Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2023

Estudis de Literatura Oral Popular núm. 12 (2023)

S'ha publicat el número 12 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature corresponent a l'any 2023. Com a novetat, a partir d'aquest número, el contingut de la revista es pot consultar en quatre formats diferents: PDF, HTML, XML i EPUB. Aquest número inclou set articles: El pozo es mío: tópicos líricos en torno a los acuíferos en la tradición hispánica y en la árabe magrebí d' Óscar Abenójar Sanjuán  Poètica, paral·lelisme i sistemes semiòtics paralingüístics de Joan A. Argenter I Giralt  Les cançons occitanes obtingudes per Palmira Jaquetti i Maria Carbó a la Vall d’Aran. Assaig de regularització formal i aspectes lingüístics d'Aitor Carrera Baiget  Els vestits a les memòries de les missions de recerca de Palmira Jaquetti per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Montserrat Garrich Ribera  De Galatees a Ventafocs: les transformacions d’Eliza Doolitle i Dolores Mendoza de Marta Gort i Paniello  The theme of the O

Emili Samper participa en el Cicle de conferències en homentatge a Jaume Vidal Alcover, organitat per la Universitat de les Illes Balears

Amb la conferència ‘Jaume Vidal Alcover: folklore i literatura. Rondalles farcides i llegendes escrites', Emili Samper aportarà el seu granet de sorra al cicle organitzat per la UIB, amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Jaume Vidal Alcover. La conferència tindrà lloc dimecres 22 de novembre a les 12h, a l’Edifici Ramon Llull (aula 8).

Xerrada a càrrec d’Emili Samper al Museu de la Paraula, Casa Rafel Ginard

El dimecres 22 de novembre a les 19 de la tarda, Emili Samper oferirà la conferència amb el títol ‘Folklore i literatura en Jaume Vidal Alcover’ al Museu de la Paraula, Casa Rafel Ginard. Aquesta activitat s’emmarca en els actes de celebració del centenari del naixement del poeta manacorí, organitzats per la Fundació Mallorca Literària.

Emili Samper participa a la Setmana de la Ciència al Campus Extens

En el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència de la URV al Campus Extens l'investigador Emili Samper impartirà la conferència "De les llegendes als mems" el proper divendres 17 de novembre, a les 19 h, a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre ( C/ Miquel Rojals, 1 ). Potser les àvies ja no expliquen rondalles i els pagesos no canten mentre treballen al camp. Quin sentit té el folklore avui dia? Gèneres com la rondalla o la cançó no tenen la vigència d'altres temps perquè precisament, com deia la cançó, aquests han canviat, però d'altres, com els rumors i els mems mostren com el folklore es pot adaptar a qualsevol circumstància. En aquesta xerrada veurem exemples d'aquesta capacitat d'adaptació del folklore i com a través d'ell podem parlar de nosaltres i de les nostres preocupacions i pors. Organitza: Universitat Rovira i Virgili. Col·labora: Campus Extens de Móra d’Ebre.

Publicat el nou número monogràfic de la revista Caplletra

El número 75 de la revista Caplletra (tardor de 2023) porta per títol «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions». Ha estat coordinat per Carme Oriol i Montse Palau i compta amb la participació de professors del Departament de Filologia Catalana de la URV, de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat d'Alacant. Els articles que conté són els següents: Introducció del monogràfic «L’estudi de la llegenda des d’una perspectiva de gènere: aportacions i representacions», de  Carme Oriol , Montserrat Palau (Tarragona) "L’aportació d’Anna de Valldaura al llegendari català", de  Emili Samper Prunera (Tarragona) "Després de Flordeneu. La fada modernista", de  Magí Sunyer (Tarragona) "Els personatges femenins en les narracions populars sobre ràtzies de pirates: entre la por i el coratge", de  Caterina Valriu Llinàs (Mallorca) "La caracterització subordinant de personatges femenins a la llegenda

Participació de l'Arxiu de Folklore a la XVIII Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics

