L'exposició «Heroica Tarragona» consta de sis plafons en què s'explica la vida de cinc personatges que han deixat petjada a la ciutat de Tarragona: Eutiques , Lluís Pons d'Icart , Rosa Venes i Clusas , Francesc de Montoliu i Togores  i Carolina Castellarnau . Els plafons conviden a descobrir aquests personatges formulant preguntes sobre ells. Les respostes es poden trobar mitjançant un codi QR. L'exposició forma part del cicle La ciutat a cau d'orella i és coorganitzada per l’Arxiu del Folklore de la URV,  la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona (Generalitat de Catalunya) i l’Escola de Lletres de Tarragona, amb la col·laboració i participació de la comunitat educativa ILEC Tarragona. I fins el 20 de juny es pot visitar al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili .

Dins del marc de l' Any del Rector de Vallfogona , que commemora els 400 anys de la mort de  Francesc Vicent Garcia i Ferrandis , Emili Samper publica un article sobre el poeta a Diari de Tarragona . Podeu llegir-lo en aquest enllaç .  Les tres cares del Rector –personatge històric, poeta i mite– són les que enguany tindrem l’oportunitat de conèixer amb més detall gràcies a la commemoració dels 400 anys de la seva mort amb la celebració de l’Any Rector de Vallfogona, decretat pel Govern de la Generalitat, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes per encàrrec de la Conselleria de Cultura i comissariat pel poeta Josep Pedrals.   Els objectius de l’Any són oferir l’edició definitiva de l’obra de Francesc Vicent Garcia, de la mà del professor Albert Rossich; situar la seva figura al lloc que li correspon entre els noms més cèlebres de la història de la poesia catalana; acostar la figura històrica gràcies a una biografia que oferirà noves dades, a cura d’Enric Querol; rec

Els dies 10, 11 i 12 de maig d'enguany, a Lisboa, tindrà lloc el VII Congresso Internacional do Romanceiro em Homenagem a Giuseppe di Stefano. Podeu consultar-ne el programa en aquest enllaç .   Emili Samper hi presenta la comunicació «Presencia del romancero en el Arxiu de Folklore de la URV», el 10 de maig, en la franja de les 15 h a les 16.35 h.  

La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 58, l'article «Dins sa Volta va parar… El patrimoni rondallístic de Tàrbena (País Valencià)» , de Joan-Lluís Monjo Mascaró. Presentarem en aquest escrit un dels aspectes més singulars de la literatura de tradició oral de Tàrbena: les alternances de registre lingüístic. Per mostrar-ho ens centrarem en el gènere de les rondalles i ens basarem en els exemples que hem pogut documentar en el nostre treball de camp dut a terme, en els darrers trenta anys, en aquest poble valencià de la Marina. La recerca ens ha permès recopilar un corpus de materials narratius de tradició oral, que, per entendre’ns, direm «rondallari de Tàrbena». Paral·lelament, anaren sorgint unes reflexions que en bona part es pogueren exposar en la nostra tesi doctoral – El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). Recopilació, classificació i estudi (2022)–, dirigida pels doctors Jordi Colomina, de la UA,   i Carme Oriol, de la URV.  

El número 13 de la revista Ítaca. Revista de Filologia , de la Universitat d'Alacant , està dedicat a la memòria de Josep Massot i Muntaner i conté l'article «Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalan a» , de Carme Oriol i l'article «Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne », d' Emili Samper . A més també publica la ressenya que ha fet Montserrat Palau per al llibre curat per Carme Oriol Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant , publicat per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili . L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha re

