Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Catalan Review publica les ressenyes d'Història de la literatura popular catalana i d'Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles

 La revista Catalan Review International Journal of Catalan Culture  publica, en el seu darrer número, una ressenya d' Història de la literatura popular catalana , de la qual són editors Carme Oriol i Emili Samper ( Catalan Review: international journal of Catalan culture , ISSN 0213-5949, Vol. 34, 2020, p. 154-157), i una altra ressenya del llibre de Laura Villalba Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles ( Catalan Review: international journal of Catalan culture , ISSN 0213-5949, Vol. 34, 2020, p. 164-166).

Estudis de Literatura Oral Popular núm. 9 (2020)

 S'ha publicat el número 9 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature corresponent a l'any 2020.  A diferència dels anteriors, aquest número no correspon a un monogràfic i conté els articles següents: «El Fort Farell segons Francesc Maspons», de Joan Armangué i Herrero «Tata Vasco y Tata Lázaro: dos héroes culturales en la tradición oral michoacana», de Santiago Cortés Hernández «D'Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena», de Mireia Ferrando Simón «La cançó popular de la Cerdanya i el teatre de Jordi Pere Cerdà», de Jordi Julià i Garriga «Les tres Maries de Jordi Pere Cerdà. Emigració i refugis pirinencs en el folklore i l'art contemporani», de Josep Marqués Meseguer «Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938-1939)», de Josep Massot i Muntaner «Notes sobre una versió d'"El fals testimoni" recollida a Calafell», de Salvador Rebés Molina «La ruta "Espais llegendaris de Tarragona&q

Emili Samper parla dels recursos en línia de l'Arxiu de Folklore a les trobaHDes de l'Associació d'Humanitats Digitals Catalanes

 L' Associació d'Humanitats Digitals Catalanes (AHDCat) organitza unes xarrades per donar a conèixer els projectes en humanitats digitals catalanes, les trobaHDes . El proper dijous, 26 de novembre, a les 19h, Emili Samper  parlarà sobre «Els recursos en línia de l'Arxiu de Folklore: la literatura popular a l'abast de tothom». Tindrà lloc de forma virtual a través de la plataforma meet.jit.si, l'accés és lliure, però cal estar inscrit a la xarxa de l'AHDCat.

Emili Samper escriu un article sobre els ressons de l'Odissea en l'obra de Mercè Ventosa

Acaba de publicar-se el llibre Reescriptures literàries.   La hipertextualitat en les literatures occidentals (1900-1939) ,  de la col·lecció Textos i Estudis de Cultura Catalana , de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat ( PAM ). Emili Samper hi col·labora amb l'article «Ressons de l'Odissea en la rondallística catalana: l'aportació de la folklorista Mercè Ventosa»  (p. 277-294). Resseguir i analitzar la genealogia i els models de les obres literàries, o rastrejar les seves relacions amb altres textos, són enfocaments d'estudi productius que per­meten conèixer aspectes fonamentals de la comunica­ció literària entre èpoques, entre cultures, entre autors i entre obres. L'objectiu del present volum és plantejar l'estudi de les relacions hipertextuals en algunes de les principals literatures occidentals en el període de 1900 a 1939.   

Sílvia Veà, cocuradora del volum de la XV Trobada del Grup d'Estudis Etnopoètics (GEE)

Ja ha sortit a la llum el volum que compila les intervencions dels membres del Grup d'Estudis Etnopoètics de la trobada de 2019. Els curadors són Josep Temporal Oleart i Sílvia Veà Vila . La XV Trobada del GEE, que va tenir lloc a Perpinyà els dies 15 i 16 de novembre de 2019, va estar dedicada als mons reals i imaginats en l'etnopoètica catalana, i recull un total d'onze comunicacions de diversos membres del Grup. Es pot adquirir al portal de publicacions de l' Institut d'Estudis Catalans ,  aquí . O consultar-ne el pdf al blog del GEE ,  aquí .

