El número 18 d’ Ítaca. Revista de Filologia , que veurà la llum el 2027, girarà al voltant d’un dossier monogràfic titulat «La llegenda: formes, funcions i pervivències» i serà coordinat pel professor de la casa, Emili Samper Prunera. Ítaca. Revista de Filologia , és una publicació digital editada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i que té com a objectiu l’impuls de les investigacions científiques especialitzades en estudis literaris, culturals i lingüístics en llengua catalana. La revista ha obert la convocatòria per a la presentació d’articles per al pròxim número, que abordarà l’estudi de la llegenda amb una visió global, interdisciplinària i oberta a metodologies diverses. Aquest dossier monogràfic pretén explorar la llegenda des de múltiples perspectives: les seves formes tradicionals i funcions socials, les transformacions en la literatura i els mitjans actuals, així com els processos de transmissió, creença i recepció. També proposa analitzar-ne e...

El número 34 de la revista Llengua & Literatura , de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corresponent a l’any 2024, inclou la ressenya del llibre Llegenda i mite , a càrrec d’Albert Ventura Pedrol. La ressenya es pot llegir i descarregar (pdf) en aquest enllaç: https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/153200

El número 75 de la revista Caplletra (tardor de 2023) porta per títol «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions». Ha estat coordinat per Carme Oriol i Montse Palau i compta amb la participació de professors del Departament de Filologia Catalana de la URV, de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat d'Alacant. Els articles que conté són els següents: Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions», de  Carme Oriol , Montserrat Palau (Tarragona) "L’aportació d’Anna de Valldaura al llegendari català", de  Emili Samper Prunera (Tarragona) "Després de Flordeneu. La fada modernista", de  Magí Sunyer (Tarragona) "Els personatges femenins en les narracions populars sobre ràtzies de pirates: entre la por i el coratge", de  Caterina Valriu Llinàs (Mallorca) "La caracterització subordinant de personatges femenins a la llegenda ...

 Dins dels actes de la Setmana de la Ciència de la URV al Campus Extens el professor Emili Samper impartirà la conferència «De les llegendes als mems», a l’Espai Cultural Sala del Mar de Torredembarra (Passeig de Miramar, 132 -136, 43830 Torredembarra, Tarragona), el 18 de novembre a les 19 h.  

 Al llarg de la Jornada anual de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català , celebrada el passat 20 d'octubre, va presentar-se el Quadern de la Càtedra corresponent Mite i llegenda . Com cada any, el Quadern de la Càtedra recull les intervencions de la jornada de l'any anterior, en aquest cas la jornada de 2021 « Mites i llegendes: mirades interdisciplinàries » . Les aportacions d’aquest volum ofereixen noves mirades d'aquest tema des de diferents disciplines: Maria Ramon Cubells Bartolomé analitza els mites i llegendes des de la filosofia; Montserrat Duch Plana remarca la seva importància en la memòria històrica; Emili Samper Prunera exposa la seva reinvenció i actualitat a través del còmic, i Joana Zaragoza Gras incideix en la creació d’un ordre patriarcal i binari desconstruït mitjançant els estudis de gènere.

 El número 54 de la revista Sonograma inclou una ressenya de Carme Miró sobre el llibre Llegenda i mite , que conté un capítol sobre la llegenda urbana , del qual és autor  Emili Samper . En certa manera, Llegenda i mite podria ser considerat la culminació de la creació i de la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics. La compilació d’aquest volum és el resultat de les intervencions de professors de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres universitats dins la Jornada del GRILC. Com diuen els editors, «el folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits».  

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza el Seminari  «Caçafantasmes. De l’antiguitat als nostres dies »,  amb una taula rodona sobre la creació de la iconografia del terror i l’escatologia a les fonts grecollatines i la seva pervivència a l’imaginari col·lectiu actual.  El seminari tindrà lloc avui, 3 de maig, a les 12h a l'aula 313 del Campus Catalunya de la URV . Hi participen Alejandra Guzmán Almagro ( Universitat de Barcelona ), autora de Fantasmas, apariciones y regresados del más allá , i Emili Samper (URV), autor de Llegendes de Tarragona . Modera l’acte Diana Gorostidi (URV-ICAC).

 La revista Canemàs publica, al número 20 (estiu-tardor 2020) una ressenya del llibre La llegenda . La llegenda és un projecte editorial impulsat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), que ha comptat amb el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA). Ens trobem, en conjunt, davant una lectura imprescindible per conèixer la funció social de les rondalles i com aquestes han aconseguit ser un element de primera magnitud de l’imaginari col·lectiu dels pobles.  

 El volum 44 de la revista Estudis Romànics , publica  una ressenya del llibre La llegenda , l'autor de la qual és Jaume Guiscafrè , de la Universitat de les Illes Balears .  Si hi ha un gènere dels que se solen considerar folklòrics que es resisteix a admetre classificacions unànimes és la llegenda. N’hi ha prou de fer un cop d’ull a la bibliografia crítica que ha generat per constatar-ho. Per aquesta raó, és molt d’agrair que el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), adscrits a la Universitat Rovira i Virgili, hagin publicat aquest volum amb un propòsit tan clar com el que manifesten a les tres primeres línies del pròleg: «Aquest llibre es va concebre per debatre el concepte llegenda, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius» (p. 1). Un dels aspectes més atractius del llibre és la div...

 Emili Samper ha publicat el capítol «Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi» dins del llibre Llegenda i mite , editat per Reichenberger, dins de la seua col·lecció «Estudis Catalans». Aquest nou llibre continua la investigació sobre la llegenda, encetada amb La llegenda , publicat fa dos anys.