El darrer volum de Llengua & Literatura, núm. 33 (2023) inclou la ressenya de Josep Temporal sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature . Vertebrat, com s’ha dit, territorialment i diacrònicament, no descura cap territori i els atorga les dimensions necessàries i proporcionals que escauen. Cada capítol inclou els protagonistes, l’aplec de materials, l’estudi del folklore, la divulgació, les iniciatives institucionals o privades, a més de les circumstàncies socials, culturals i historicopolítiques, els contextos, etc. Un plantejament, en definitiva, clarament informatiu i sintètic especialment apropiat a qui no conegui la història del folklore català, sense que aquest caire de síntesi menyscabi el generosíssim cabal de dades rellevants per a la ciència que van apareixent en el decurs d’aquesta història. El cos de l’obra s’estructura amb el següent recorregut: Catalunya (amb tres grans períodes: el romàntic dels inicis, amb el folklore «literari» i el folklore «excursion

  El proper 14 de febrer, el professor Jonathan Roper , de la Universitat de Tartu (Estònia) pronunciarà la conferència  «Charms: an Evidence-Based Approach» a l'aula 417del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , de 12h a 13h. Jonathan Roper fa una estada de recerca a l'Arxiu de Folklore, del 13 al 17 de febrer. El professor Roper ja ha estat a l'Arxiu de Folklore en altres ocasions i va oferir les conferències «Once Upon a Time» el març de 2019, i « Folk Magic, Local and International » el febrer de 2022. La conferència ha estat organitzada per Arxiu de Folklore, Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari en Català i el GRILC - Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i era oberta als estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes i als estudiants del Doctorat d'Estudis Humanístics.

  La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 57, l'article de Rut Nolla Bertran «Quin llamp de rondalles! La memòria del paisatge serosà en el temps» , dedicat al treball guardonat amb el 36è Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú i editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Una ploma, paper i molta voluntat. Només amb aquestes tres eines, el folklorista ripollès Josep Fossas i Xuclà emprengué la humil i gens senzilla tasca de recollir, entre moltes d’altres mostres de folklore, rondalles. Aprofitant la seva situació laboral i familiar, que el retingué a Seròs durant una temporada, Fossas recol·lectà el denominat «corpus rondallístic de Seròs». El 9 d’agost de 1915 li escrivia a Rossend Serra i Pagès, folklorista capdavanter a Catalunya: «si vens á Seros com desitjem es a les hores yá mirem y veuras algunes coses lo que yo les escriure ya abans cuan sapiga la teva vinguda». Aquestes paraules són un bon pretext per a il·lustrar el

 Del 31 de gener a l'1 de febrer, se celebraran, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres (C. del Bisbe Caçador, 3 - plaça de Sant Just, de Barcelona), les Jornades Acadèmiques Josep M. Pujol: lletra, relat i rei , en record i homenatge al Dr. Josep M. Pujol (Barcelona, 1947-2012), historiador de la tipografia, folklorista i medievalista, organitzades per la Societat Catalana d'Història Cultural i la Reial Acadèmia de Bones Lletres . Carme Oriol hi participarà el dia 1 de febrer, a les 17h, amb la ponència « Les contribucions de Josep M. Pujol a l'etnopoètica: balanços i perspectives » ; i, tot seguit, a les 17.30h, tindrà lloc la ponència d' Emili Samper « L'Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, vint-i-cinc anys de trajectòria » . Podeu consultar-ne el programa complet en aquest enllaç . Hi ha la possibilitat d' inscriure-s'hi amb reconeixement per al Pla de formació permanent del personal docent no universitari (20 hores).

  La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 56, l'article de Caterina Valriu   «Josep Massot i Muntaner: saviesa i fidelitat al país». Era, plenament, un ciutadà dels Països Catalans, compromès i crític. La seva valuosa aportació intel·lectual és cabdal en diversos àmbits: la història contemporània, la història de la literatura i del pensament, l’estudi del folklore i la seva trajectòria, la història de la religió, la musicologia, el món de l’edició –tant científica com de divulgació–, l’impuls als joves investigadors i professors i un llarg etc. Treballà intensament per la catalanística des de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, va ser membre destacat de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, des d’on impulsà la internacionalització de la nostra llengua i cultura. Editor de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat al llarg de quaranta anys, també dirigí la revista Serra d’Or, de cultur