L'Arxiu de Folklore s'incorpora a la RIEMO (Red Iberoamericana de Estudios sobre Materiales Orales)

 L'Arxiu de Folklore s'incorpora a la RIEMO (Red Iberoamericana de Estudios sobre Materiales Orales), que és una agrupació  acadèmica d'investigadors i grups d'investigació que treballen amb materials orals. El seu objectiu és facilitar l'intercanvi i la discussió sobre les diferents propostes i abordatges teòrics i metodològics en l'estudi dels materials orals i les seves formes d'estudi. A l'apartat dels membres , s'hi pot trobar informació relativa als investigadors i grups d'investigació que conformen aquesta xarxa, consultar-ne la bibliografia, la producció i els esdeveniments acadèmics i culturals. Aquí hi podeu consultar la informació sobre l'Arxiu de Folklore.

Sonograma publica un nou article a la secció de Folklore: «Comentaris a un repertori de Palmira Jaquetti»

La revista Sonograma ha publicat un nou article a la seua secció de Folklore : « Comentaris a un repertori de Palmira Jaquetti », escrit per Ramon Vilar i Herms . Palmira Jaquetti (1895-1963), acompanyada del seu marit Enric d’Aoust, de Maria Carbó o de Mercè Porta, o bé a títol personal, va ser una de les recercadores més actives en la recol·lecció de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Va protagonitzar 14 missions de recerca i el nombre de cançons recollides és molt gran, com també l’àmbit territorial per on es va moure. Apropar-nos al repertori que ella va recollir s’ha de fer a poc a poc per tal de captar la varietat de temàtiques que hi apareixen i assaborir el gust de la terra en totes elles. Una de les aportacions del repertori d’aquesta missió és la presència de cançons, balls i notícies sobre algunes festes populars. Concretament les Falles de Durro i la festa major de Saraís, ambdues poblacions situades a la Vall de Boí. Es dona el cas que en l’actualitat l’antic poble

Emili Samper participa a la V Jornada LitCat de grups de recerca de literatura catalana contemporània

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València organitza la V Jornada LitCat de grups de recerca de literatura catalana contemporània «Literatura catalana contemporània: transformacions, imitacions i altres formes de reescriptura», que tindrà lloc el proper 30 d'octubre mitjançant videoconferència. Emili Samper hi col·laborarà amb la comunicació «Oralitat i llegenda en la narrativa de Josep Iglésies»

Defensa de la tesi doctoral sobre el prevere i folklorista Eusebi Ribas Vallespinosa

  Albert Oliva Ramal defensa la seva tesi doctoral: Eusebi Ribas Vallespinosa, prevere i folklorista. Contribució a la història del folklore català (1874-1959) , dirigida per Carme Oriol. L'esdeveniment tindrà lloc dimarts 27 d'octubre , a les 11h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. Per seguir l'acte públic de defensa, cal escriure a tesis@urv.cat.

La 8a edició de La ciutat a cau d'orella, dedicada a les pandèmies i les llegendes dels nostres dies

Del 6 al 27 de novembre tindrà lloc la vuitena edició de La ciutat a cau d'orella , coorganitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), el Servei Municipal Tarragona Jove (Ajuntament de Tarragona), l' Arxiu de Folklore (Universitat Rovira i Virgili) i l' Escola de Lletres de Tarragona (Associació Tarragona Literària). Enguany les protagonistes de La ciutat a cau d'orella són les pandèmies i les llegendes dels nostres dies. Entre els actes més destacats hi ha la xarrada del periodista Carles Porta (presentador de Crims , programa de ràdio i televisió català sobre crim real) «Com es narra un crim», el 27 de novembre. També es podrà gaudir i participar en l'enigma «La càpsula soterrada», el taller de disseny i confecció de mascaretes «Emmascarades», la xarrada d' Emili Samper sobre rumors i llegendes que ha fet sorgir la pandèmia «Llegendes de la COVID-19», la panoràmica de còmics i vinyetes dedicats a

Diari de Tarragona publica un article de Carme Oriol sobre l'Any Palmira Jaquetti

