El número 42 de la revista Caramella, a les pàgines 67-68, publica un article de Carme Oriol i Emili Samper sobre els 25 anys d'existència de l'Arxiu de Folklore.
La preservació del patrimoni es vehicula mitjançant el vessant arxivístic. El fons que s’hi conserva, en aquest sentit, té els seus orígens en els materials recollits pels alumnes en les classes sobre folklore, literatura popular i etnopoètica que es van començar a impartir el curs 1979-1980 en els estudis de Filologia Catalana d’aquesta universitat, uns estudis que s’han mantingut de forma ininterrompuda fins al moment actual.
Des de la seva creació, l’Arxiu
de Folklore ha anat evolucionant
de forma paral·lela als canvis que
s’han anat produint en la societat.
Els principals esforços s’han dirigit,
sobretot en els darrers anys, a la
difusió de la seva activitat a través
de diversos mitjans i a la transferència dels resultats de la recerca
mitjançant publicacions, jornades
i conferències. Un quart de segle
després d…
Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural publica, a la Secció de Folklore, un article de Vicent Vidal sobre les llegendes urbanes.
Un turista europeu visita el mercat de Wuhan, a la Xina, i es fa una sopa de ratapinyada. De l’home ja no se’n torna a saber més, però aquesta sopa valdrà uns quants milions d’infectats per coronavirus. Hem sentit aquesta història, la del presumpte «pacient 0», amb més o menys variació, durant aquests mesos. I l’hem explicada. Perquè ens la creiem. Perquè la necessitem: necessitem explicar-nos l’origen de tot això que ens està passant. Perquè és una situació estranya, difícil, problemàtica. I, davant d’allò desconegut, difícil i problemàtic, el folklore sempre és a punt per actuar (Pujol 2013: 279). En aquest cas, amb una llegenda urbana o contemporània.
«Hi ha gent que diu». Però, qui és la gent que diu? Quina és la font de les llegendes urbanes? Normalment, la llegenda urbana te l’explica algú pròxim a tu, sobre una tercera persona amb …