Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural publica, a la Secció de Folklore, un article de Vicent Vidal sobre les llegendes urbanes.
Un turista europeu visita el mercat de Wuhan, a la Xina, i es fa una sopa de ratapinyada. De l’home ja no se’n torna a saber més, però aquesta sopa valdrà uns quants milions d’infectats per coronavirus. Hem sentit aquesta història, la del presumpte «pacient 0», amb més o menys variació, durant aquests mesos. I l’hem explicada. Perquè ens la creiem. Perquè la necessitem: necessitem explicar-nos l’origen de tot això que ens està passant. Perquè és una situació estranya, difícil, problemàtica. I, davant d’allò desconegut, difícil i problemàtic, el folklore sempre és a punt per actuar (Pujol 2013: 279). En aquest cas, amb una llegenda urbana o contemporània.
«Hi ha gent que diu». Però, qui és la gent que diu? Quina és la font de les llegendes urbanes? Normalment, la llegenda urbana te l’explica algú pròxim a tu, sobre una tercera persona amb …
La revista digital eHumanista publica, al vol. 17, una ressenya d'Història de la literatura popular catalanafeta per Josep Marqués Messeguer.
El volum Història de la literatura popular catalana recull de manera àmplia i
detallada el recorregut de la producció etnopoètica en llengua catalana fins a l’actualitat.
És una obra plural i integradora de la creació de base oral que ha donat (i continua
donant) la literatura catalana al llarg dels segles XIX, XX i XXI a cadascun dels països
catalans. Sens dubte, l’obra té la virtut de comptar en la redacció amb les aportacions
d’alguns dels principals experts en l’estudi de la literatura popular de tota la geografia
catalana: Martine Berthelot, Joan Borja, August Bover, Jaume Guiscafrè, Hèctor Moret,
Carme Oriol, Montserrat Palau, Isabel de la Parte, Artur Quintana, Josefina Roma,
Mònica Sales, Emili Samper, Josep Temporal, Caterina Valriu, Vicent Vidal i Laura
Villalba. El llistat d’autors és extens (més encara si tenim en compte aquelle…