitat Rovira i Virgili, es fa notar en aquest llibre que recull unes intervencions fèrtils i productives a partir de l’impuls decisiu que van donar a la creació i la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics.

La revista Sonograma . Revista de pensament musical i difusió cultural publica, al seu Suplement de llibres i discos , una ressenya del llibre de Carme Oriol 100 llegendes urbanes . Carme Oriol, catedràtica, investigadora i cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, és una dona enèrgica i d'una gran personalitat. Fa molts anys que rescata de l'oblit el patrimoni llegendari de Catalunya. En el seu llibre 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps , publicat fa dos anys per Cossetània Edicions, aplega l'estudi sobre el nostre imaginari particular i col·lectiu que queda reflectit en les llegendes. De fet, el llibre dona continuïtat a la tasca de Josep M. Pujol, introductor de l'estudi de les llegendes urbanes a Catalunya.

El darrer número de la revista Llengua & Literatura (30, 2020), a l'apartat Ressenyes i notes crítiques , incorpora ressenyes als llibres  Història de la literatura popular i d' Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles . D'una banda, Maria Magdalena Gelabert fa una ressenya de l'obra col·lectiva  Història de la literatura popular , a les pàgines 132-135. I, de l'altra, Emili Samper escriu sobre el llibre de Laura Villalba i Arasa   Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles , a les pàgines 216-219.

El número 141 de Temps de Franja (abril de 2019) inclou a la pàgina 18 la ressenya de la Història de la literatura popular catalana que ha escrit Carles Sancho.

El número 717 de Serra d'Or (setembre de 2019) inclou la ressenya de la Història de la literatura popular catalana que ha escrit Carme Rubio a les pàgines 75-76, amb el títol "Una obra fonamental dins els estudi de la literatura popular catalana".

El volum 28, número 181-2 de la revista Ausa (2018) inclou la ressenya de la Història de la literatura popular catalana que ha escrit Xavier Roviró, a les pàgines 901-903. La ressenya es pot llegir en línia .