La revista Bulletin of Contemporary Hispanic Studies ha publicat el número 1 del volum 6, corresponent a l'any 2024, el qual inclou un article d'Emili Samper, amb el títol: "La (nova) crisi del folklore: adaptabilitat i usos contemporanis". Aquí en teniu el resum: Entès el folklore com una forma particular de comunicació que utilitza recursos artístics i que té lloc entre un grup determinat de persones, s’evidencia la seva relació amb la societat i amb la realitat més propera. Aquesta relació ens ofereix una radiografia d’aquesta societat i dels canvis que s’hi produeixen. I les èpoques de crisi i les situacions d’emergència es caracteritzen, precisament, pels canvis. Així, l’ús del folklore en moments de crisi (com les pandèmies) és una mostra de la seva vigència i contemporaneïtat alhora que de la seva adaptabilitat, amb gèneres que s’adeqüen als nous temes que preocupen a la societat, però que també evolucionen, donant més importància a la imatge, en una cultura c...

En el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència de la URV al Campus Extens l'investigador Emili Samper impartirà la conferència "De les llegendes als mems" el proper divendres 17 de novembre, a les 19 h, a La Llanterna Teatre Municipal de Móra d’Ebre ( C/ Miquel Rojals, 1 ). Potser les àvies ja no expliquen rondalles i els pagesos no canten mentre treballen al camp. Quin sentit té el folklore avui dia? Gèneres com la rondalla o la cançó no tenen la vigència d'altres temps perquè precisament, com deia la cançó, aquests han canviat, però d'altres, com els rumors i els mems mostren com el folklore es pot adaptar a qualsevol circumstància. En aquesta xerrada veurem exemples d'aquesta capacitat d'adaptació del folklore i com a través d'ell podem parlar de nosaltres i de les nostres preocupacions i pors. Organitza: Universitat Rovira i Virgili. Col·labora: Campus Extens de Móra d’Ebre.

Tarragona celebra la 11a edició del cicle La ciutat a cau d’orella , dedicat enguany als ‘nostres monstres’ Es tracta d'una iniciativa de la conselleria de Joventut i la de Cultura de l’Ajuntament, la Biblioteca Pública, l’Arxiu de Folklore de la URV i l’Escola de Lletres. Del 3 de novembre a l’1 de desembre, s'oferiran un total de vuit activitats (presencials i en línia) entre tallers, xerrades, enigmes nocturns, espectacles i concerts. El 30 de novembre, Emili Samper oferirà una sessió especial del club de lectura virtual de còmics de la Biblioteca Pública de Tarragona, a través de l’aplicació Tellfy i amb la lectura del còmic Frankenstein ¡está vivo!, disponible a Biblio Digital o en paper. Teniu la programació completa disponible en aquest enllaç: www.tarragonajove.org

   S'ha publicat el número 11 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature corresponent a l'any 2022 (DOI: https://doi.org/10.17345/elop2022 ) .  Aquest número està dedicat a la llegenda contemporània i els articles estan escrits en anglès. Són els  següents: " Prague ghostlore of the late 19th century. Suburban ghosts between moral panic and vernacular spectacle ", de Petr Janeče . " Nature Returns: Dolphins and Dinosaurs. On Fake News, Photoshop Urban Legends and Memes during the COVID-19 Lockdown ", d' Eda Kalmre .  " THE NIGERIAN SCAM 2.0 How an improved online scam trick made an unsuspecting Dutch man over 20,000 euros poorer ", de Theo Mede . " ‘Localised’ and ‘unlocated’ contemporary legends and their function on the Greek internet ", d' Aphrodite-Lidia Nounanaki i Rea Kakampoura . " Politics, folklore and humour: the c...

 El Departament de Filologia Catalana de la URV , la Conselleria de Joventut de l’ Ajuntament de Tarragona , la Biblioteca Pública de Tarragona i l’ Escola de Lletres de Tarragona presenten  la 10a edició del programa LA CIUTAT A CAU D’ORELLA , que tindrà lloc del 16 de novembre al 17 de desembre i que inclourà 10 activitats que giraran a l’entorn de les llegendes urbanes, les històries locals i la memòria. D’entre les propostes destaquen una exposició sobre els herois i heroïnes de la ciutat, una nova proposta dels Murs que parlen a la Tabacalera, tallers d’escriptura, dues experiències culinàries, manualitats o els Racons Llegendaris de Tarragona, com una de les cites imperdibles del cicle.   Totes les activitats són gratuïtes i cal fer-ne inscripció prèvia .

 El número 54 de la revista Sonograma inclou una ressenya de Carme Miró sobre el llibre Llegenda i mite , que conté un capítol sobre la llegenda urbana , del qual és autor  Emili Samper . En certa manera, Llegenda i mite podria ser considerat la culminació de la creació i de la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics. La compilació d’aquest volum és el resultat de les intervencions de professors de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres universitats dins la Jornada del GRILC. Com diuen els editors, «el folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits».  

