Passa al contingut principal

La revista Ítaca publica articles de Carme Oriol i Emili Samper, i una ressenya del llibre Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant



El número 13 de la revista Ítaca. Revista de Filologia, de la Universitat d'Alacant, està dedicat a la memòria de Josep Massot i Muntaner i conté l'article «Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalan, de Carme Oriol i l'article «Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne», d'Emili Samper.

A més també publica la ressenya que ha fet Montserrat Palau per al llibre curat per Carme Oriol Em lliga la beutat de cada flor. Poesia escollida de Palmira Jaquetti i Isant, publicat per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.

L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha realitzat. S’hi tracta de manera especial la important tasca desenvolupada en la recuperació, l’estudi i la difusió del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, s’hi analitza la seva vessant d’activista cultural, de promotor i impulsor d’iniciatives de suport a la literatura popular catalana i de divulgador de la tasca duta a terme per diversos autors dels territoris de llengua i cultura catalana i de les seves obres. (Resum de l'article «Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalana»)

L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai. (Resum de l'article «Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne»)

 





Notícies anteriors

Mostra'n més