Carme Oriol publica el dia 20 d'octubre, a Diari de Tarragona , un article sobre la celebració de l' Any Palmira Jaquetti i la necessitat del reconeixement públic d'aquesta folklorista, poeta, docent i intèrpret. Com a folklorista, en els anys 20 i 30 del segle XX, va tenir un paper molt actiu en la recol·lecció de cançons populars per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l’important projecte impulsat i finançat pel mecenes Rafael Patxot i Jubert. Va recórrer moltes comarques catalanes, especialment les pirinenques, i va arribar a recollir unes 10.000 cançons. L’Any Palmira Jaquetti ens dona l’oportunitat de divulgar la seva figura i d’estudiar la seva obra i, sobretot, de retre-li homenatge a través d’actes commemoratius, de conferències, d’edicions de la seva obra, d’espectacles poètics i musicals, i de molts altres actes culturals que periòdicament es van anunciant i actualitzant en el web creat per a l’ocasió .  Entre les activitats de realització més immediata,

Carme Oriol pronuncia la ponència inaugural al Festival Conta'm

 «La funció educativa de la rondalla» va ser la ponència inaugural que Carme Oriol va pronunciar a la segona edició del  Festival Conta'm , celebrat a Càlig el 16, 17 i 18 d'octubre. Aquest festival acull diversos espectacles de narració oral, la fireta del conte, la marató popular de contes i la jornada pedagògica del conte. Podeu consultar-ne la programació aquí .

Carme Oriol parla de la Jornada Palmira Jaquetti a Tarragona Ràdio

Carme Oriol va intervenir a la secció Lletres del Matí de Tarragona Ràdio el passat dilluns 5 d'octubre, per parlar de Palmira Jaquetti i de la Jornada que li dedica la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català  el proper 21 d'octubre. Podeu sentir-ne el podcast aquí .

Emili Samper participa al III Congrés Internacional Geografies Literàries, de Vic

El Congrés Internacional de Geografies Literàries s'havia de celebrar els passats 16, 17 i 18 d'abril a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya , però a causa de la pandèmia es va haver d'ajornar fins als dies 8 i 9 d'octubre. Emili Samper hi participa amb la comunicació "La cara fosca de la ciutat: la Tarragona oculta, una ruta de carrer", que serà pronunciada demà, 8 d'octubre, a la tarda.

Emili Samper intervé al col·loqui internacional Cruautés et violences dans le conte et le récit bref, a Boulogne-sur-Mer

Emili Samper participa al col·loqui internacional  Cruautés et violences dans le conte et le récit bref , que se celebra del 30 de setembre al 2 d'octubre a Boulogne-sur-Mer (França). I hi intervé telemàticament el dia 1 d'octubre, a les 16h30, amb el treball "Crueldad y violencia gráficas en la obra de Emily Carroll".

La revista Caramella publica un article sobre els 25 anys de l'Arxiu de Folklore

El número 42 de la revista Caramella , a les pàgines 67-68, publica un article de Carme Oriol i Emili Samper sobre els 25 anys d'existència de l'Arxiu de Folklore. La preservació del patrimoni es vehicula mitjançant el vessant arxivístic. El fons que s’hi conserva, en aquest sentit, té els seus orígens en els materials recollits pels alumnes en les classes sobre folklore, literatura popular i etnopoètica que es van començar a impartir el curs 1979-1980 en els estudis de Filologia Catalana d’aquesta universitat, uns estudis que s’han mantingut de forma ininterrompuda fins al moment actual.   Des de la seva creació, l’Arxiu de Folklore ha anat evolucionant de forma paral·lela als canvis que s’han anat produint en la societat. Els principals esforços s’han dirigit, sobretot en els darrers anys, a la difusió de la seva activitat a través de diversos mitjans i a la transferència dels resultats de la recerca mitjançant publicacions, jornades i conferències. Un quart de segle