La 9a edició de La ciutat a cau d'orella , el cicle d'activitats coorganitzat entre la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona , la Biblioteca Pública de Tarragona , l'Arxiu de Folklore i l'Escola de Lletres , està dedicat enguany a les presons (físiques i interiors).  Començarà el proper 14 de desembre i s'allargarà fins al 19, amb vuit propostes, totes gratuïtes, que giraran al voltant del que representen els espais físics que es defineixen com a presó i les presons personals i els límits que ens posem, o sigui, la presó física i la interior. Dijous 2 de desembre, a les 17h, s'obren les inscripcions . El programa complet es pot consultar al web de Joventut.

 El dia 6 de novembre  tindrà lloc la III Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral, organitzada per la Biblioteca de l'Etno   - Museu Valencià d'Etnologia (C. Corona, 36 València), de 9h a 20h. Emili Samper hi participarà de 12.30h a 11.15h amb la conferència «La vitalitat del folklore: rumors i llegendes d'ahir i de hui» . Com deia Josep Maria Pujol, el folklore és com la matèria i no es crea ni es destrueix, només es transforma. Gèneres com el de la llegenda i el rumor exemplifiquen aquesta adaptabilitat del folklore i mostren la seva vigència, sobretot en temps de crisi com el que ha provocat la pandèmia que encara patim.

 La revista ELOP ( Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature ) fa una crida d'articles per al número corresponent a 2022, el núm. 11.  Aquest número serà monogràfic i té la intenció d'incloure tots els aspectes de la investigació sobre llegendes contemporànies, urbanes o modernes. L’objectiu d’aquest número és proporcionar una visió completa d’aquest gènere que demostri que el folklore no és fix i immutable i que reflecteix la nostra societat de maneres ben diverses. Per participar-hi cal enviar l'article escrit en llengua anglesa a folk@urv.cat, abans del 31 de gener de 2022. Podeu consultar les directrius de la revista en aquest enllaç .

La 38a Conferència Internacional de la International Society for Contemporary Legend Reseach (ISCLR), acollida per la Universitat Rovira i Virgili de la mà de Carme Oriol i Emili Samper i realitzada en línia del 28 de juny al 2 de juliol, ha estat un èxit. Aquesta edició ha acollit uns 60 participants cada dia i s'hi han presentat 30 comunicacions, que han tractat diferents rumors i llegendes contemporànies sobre temes ben diversos, com ara el Brexit, la Covid-19, el trumpisme, la teoria de la conspiració -de gran actualitat-, «el tràgic error», Santa Claus,   genii locorum -de caire més clàssic-, els personatges de Pokemon, estafes, i un llarg etcètera. Estudiosos de diversos països (Canadà, Estats Units, Gran Bretanya, Rússia, Eslòvenia, Grècia, etc.) com Theo Meder , David Clarke , Patricia A. Turner , Ian Brodie , Eda Kalmre o Gail de Vos han debatut sobre gènesi, interpretació i tipologia de rumors i llegendes contemporànies. Podeu consultar-ne el programa complet a...

La 38a edició del Congrés Internacional de la  International Society for Contemporary Legend Research  (ISCLR), dedicada a la llegenda contemporània, Perspectives on Contemporay Legend, començarà el proper 28 de juny i finalitzarà el 2 de juliol. En el congrés de la ISCLR que va tenir lloc a Tallin (Estònia) el 2016,  Carme Oriol i Emili Samper van proposar com a futura seu del congrés la Universitat Rovira i Virgili (URV), proposta que va ser acceptada en aquell moment i ratificada posteriorment al congrés celebrat a Brussel·les dos anys després. Inicialment, el congrés havia de tenir lloc presencialment a Tarragona l'estiu del 2020 (del 6 al 10 de juliol), però la pandèmia de covid-19 va obligar a ajornar-lo i a canviar-ne les característiques, ja que, finalment, se celebrarà íntegrament en modalitat virtual. Tot i que el període d'inscripció va acabar el 15 de juny i cal estar-hi inscrit per accedir a les diferents comunicacions, si voleu saber-ne més, podeu consult...

 Amb el títol « La llegenda contemporània, ficció irealitat en un món global », Carme Oriol parla de la llegenda urbana, llegenda contemporània o llegenda moderna, a la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de l'IEC . L’aparença de realitat que tenen les llegendes contemporànies els ve donada per la convicció amb què les explica el narrador, que, efectivament, se les creu. El receptor, en canvi, pot reaccionar-hi de diverses maneres: amb credulitat, amb excepticisme o, fins i tot, amb incredulitat. I això és així perquè la llegenda porta implícit el debat sobre la creença, a diferència del que passa en altres gèneres de la literatura popular, com per exemple, en la rondalla, en què l’audiència percep clarament que allò que s’explica no ha succeït. Per la seva brevetat, pel caràcter sorprenent i per l’actualitat de la temàtica que tracten, aquestes narracions es transmeten amb facilitat i, en aquest procés, cada persona les recrea i les explica a la seva manera. En un...

