El cicle, impulsat per l'Ajuntament de Tarragona, convida a gaudir de la lectura i l'oralitat, és obert a tothom i es farà a diferents barris de la ciutat (Torreforta, Serrallo, Sant Salvador i Camp de Mart). La prospota és oferir contacontes explicats per persones que no s’hi dediquen professionalment, per a persones a qui, com a gairebé tothom, els agrada explicar i escoltar històries, promovent a la vegada la cocreació. Podeu trobar més informació a la notícia completa, aquí .

La revista Bulletin of Contemporary Hispanic Studies ha publicat el número 1 del volum 6, corresponent a l'any 2024, el qual inclou un article d'Emili Samper, amb el títol: "La (nova) crisi del folklore: adaptabilitat i usos contemporanis". Aquí en teniu el resum: Entès el folklore com una forma particular de comunicació que utilitza recursos artístics i que té lloc entre un grup determinat de persones, s’evidencia la seva relació amb la societat i amb la realitat més propera. Aquesta relació ens ofereix una radiografia d’aquesta societat i dels canvis que s’hi produeixen. I les èpoques de crisi i les situacions d’emergència es caracteritzen, precisament, pels canvis. Així, l’ús del folklore en moments de crisi (com les pandèmies) és una mostra de la seva vigència i contemporaneïtat alhora que de la seva adaptabilitat, amb gèneres que s’adeqüen als nous temes que preocupen a la societat, però que també evolucionen, donant més importància a la imatge, en una cultura c

Dissabte 11 de maig va tenir lloc la celebració d’aquesta jornada al voltant de la Narració oral, organitzada per GT Bib.botó i la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa, de Parets del Vallès. L’Arxiu de Folklore hi va participar amb la ponència de Carme Oriol, titulada “Les rondalles catalanes: recerques, eines, estudis i reculls”. Podeu trobar més informació en aquest enllaç .

Els dies 26, 27 i 28 d'abril es van celebrar les XI Jornades Literatura, Territori i Educació a Altea. Carme Oriol, directora de l'Arxiu de Folklore, hi va pronunciar la conferència “El Pirineu literari de Palmira Jaquetti”. En el cas de la narradora Tània Muñoz, la seva intervenció portava per títol “Una ruta llegendària pel Maestrat”. Per la seva banda, les estudiants Laia Bertran i Rut Nolla hi va contribuir, juntament amb el professor del Departament de Filologia Catalana, Bernat Vellvè, amb la ponència “Patrimoni d'escala a escala: un passeig literari amb Veus de Dona a Tarragona” Les jornades es van organitzar en el marc del Projecte d'Innovació Docent «Geografies Literàries 3.0 (2023-2024)», coordinat pel professor Alexandre Bataller Català de la Universitat de València. Per a més detalls, podeu consultar la web del projecte aquí .