La secció de Folklore de Sonograma publica un article sobre llegendes urbanes

Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural publica, a la s ecció de Folklore , un article de Vicent Vidal sobre les llegendes urbanes. Un turista europeu visita el mercat de Wuhan, a la Xina, i es fa una sopa de ratapinyada. De l’home ja no se’n torna a saber més, però aquesta sopa valdrà uns quants milions d’infectats per coronavirus. Hem sentit aquesta història, la del presumpte «pacient 0», amb més o menys variació, durant aquests mesos. I l’hem explicada. Perquè ens la creiem. Perquè la necessitem: necessitem explicar-nos l’origen de tot això que ens està passant. Perquè és una situació estranya, difícil, problemàtica. I, davant d’allò desconegut, difícil i problemàtic, el folklore sempre és a punt per actuar (Pujol 2013: 279). En aquest cas, amb una llegenda urbana o contemporània. «Hi ha gent que diu». Però, qui és la gent que diu? Quina és la font de les llegendes urbanes? Normalment, la llegenda urbana te l’explica algú pròxim a tu, sobre una tercera per

eHumanista publica una ressenya d'Història de la literatura popular catalana

La revista digital eHumanista publica, al vol. 17 , una ressenya d' Història de la literatura popular catalana feta per Josep Marqués Messeguer . El volum Història de la literatura popular catalana recull de manera àmplia i detallada el recorregut de la producció etnopoètica en llengua catalana fins a l’actualitat. És una obra plural i integradora de la creació de base oral que ha donat (i continua donant) la literatura catalana al llarg dels segles XIX, XX i XXI a cadascun dels països catalans. Sens dubte, l’obra té la virtut de comptar en la redacció amb les aportacions d’alguns dels principals experts en l’estudi de la literatura popular de tota la geografia catalana: Martine Berthelot, Joan Borja, August Bover, Jaume Guiscafrè, Hèctor Moret, Carme Oriol, Montserrat Palau, Isabel de la Parte, Artur Quintana, Josefina Roma, Mònica Sales, Emili Samper, Josep Temporal, Caterina Valriu, Vicent Vidal i Laura Villalba. El llistat d’autors és extens (més encara si tenim en compte

Això era i no era i Història de la literatura popular catalana, ressenyats a Llegendàrium

Això era i no era: obra folklòrica de Josep Maria Pujol i Història de la literatura popular catalana , totes dues edicions a cura de Carme Oriol i Emili Samper , han estat ressenyades a la pàgina web de Llegendàrium . La primera ressenya, la corresponent a  Això era i no era: obra folklòrica de Josep Maria Pujol,  la podeu trobar en aquest enllaç . La segona, la que correspon a  Història de la literatura popular catalana , en aquest altre . Durant molts anys els articles del professor Pujol es trobaven dispersos, però del 2013 ençà gaudim d’aquesta acurada edició de tota la seva obra d’investigació, publicada per la Universitat Rovira i Virgili, a cura dels filòlegs i folkloristes Carme Oriol i Emili Samper. Publicat el 2018, Història de la literatura popular catalana és un d’aquells llibres bàsics, centrals, als quals sempre torno per consultar o cercar-hi referències. A cura dels professors, filòlegs i folkloristes de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol i Emili Sam

Ressenya de La llegenda, a la revista Sonograma

La secció Quadern de Llibres , de la revista Sonograma , publica una ressenya sobre el llibre La llegenda , la cura del qual ha anat a càrrec de Magí Sunyer i Emili Samper . Els tretze estudis que s’apleguen en aquest volum donen una visió, des de diferents angles històrics i literaris, de la llegenda. La petjada de Josep Maria Pujol i Carme Oriol, que han estat decisius per a la investigació del folklore dins i fora de la Universitat Rovira i Virgili, es fa notar en aquest llibre que recull unes intervencions fèrtils i productives a partir de l’impuls decisiu que van donar a la creació i la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics.

Les bases de dades de l'Arxiu de Folklore, a la web Humanitats Digitals Catalanes

L' Arxiu de Folklore ha afegit les seues bases de dades ( ArxiuFolk , RondCat , BiblioFolk , Folkloristes i RumorFolk ) a la relació de projectes de la recent creada Associació d'Humanitats Digitals Catalanes . L'Associació d'Humanitats Digitals Catalanes (AHDCat) és una entitat privada sense ànim de lucre inscrita en el registre d'asociacions de Lleida que neix amb la voluntat de promoure la recerca digital en les humanitats dins els estudis catalans i treballar per preservar i (re)construir l'empremta digital catalana a través de mètodes col·laboratius que tinguin com a objectiu trobar sinergies entre centres de patrimoni cultural, la comunitat maker, i les institucions acadèmiques i culturals.