Emili Samper i Carme Oriol van participar en la trobada que va tenir lloc els passats dies 3 i 4 de novembre a Castelló. Durant les dues jornades es van presentar comunicacions que versaven sobre diferents aspectes dels gèneres breus de la poesia popular. En el marc d'aquesta trobada, Carme Oriol va presentar públicament TermFolk, el diccionari terminològic de literatura popular fruit d'un projecte de recerca interuniversitari i finançat disponible en línia: https://termfolk.arxiudefolklore.cat/ Emili Samper, per la seva banda, va presentar el número 11 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular (2022) dedicat a les llegendes contemporànies. Podeu consultar el programa:

Emili Samper participarà en la Jornada del GRILC "La balada"

La jornada del GRILC (Grup de Recerca Identitats en Literatura Catalana) d'enguany està dedicada a la balada, i se celebrarà els propers 14 i 15 de novembre al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. Emili Samper hi presenta la conferència «Balades i vinyetes, ressons al còmic», que podrà escoltar-se el dia 15 a les 16.30, a la Sala de Graus del campus. Aquí teniu el programa de la jornada:

L'Arxiu de Folklore col·labora en l'organització del cicle Els nostres monstres

Tarragona celebra la 11a edició del cicle La ciutat a cau d’orella , dedicat enguany als ‘nostres monstres’ Es tracta d'una iniciativa de la conselleria de Joventut i la de Cultura de l’Ajuntament, la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres. Del 3 de novembre a l’1 de desembre, s'oferiran un total de vuit activitats (presencials i en línia) entre tallers, xerrades, enigmes nocturns, espectacles i concerts. El 30 de novembre, Emili Samper oferirà una sessió especial del club de lectura virtual de còmics de la Biblioteca Pública de Tarragona, a través de l’aplicació Tellfy i amb la lectura del còmic Frankenstein ¡está vivo!, disponible a Biblio Digital o en paper. Teniu la programació completa disponible en aquest enllaç: www.tarragonajove.org

Emili Samper participa en la Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras: "Jaume Vidal Alcover (1923-1991)"

El proper dimecres 18 d'octubre tindrà lloc la Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català-Fundació Mútua Catalana, dedicada a Jaume Vidal Alcover (1923-1991) en motiu del seu centenari. El professor Emili Samper hi presenta la comunicació "Folklore i literatura: rondalles farcides i llegendes escrites", en la franja de les 16:30 a les 17:45h. Podeu consultar-ne el programa:

“De les llegendes als mems: el folklore actual”, xerrada a càrrec de l'investigador Emili Samper en el marc de la Nit Europea de la Recerca

En el marc de la Nit Europea de la Recerca tindran lloc xerrades i tallers que ofereixen investigadores i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i dels quatre instituts de recerca (ICIQ, ICAC, IISPV i IPHES). Les conferències seran presencials, la setmana del 25 al 29 de setembre de 2023 i s'han de reservar prèviament. Emili Samper, investigador del Departament de Filologia Catalana, impartirà la conferència “De les llegendes als mems: el folklore actual” a l’INS Camí de Mar de Calafell, dijous 28 de setembre.

Carme Oriol, guanyadora del XIVè Premi Carme Romaní

Carme Oriol Carazo, catedràtica del departament de Filologia Catalana de la URV, ha estat guardonada amb el XIVè Premi Carme Romaní, que atorga el grup de treball Bib Botó de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya. L’entrega del premi es va realitzar el divendres, dia 15 de setembre de 2023, en el marc de la 41a edició de la Setmana del Llibre en Català que va tenir lloc al Moll de la Fusta de Barcelona. En l’acte, que va començar a les 12:30 h, van prendre la paraula diversos membres del grup de treball Bib Botó. En aquests parlaments, es va explicar l’origen del premi i es va fer una breu glosa de Carme Romaní, que va ser Biblioteca de Castelldefels, i que dona nom a premi. A continuació es van esmentar els guardonats en les edicions anteriors i es van donar a conèixer els nominats en l’edició d’enguany. Tot seguit, es va fer públic el nom de la guanyadora, "la professora i investigadora del Departament de Filologia