 La jornada del GRILC (Grup de Recerca Identitats en Literatura Catalana) està dedicada a la llegenda i el mite en la literatura catalana, i se celebrarà els propers 9 i 10 de novembre al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili . Emili Samper hi presenta la conferència «Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi», que podrà escoltar-se el dia 10 a les 16.30, a l'aula 402 del Campus. Cal inscripció prèvia. Podeu trobar la butlleta aquí .

 La Societat Catalana de Llengua i Literatura , filial de l' Institut d'Estudis Catalans  (IEC), publica el llibre Literatura Catalana Contemporània: transformacions, imitacions i altres formes de reescriptura , que correspon al número 20 de la col·lecció Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, fruit de la V Jornada LitCat de grups de recerca de Literatura Catalana Contemporània , celebrada el 30 d'octubre de 2020 per videoconferència. Aquesta jornada va ser organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura ( IEC ), i amb el Grup de Literatura Catalana Contemporània de la UV com a amfitrió Emili Samper hi ha col·laborat amb el treball titulat «Oralitat i llegenda en la narrativa curta de Josep Iglésies » , que podeu trobar a les pàgines 45-63. Els reculls de narracions curtes de Josep Iglésies segueixen, estèticament, l'aire noucentista que es ...

 El número 31 de la revista Llengua & Literatura (pp. 130-133) inclou una ressenya sobre el llibre La llegenda  ( Magí Sunyer i Emili Samper (eds.), Kassel: Edition Reichenberger; «Estudis Catalans» 9) escrita per Caterina Valriu . El primer treball, de la Dra. Carme Oriol, s’orienta a la recerca d’una definició conceptual clara que delimiti la llegenda respecte de gèneres afins i en proposa una classificació —etiològica, de creença i històrica— a partir de les aportacions dels estudis folklòrics internacionals. És un article que —sens dubte— serà de referència per la seva sòlida fonamentació i claredat expositiva. El Dr. Emili Samper, reconegut especialista en història del folklore català i en les manifestacions contemporànies del fet folklòric, fa una acurada revisió de l’obra Tradicions del Vallès (1876) de Francesc Maspons i Labrós, un dels cappares de la recerca folklòrica de la Renaixença. Revisa el context ideològic i cultural en el qual apareix l’obra i a...

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València organitza la V Jornada LitCat de grups de recerca de literatura catalana contemporània «Literatura catalana contemporània: transformacions, imitacions i altres formes de reescriptura», que tindrà lloc el proper 30 d'octubre mitjançant videoconferència. Emili Samper hi col·laborarà amb la comunicació «Oralitat i llegenda en la narrativa de Josep Iglésies»

Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural publica, a la Secció de Folklore , un article de Vicent Vidal sobre les llegendes urbanes. Un turista europeu visita el mercat de Wuhan, a la Xina, i es fa una sopa de ratapinyada. De l’home ja no se’n torna a saber més, però aquesta sopa valdrà uns quants milions d’infectats per coronavirus. Hem sentit aquesta història, la del presumpte «pacient 0», amb més o menys variació, durant aquests mesos. I l’hem explicada. Perquè ens la creiem. Perquè la necessitem: necessitem explicar-nos l’origen de tot això que ens està passant. Perquè és una situació estranya, difícil, problemàtica. I, davant d’allò desconegut, difícil i problemàtic, el folklore sempre és a punt per actuar (Pujol 2013: 279). En aquest cas, amb una llegenda urbana o contemporània. «Hi ha gent que diu». Però, qui és la gent que diu? Quina és la font de les llegendes urbanes? Normalment, la llegenda urbana te l’explica algú pròxim a tu, sobre una tercera pers...

La secció Quadern de Llibres , de la revista Sonograma , publica una ressenya sobre el llibre La llegenda , la cura del qual ha anat a càrrec de Magí Sunyer i Emili Samper . Els tretze estudis que s’apleguen en aquest volum donen una visió, des de diferents angles històrics i literaris, de la llegenda. La petjada de Josep Maria Pujol i Carme Oriol, que han estat decisius per a la investigació del folklore dins i fora de la Universitat Rovira i Virgili, es fa notar en aquest llibre que recull unes intervencions fèrtils i productives a partir de l’impuls decisiu que van donar a la creació i la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics.

Dimecres 5 de febrer, a les 19 h, Emili Samper pronunciarà la conferència "Llegendes d’ahir, llegendes d’avui" al Sindicat Agrícola de Constantí (carrer Major, 18), dins les activitats de l' Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí .

La col·lecció Estudis Catalans de l'editorial alemanya Reichenberger acull la publicació del llibre La llegenda , a cura de Magí Sunyer i Emili Samper . Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental. El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d...

La seu universitària de la Nucia (Universitat d'Alacant) acollirà el 17 i el 18 de juny la celebració del XIV Simposi Internacional Noves Tendències en I+D+i en literatura, llengua, ensenyament i TIC, de la innovació.   L'edició d'aquest any està dedicada a Delits Prohibits: sexe, erotisme, bellesa, estètica, gaudi, dret, pecat i prohibició. Un esguard segons els clàssics, l’etnopòetica, la història i la lingüística de corpus al cànon . Carme Oriol hi participa amb "Els límits del desig: la funció exemplar de la llegenda" en la Secció de literatura i cultura contemporànies de dimarts 18, a les 9.40. El programa complet del congrés es pot consultar al web del Grup d'Estudis Etnopoètics [ PDF ].

Emili Samper col·labora en el número 42 de la revisa de pensament musical en V. O. Sonograma Magazine (abril de 2019) amb l'article "Sant Jordi i el drac: del mite a la llegenda". L'article es pot llegir en línia .