La secció de Folklore de Sonograma publica un article sobre la folklorista Mercè Ventosa

Ahir, Diada de Sant Jordi, Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural va publicar, a la secció de Folklore , un article de Meritxell Orpinell sobre la folklorista Mercè Ventosa. Mercè Ventosa i Roca va ser una d’aquestes folkloristes alumnes de Rossend Serra i Pagès que va desenvolupar una tasca més que significativa en aquest àmbit. La seva tasca com a folklorista es posa de manifest a través de 28 textos originals i de les aportacions que va fer a la premsa catalana de l’època. En general, van ser unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clars els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, parèmies, i endevinalles, entre d’altres). Aquesta tasca de recol·lectores i transmissores de folklore català la van dur a terme, sobretot, durant la seva època de joventut, ja que quan es casaven disminuïen o interrompien la seva activitat.

Per Sant Jordi, els autors recomanen...

Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili proposa una Diada virtual de Sant Jordi per a aquest 23 d'abril tan atípic. Organitza una fira de llibres amb els autors a Santjordigital.com  a partir de vídeos on dotze autors de llibres i revistes editats per aquest segell editorial presenten la seua obra a partir de vídeos breus. Tenim el goig de mostrar-vos els vídeos que Carme Oriol i Emili Samper han fet per a l'ocasió, presentant, respectivament, la revista Estudis de Literatura Oral Popular i el llibre Història de la literatura popular catalana .

Nació Digital es fa ressò del llibre Història de la literatura popular catalana

Josep-Lluís Carod-Rovira escriu sobre el llibre Història de la literatura popular catalana , editat per Carme Oriol i Emili Samper , a la seua columna del diari Nació Digital del dia 15 d'abril. Allò que els anglesos anomenen folk literature representa, segons els experts, ben bé la meitat de la literatura de qualsevol cultura. Ara, setze experts de diferents universitats dels Països Catalans, així com acadèmics i estudiosos, coordinats per Carme Oriol i Emili Samper, de la URV, han publicat Història de la literatura popular catalana, un llibre magnífic on es fa un recorregut documentat sobre la literatura tradicional o literatura oral, com aquí es coneix aquesta literatura. L'obra és editada, conjuntament, per la URV i les universitats d'Alacant i de les Illes Balears, en un exemple ben clar que la voluntat i el rigor fan saltar fronteres administratives i que és possible una mirada global dels Països Catalans com a unitat d'anàlisi, àmbit de recerca i espai de

Temps de Franja publica una crònica de la presentació a Tarragona del llibre A History of Catalan Folk Literature

La revista Temps de Franja , publica, en el seu número d'abril (núm. 145) una crònica de l'acte de presentació del llibre  A History of Catalan Folk Literature , que va tenir lloc el 14 de febrer a la sala de graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.

Sonograma publica una ressenya de 100 llegendes urbanes, de Carme Oriol

La revista Sonograma . Revista de pensament musical i difusió cultural publica, al seu Suplement de llibres i discos , una ressenya del llibre de Carme Oriol 100 llegendes urbanes . Carme Oriol, catedràtica, investigadora i cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, és una dona enèrgica i d'una gran personalitat. Fa molts anys que rescata de l'oblit el patrimoni llegendari de Catalunya. En el seu llibre 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps , publicat fa dos anys per Cossetània Edicions, aplega l'estudi sobre el nostre imaginari particular i col·lectiu que queda reflectit en les llegendes. De fet, el llibre dona continuïtat a la tasca de Josep M. Pujol, introductor de l'estudi de les llegendes urbanes a Catalunya.

Mònica Sales escriu un article a Diari de Tarragona

Avui, a l'espai de l' APELLC al Diari de Tarragona , Mònica Sales publica l'article "I sort de les paraules, que no es confinen!", en què parla des del confinament i combina l'experiència personal amb la llengua i la literatura.

