El número 11 (2021) del Boletín de Literatura Oral de la Universitat de Jaén inclou l'article "La influencia del folclore en los cuentos de la ilustradora Emily Carroll" , d' Emili Samper  (amb DOI   https://doi.org/10.17561/blo.v11.5731). L’article pretén estudiar la influència del folklore en l’obra d' Emily   Carroll i veure quins elements procedents de la tradició s’hi poden trobar, sobretot en el llibre Through the Woods i en els webcòmics que tenen una relació més directa amb els relats tradicionals. La obra de Emily Carroll no se explica, pues, sin la influencia del folclore, pasado, eso sí, por su tamiz personal, y que deriva en una producción artística reconocible (gráficamente)  pero  también  estilísticamente,  con  una  fijación  por  la  vertiente  más terrorífica de los relatos y que ya es, a dia de hoy, una marca que permite identificar a primera vista su obra. Las escenas impactantes y los finales abruptos, que consiguen atrapar y sorprender al

 L'Arxiu de Folklore s'ha adherit a la xarxa INTELE . INTELE és una xarxa d'investigació estratègica constituïda inicialment per investigadors espanyols relacionats amb les infraestructures euroepees d'investigació actuals, constituïdes com a European Research Infrastructure Consortium o ERIC, per a les humanitats i les ciències socials: CLARIN  i DARIAH .  Aquesta xarxa vol reunir els grups que estiguin interessats en aquestes infraestructures d'investigació per impulsar noves línies d'investigació multidisciplinàries en humanitats i ciències socials. El seu objectiu principal és aconseguir que l'Estat espanyol participi oficialment a CLARIN i DARIAH , atès que és l 'únic estat de la Unió Europea que encara no ho fa. El passat 1 de juliol, va tenir lloc el «Workshop de internacionalización de INTELE: Definiendo infraestructura y nuestras necesidades», per explorar les necessitats dels diversos grups d'investigació que hi participaren. Carme Oriol

 La revista ELOP ( Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature ) fa una crida d'articles per al número corresponent a 2022, el núm. 11.  Aquest número serà monogràfic i té la intenció d'incloure tots els aspectes de la investigació sobre llegendes contemporànies, urbanes o modernes. L’objectiu d’aquest número és proporcionar una visió completa d’aquest gènere que demostri que el folklore no és fix i immutable i que reflecteix la nostra societat de maneres ben diverses. Per participar-hi cal enviar l'article escrit en llengua anglesa a folk@urv.cat, abans del 31 de gener de 2022. Podeu consultar les directrius de la revista en aquest enllaç .

La 38a Conferència Internacional de la International Society for Contemporary Legend Reseach (ISCLR), acollida per la Universitat Rovira i Virgili de la mà de Carme Oriol i Emili Samper i realitzada en línia del 28 de juny al 2 de juliol, ha estat un èxit. Aquesta edició ha acollit uns 60 participants cada dia i s'hi han presentat 30 comunicacions, que han tractat diferents rumors i llegendes contemporànies sobre temes ben diversos, com ara el Brexit, la Covid-19, el trumpisme, la teoria de la conspiració -de gran actualitat-, «el tràgic error», Santa Claus,   genii locorum -de caire més clàssic-, els personatges de Pokemon, estafes, i un llarg etcètera. Estudiosos de diversos països (Canadà, Estats Units, Gran Bretanya, Rússia, Eslòvenia, Grècia, etc.) com Theo Meder , David Clarke , Patricia A. Turner , Ian Brodie , Eda Kalmre o Gail de Vos han debatut sobre gènesi, interpretació i tipologia de rumors i llegendes contemporànies. Podeu consultar-ne el programa complet aquí .