El volum 44 de la revista Estudis Romànics, publica una ressenya del llibre La llegenda, l'autor de la qual és Jaume Guiscafrè, de la Universitat de les Illes Balears.
Si hi ha un gènere dels que se solen considerar folklòrics que es resisteix a admetre classificacions unànimes és la llegenda. N’hi ha prou de fer un cop d’ull a la bibliografia crítica que ha generat per constatar-ho. Per aquesta raó, és molt d’agrair que el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), adscrits a la Universitat Rovira i Virgili, hagin publicat aquest volum amb un propòsit tan clar com el que manifesten a les tres primeres línies del pròleg: «Aquest llibre es va concebre per debatre el concepte llegenda, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius» (p. 1).
Un dels aspectes més atractius del llibre és la diversitat de disciplines acadèmiques amb què els tretze autors que hi contribueixen hi plantegen i hi tracten els diversos aspectes relacionats amb el gènere: la folklorística i l’etnopoètica, els estudis clàssics, la filologia, la teoria de la literatura i la historiografia literària. Aquest fet n’assegura la complementarietat i una aproximació polièdrica i dialògica a l’objecte d’estudi, però també hi deixa veure ara i adés plantejaments contradictoris i solucions conflictives.
La llegenda, tot i que no acaba de determinar ben bé els límits del gènere que hi analitzen de manera solvent els autors que hi participen, constitueix un molt bon estat de la qüestió que obre noves perspectives d’estudi i de debat i crec que és una d’aquestes eines de referència que no podrem deixar d’usar d’ara endavant els qui ens interessam per aquest gènere.