Carme Oriol parla de Palmira Jaquetti a Catalunya Ràdio

El passat 7 de març el programa Mans , de Catalunya Ràdio, conduït per Ester Plana i Quim Rutllan , va dedicar un espai a l'Any Palmira Jaquetti. La comissària de l'any, Carme Oriol , va parlar-hi de la importància del personatge, la seua obra i la voluntat que aquest any sigui un punt de sortida i no pas d'arribada perquè es conegui i s'investigui sobre la folklorista i la gran feina que va dur a terme. Com en tants altres àmbits i sectors professionals, els noms de dona del folklore no s'han valorat prou. Per sort, aquest 2020 tindrem l'oportunitat de reivindicar la figura d'una escriptora, compositora, traductora, catedràtica de francès i folklorista: Palmira Jaquetti. Dilluns es van presentar oficialment els actes de l'Any Palmira Jaquetti, i avui, al "Mans", en parlem amb la seva comissària, la Carme Oriol, catedràtica especialitzada en literatura popular catalana i etnopoètica i una de les responsables de l'Arxiu de Folklore, de

Jornades d'etnopoètica a la Universitat Adam Mickiewicz, Poznan

Del 10 al 13 de març tindran lloc les Jornades d'Etnopoètica, a la  Universitat Adam Mickiewicz , de Poznan (Polònia), en les quals col·laboren l' Institut Ramon Llull i el  Centre d’Estudis Catalans de la mateixa universitat.     Carme Oriol hi participarà amb la conferència "La llegenda en l'etnopoètica catalana" i en una taula rodona sobre el passat i el futur de l'etnopoètica. Per la seua banda, Emili Samper , hi pronunciarà la conferència "Llegendes d'ahir i llegendes d'avui?".

Conferència de Carme Oriol a Deltebre

Dins del marc de la XIV edició del curs Dones, Salut i Educació , Carme Oriol pronunciarà la conferència "Les dones als contes populars", avui, a les 18.00h, a la sala polivalent Eliseo Vives de la Biblioteca Delta de l'Ebre (Av. 1 d'Octubre s/n, Deltebre).

Es publiquen ressenyes de la Història de la literatura popular i d'Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles

El darrer número de la revista Llengua & Literatura (30, 2020), a l'apartat Ressenyes i notes crítiques , incorpora ressenyes als llibres  Història de la literatura popular i d' Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles . D'una banda, Maria Magdalena Gelabert fa una ressenya de l'obra col·lectiva  Història de la literatura popular , a les pàgines 132-135. I, de l'altra, Emili Samper escriu sobre el llibre de Laura Villalba i Arasa   Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles , a les pàgines 216-219.

Carme Oriol, comissària de l'Any Palmira Jaquetti

La comissió de commemoracions del Govern de la Generalitat de Catalunya ha proposat dedicar l'any 2020 a recordar i homenatjar la figura de Palmira Jaquetti (1895-1963) en el 125è aniversari del seu naixement. El Departament de Cultura és l'encarregat de l'organització i l'execució dels actes corresponents. I  Carme Oriol  n'és la comissària. Des de 1925, Palmira Jaquetti va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l' Orfeó Català . Els seus escrits de les memòries dels viatges i treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d'una mostra de la seua sensibilitat estètica, literària i humana. També van ser remarcables les seues facetes de poetessa i de compositora. La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural , organitza  l'acte d'in

Xarrada de Carme Oriol a Ponts

El proper 21 de febrer, a les 20h, Carme Oriol farà una xarrada a la sala d'actes de l' Ajuntament de Ponts : El llegat de l'obra del cançoner popular de Catalunya de Palmira Jaquett i.

Es presenta a la URV el llibre A History of Catalan Folk Literature

El passat divendres 14 de febrer, a les 18.30h, va tenir lloc la presentació del llibre A History of Catalan Folk Literature , a la sala de graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. L'acte va anar a càrrec del Dr. Jordi Ginebra , acompanyat pels editors Dra. Carme Oriol i Dr. Emili Samper . A més, es va gaudir de la presència d'alguns dels autors de l'obra. D'esquerra a dreta: Vicent Vidal, Joan Borja, Caterina Valriu, Carme Oriol, Jordi Ginebra, Jaume Guiscafrè, Emili Samper i Montserrat Palau