Publicat el catàleg «Llum a l'ànima: Palmira Jaquetti 1895-1963»

El catàleg correspon a l’exposició itinerant  « Llum a l’ànima » , que es va poder visitar al llarg de l'any 2022, en què es commemorava l' Any Palmira Jaquetti , amb motiu del 125 anys del naixement de la folklorista, docent i escriptora. «Llum a l'ànima: Palmira Jaquetti 1895-1963» es presenta amb un text introductori de la comissària de l’any, Carme Oriol Carazo , i conté diversos estudis elaborats pels membres de la comissió científica de l’any i col·laboradors, així com escrits d’homenatge de familiars i persones molt properes, com ara la seva afillada, Guillermina Jeggle .  L’estructura del llibre catàleg es divideix en dues parts. La primera conté la biografia i l’obra publicada per l’autora, els reculls i les missions de recerca sobre la cançó popular i un recull bibliogràfic comentat dels estudis que s’han fet sobre la seva obra. La segona part conté estudis sobre aspectes més concrets de la seva vida i obra: la seva activitat com a docent, l’aportació etnogràfica,

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «Penjats d’una biga trobàrem un tresor»

La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 59, l'article  «Penjats d’una biga trobàrem un tresor» , de Lídia Pérez Pérez . Arribats a aquest punt, us voldria explicar qui és aquest misteriós Fila-Or i de quina manera vaig catalogar les seves rondalles a través d’una d’elles. Açò era un fillet que volia ser capellà, i folklorista. Era dia 5 de juliol de 1884 quan, en una petita possessió rústica anomenada Llucalari, va néixer Antoni Orfila Pons, conegut popularment per Antoni de Llucalari i, folklòricament, per Fila-Or. Nascut en una família nombrosa de pagesos i cultivadors, arrelats a Sant Lluís, Antoni Orfila sentí de ben jove la vocació eclesiàstica que el dugué a entrar en el seminari de Menorca, a Ciutadella. El 1911 ja fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Lluís i feu la seva primera missa.  

L'Arxiu de Folklore actualitza i millora les bases de dades ArxiuFolk i RumorFolk

Mitjançant el Projecte 2022/26:  « Actualització de les bases de dades ArxiuFolk i RumorFolk »  i dins del conveni marc DIPTA-URV 2020-2023, signat entre la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona , l'Arxiu de Folklore va rebre, d'aquesta darrera institució, un important ajut econòmic per a actualitzar i millorar les bases de dades ArxiuFolk i RumorFolk . A dia d'avui, l'actualització i les millores ja han estat implementades i aquestes bases de dades són consultables en la nova versió. La creació d’ ArxiuFolk l’any 2010 s’emmarca dins l’activitat investigadora del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), reconegut per la Generalitat de Catalunya (2009 SGR 644). S'hi pot consultar una part del fons de l’Arxiu de Folklore, que està format per uns 12.300 documents dels diversos gèneres etnopoètics (rondalles, llegendes, acudits, parèmies, endevinalles, cançons, mems, grafits, etc.). RumorFolk és la base de dades de rumors i lle

L'exposició «Heroica Tarragona» al CRAI del campus Catalunya

L'exposició «Heroica Tarragona» consta de sis plafons en què s'explica la vida de cinc personatges que han deixat petjada a la ciutat de Tarragona: Eutiques , Lluís Pons d'Icart , Rosa Venes i Clusas , Francesc de Montoliu i Togores  i Carolina Castellarnau . Els plafons conviden a descobrir aquests personatges formulant preguntes sobre ells. Les respostes es poden trobar mitjançant un codi QR. L'exposició forma part del cicle La ciutat a cau d'orella i és coorganitzada per l’Arxiu del Folklore de la URV,  la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona (Generalitat de Catalunya) i l’Escola de Lletres de Tarragona, amb la col·laboració i participació de la comunitat educativa ILEC Tarragona. I fins el 20 de juny es pot visitar al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili .

Emili Samper publica un article sobre el rector de Vallfogona a Diari de Tarragona

Dins del marc de l' Any del Rector de Vallfogona , que commemora els 400 anys de la mort de  Francesc Vicent Garcia i Ferrandis , Emili Samper publica un article sobre el poeta a Diari de Tarragona . Podeu llegir-lo en aquest enllaç .  Les tres cares del Rector –personatge històric, poeta i mite– són les que enguany tindrem l’oportunitat de conèixer amb més detall gràcies a la commemoració dels 400 anys de la seva mort amb la celebració de l’Any Rector de Vallfogona, decretat pel Govern de la Generalitat, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes per encàrrec de la Conselleria de Cultura i comissariat pel poeta Josep Pedrals.   Els objectius de l’Any són oferir l’edició definitiva de l’obra de Francesc Vicent Garcia, de la mà del professor Albert Rossich; situar la seva figura al lloc que li correspon entre els noms més cèlebres de la història de la poesia catalana; acostar la figura històrica gràcies a una biografia que oferirà noves dades, a cura d’Enric Querol; rec

Emili Samper participa al VII Congresso Internacional do Romanceiro

Els dies 10, 11 i 12 de maig d'enguany, a Lisboa, tindrà lloc el VII Congresso Internacional do Romanceiro em Homenagem a Giuseppe di Stefano. Podeu consultar-ne el programa en aquest enllaç .   Emili Samper hi presenta la comunicació «Presencia del romancero en el Arxiu de Folklore de la URV», el 10 de maig, en la franja de les 15 h a les 16.35 h.  

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «Dins sa Volta va parar… El patrimoni rondallístic de Tàrbena (País Valencià)»

La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 58, l'article «Dins sa Volta va parar… El patrimoni rondallístic de Tàrbena (País Valencià)» , de Joan-Lluís Monjo Mascaró. Presentarem en aquest escrit un dels aspectes més singulars de la literatura de tradició oral de Tàrbena: les alternances de registre lingüístic. Per mostrar-ho ens centrarem en el gènere de les rondalles i ens basarem en els exemples que hem pogut documentar en el nostre treball de camp dut a terme, en els darrers trenta anys, en aquest poble valencià de la Marina. La recerca ens ha permès recopilar un corpus de materials narratius de tradició oral, que, per entendre’ns, direm «rondallari de Tàrbena». Paral·lelament, anaren sorgint unes reflexions que en bona part es pogueren exposar en la nostra tesi doctoral – El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). Recopilació, classificació i estudi (2022)–, dirigida pels doctors Jordi Colomina, de la UA,   i Carme Oriol, de la URV.  

La revista Ítaca publica articles de Carme Oriol i Emili Samper, i una ressenya del llibre Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant

El número 13 de la revista Ítaca. Revista de Filologia , de la Universitat d'Alacant , està dedicat a la memòria de Josep Massot i Muntaner i conté l'article «Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalan a» , de Carme Oriol i l'article «Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne », d' Emili Samper . A més també publica la ressenya que ha fet Montserrat Palau per al llibre curat per Carme Oriol Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant , publicat per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili . L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha re

La revista Llengua & Literatura publica una ressenya sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature

El darrer volum de Llengua & Literatura, núm. 33 (2023) inclou la ressenya de Josep Temporal sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature . Vertebrat, com s’ha dit, territorialment i diacrònicament, no descura cap territori i els atorga les dimensions necessàries i proporcionals que escauen. Cada capítol inclou els protagonistes, l’aplec de materials, l’estudi del folklore, la divulgació, les iniciatives institucionals o privades, a més de les circumstàncies socials, culturals i historicopolítiques, els contextos, etc. Un plantejament, en definitiva, clarament informatiu i sintètic especialment apropiat a qui no conegui la història del folklore català, sense que aquest caire de síntesi menyscabi el generosíssim cabal de dades rellevants per a la ciència que van apareixent en el decurs d’aquesta història. El cos de l’obra s’estructura amb el següent recorregut: Catalunya (amb tres grans períodes: el romàntic dels inicis, amb el folklore «literari» i el folklore «excursion