Presentació del llibre A History of Catalan Folk Literature

El proper divendres, 14 de febrer, tindrà lloc la presentació del llibre A History of Catalan Folk Literature , a les 18.30h, a la sala de graus del Campus Catalunya. La presentació anirà a càrrec del Dr. Jordi Ginebra Serrabou i comptarà amb la presència de la Dra. Carme Oriol i el Dr. Emili Samper , editors del llibre. El llibre ha comptat amb el suport del projecte FFI2015-64128-P (MINECO/FEDER), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Grup de Recerca Identitats en Literatura Catalana (GRILC) (2017 SGR 599), de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català i del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Conferència d'Emili Samper a Constantí

Dimecres 5 de febrer, a les 19 h, Emili Samper pronunciarà la conferència "Llegendes d’ahir, llegendes d’avui" al Sindicat Agrícola de Constantí (carrer Major, 18), dins les activitats de l' Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí .

Carme Oriol i Emili Samper inauguren la secció de Folklore de la revista Sonograma

L'Arxiu de Folklore i la revista Sonograma han encetat una col·laboració que ha comportat la creació d'una nova secció de la revista: la Secció de Folklore . El passat dia 28 de gener se'n va fer la inauguració amb la publicació del primer article, a càrrec de Carme Oriol i Emili Samper . Aquesta vol ser una finestra oberta a la reflexió i a l’anàlisi de temes relacionats amb l’estudi del folklore i de la literatura popular (també anomenada literatura oral o etnopoètica). Amb aquesta secció, volem reivindicar la importància del folklore com a part viva de la nostra cultura i com un patrimoni a preservar. I ho volem fer des d’una visió moderna i actual, entenent el folklore com una forma de comunicació artística i interactiva, sense oblidar, però, el llegat que ens han deixat els folkloristes que ens han precedit. Secció de Folklore

Conferència de Carme Oriol a Valls

L' Institut d'Estudis Vallencs (IEV) i la parròquia de Sant Joan de Valls han organitzat la novena edició del cicle Les grans qüestions de la vida. Espais de diàleg, amb tres conferències que tenen lloc al llarg d'aquest mes de gener. Carme Oriol hi participarà amb la conferència "Tradició i modernitat de les festes populars", que tindrà lloc el proper dijous, 23 de gener, a les 19.30h, a la sala d'actes de l'IEV (carrer de Jaume Huguet, 1 de Valls). 

Tornaveu es fa ressò d'A History of Catalan Folk Literature

La revista Tornaveu  es fa ressò de la publicació del llibre A History of Catalan Folk Literature   en el seu apartat de notícies : "La literatura popular als Països Catalans, en anglès". La cultura popular catalana en totes les seves expressions ha despertat l’interès d’estudiosos a arreu del món i és objecte de recerca en diverses universitats. Però el fet que bona part de la documentació i l’obra publicada –sobretot la històrica- estigui en llengua catalana és una dificultat per a alguns investigadors internacionals.

Article de Carme Oriol al Diari de Tarragona sobre llegendes urbanes

Dins de l'espai d'opinió que l' APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) té al Diari de Tarragona , Carme Oriol ha publicat l' article "Les llegendes urbanes, una forma de literatura de la vida quotidiana".

Es publica A History of Catalan Folk Literature

S'ha publicat el llibre A History of Catalan Folk Literature , una obra col·lectiva, a cura de Carme Oriol i Emili Samper. El llibre és el volum 21 de la col·lecció IVITRA Research in Linguistics and Literature de l'editorial John Benjamins i està disponible en paper i en versió electrònica. A History of Catalan Folk Literature is the fruit of a collaborative effort between fifteen researchers from various universities and research centres who have joined forces to create a broader study of Catalan folk literature that addresses the Catalan linguistic and cultural territories in their entirety. Since the thirteenth century, Catalan culture has created a rich and abundant literary legacy, and since the mid-nineteenth century this has been complemented by a tradition of folklore studies that remains very much alive today. Within this comparatively recent discipline, folk literature has played a particularly important role. The book presents the evoluti

Notícies anteriors

Mostra'n més