L'Arxiu de Folklore coorganitza la conferència «Charms: an Evidence-Based Approach», a càrrec del prof. Jonathan Roper

  El proper 14 de febrer, el professor Jonathan Roper , de la Universitat de Tartu (Estònia) pronunciarà la conferència  «Charms: an Evidence-Based Approach» a l'aula 417del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , de 12h a 13h. Jonathan Roper fa una estada de recerca a l'Arxiu de Folklore, del 13 al 17 de febrer. El professor Roper ja ha estat a l'Arxiu de Folklore en altres ocasions i va oferir les conferències «Once Upon a Time» el març de 2019, i « Folk Magic, Local and International » el febrer de 2022. La conferència ha estat organitzada per Arxiu de Folklore, Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari en Català i el GRILC - Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i era oberta als estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes i als estudiants del Doctorat d'Estudis Humanístics.

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «Quin llamp de rondalles! La memòria del paisatge serosà en el temps»

La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 57, l'article de Rut Nolla Bertran «Quin llamp de rondalles! La memòria del paisatge serosà en el temps» , dedicat al treball guardonat amb el 36è Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú i editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Una ploma, paper i molta voluntat. Només amb aquestes tres eines, el folklorista ripollès Josep Fossas i Xuclà emprengué la humil i gens senzilla tasca de recollir, entre moltes d’altres mostres de folklore, rondalles. Aprofitant la seva situació laboral i familiar, que el retingué a Seròs durant una temporada, Fossas recol·lectà el denominat «corpus rondallístic de Seròs». El 9 d’agost de 1915 li escrivia a Rossend Serra i Pagès, folklorista capdavanter a Catalunya: «si vens á Seros com desitjem es a les hores yá mirem y veuras algunes coses lo que yo les escriure ya abans cuan sapiga la teva vinguda». Aquestes paraules són un bon pretext per a il·lustrar el c

Carme Oriol i Emili Samper participen a les Jornades Acadèmiques «Josep M. Pujol: lletra, relat i rei»

 Del 31 de gener a l'1 de febrer, se celebraran, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres (C. del Bisbe Caçador, 3 - plaça de Sant Just, de Barcelona), les Jornades Acadèmiques Josep M. Pujol: lletra, relat i rei , en record i homenatge al Dr. Josep M. Pujol (Barcelona, 1947-2012), historiador de la tipografia, folklorista i medievalista, organitzades per la Societat Catalana d'Història Cultural i la Reial Acadèmia de Bones Lletres . Carme Oriol hi participarà el dia 1 de febrer, a les 17h, amb la ponència « Les contribucions de Josep M. Pujol a l'etnopoètica: balanços i perspectives » ; i, tot seguit, a les 17.30h, tindrà lloc la ponència d' Emili Samper « L'Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, vint-i-cinc anys de trajectòria » . Podeu consultar-ne el programa complet en aquest enllaç . Hi ha la possibilitat d' inscriure-s'hi amb reconeixement per al Pla de formació permanent del personal docent no universitari (20 hores).

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «Josep Massot i Muntaner: saviesa i fidelitat al país»

La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 56, l'article de Caterina Valriu   «Josep Massot i Muntaner: saviesa i fidelitat al país» . Era, plenament, un ciutadà dels Països Catalans, compromès i crític. La seva valuosa aportació intel·lectual és cabdal en diversos àmbits: la història contemporània, la història de la literatura i del pensament, l’estudi del folklore i la seva trajectòria, la història de la religió, la musicologia, el món de l’edició –tant científica com de divulgació–, l’impuls als joves investigadors i professors i un llarg etc. Treballà intensament per la catalanística des de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, va ser membre destacat de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, des d’on impulsà la internacionalització de la nostra llengua i cultura. Editor de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat al llarg de quaranta anys, també dirigí la revista Serra d’Or, de cultura

Notícies anteriors

Mostra'n més