Del 6 al 27 de novembre tindrà lloc la vuitena edició de La ciutat a cau d'orella , coorganitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), el Servei Municipal Tarragona Jove (Ajuntament de Tarragona), l' Arxiu de Folklore (Universitat Rovira i Virgili) i l' Escola de Lletres de Tarragona (Associació Tarragona Literària). Enguany les protagonistes de La ciutat a cau d'orella són les pandèmies i les llegendes dels nostres dies. Entre els actes més destacats hi ha la xarrada del periodista Carles Porta (presentador de Crims , programa de ràdio i televisió català sobre crim real) «Com es narra un crim», el 27 de novembre. També es podrà gaudir i participar en l'enigma «La càpsula soterrada», el taller de disseny i confecció de mascaretes «Emmascarades», la xarrada d' Emili Samper sobre rumors i llegendes que ha fet sorgir la pandèmia «Llegendes de la COVID-19», la panoràmica de còmics i vinyetes dedicats a...

Sonograma. Revista de Pensament Musical i Difusió Cultural publica, a la Secció de Folklore , un article de Vicent Vidal sobre les llegendes urbanes. Un turista europeu visita el mercat de Wuhan, a la Xina, i es fa una sopa de ratapinyada. De l’home ja no se’n torna a saber més, però aquesta sopa valdrà uns quants milions d’infectats per coronavirus. Hem sentit aquesta història, la del presumpte «pacient 0», amb més o menys variació, durant aquests mesos. I l’hem explicada. Perquè ens la creiem. Perquè la necessitem: necessitem explicar-nos l’origen de tot això que ens està passant. Perquè és una situació estranya, difícil, problemàtica. I, davant d’allò desconegut, difícil i problemàtic, el folklore sempre és a punt per actuar (Pujol 2013: 279). En aquest cas, amb una llegenda urbana o contemporània. «Hi ha gent que diu». Però, qui és la gent que diu? Quina és la font de les llegendes urbanes? Normalment, la llegenda urbana te l’explica algú pròxim a tu, sobre una tercera pers...

La revista Sonograma . Revista de pensament musical i difusió cultural publica, al seu Suplement de llibres i discos , una ressenya del llibre de Carme Oriol 100 llegendes urbanes . Carme Oriol, catedràtica, investigadora i cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, és una dona enèrgica i d'una gran personalitat. Fa molts anys que rescata de l'oblit el patrimoni llegendari de Catalunya. En el seu llibre 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps , publicat fa dos anys per Cossetània Edicions, aplega l'estudi sobre el nostre imaginari particular i col·lectiu que queda reflectit en les llegendes. De fet, el llibre dona continuïtat a la tasca de Josep M. Pujol, introductor de l'estudi de les llegendes urbanes a Catalunya.

Dimecres 5 de febrer, a les 19 h, Emili Samper pronunciarà la conferència "Llegendes d’ahir, llegendes d’avui" al Sindicat Agrícola de Constantí (carrer Major, 18), dins les activitats de l' Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí .

Dins de l'espai d'opinió que l' APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) té al Diari de Tarragona , Carme Oriol ha publicat l' article "Les llegendes urbanes, una forma de literatura de la vida quotidiana".

Els racons més amagats de Tarragona i els seus personatges més misteriosos protagonitzen la setena edició del cicle de llegendes i oralitat La ciutat a cau d’orella , que arriba un any més coorganitzat per la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona , l’ Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili i l’ Escola de Lletres de Tarragona. Sota el títol de Tarragona Fosca des del 30 de setembre fins al 30 d’octubre s’ofereixen una dotzena d’activitats gratuïtes amb aquelles històries i estranys personatges que no han estat recollits als llibres d’història. Entre les activitats previstes destaquen l’enigma nocturn "L’arxiu inèdit", en què els participants hauran de trobar un document històric en el fons de la biblioteca municipal, l’espectacle "100 Llegendes Urbanes", a càrrec de Carme Oriol i Joan Rioné, el taller d’escriptura creativa "S’ha escrit un crim", a càrrec d’Íngrid Ventura o ...

Carme Oriol parla de les característiques i de la vigència de les llegendes urbanes en aquesta entrevista d'Elena Calzada publicada a Tornaveu , amb motiu de la publicació del llibre 100 llegendes urbanes .

Amb motiu de la publicació del llibre 100 llegendes urbanes Carme Oriol ha participat en diversos programes de ràdio. El passat 4 d'abril Carles Font la va entrevistar a RAP 107 de Parets del Vallès. L'entrevista es pot escoltar al podcast de l'emissora ( MP3 ). D'altra banda, la secció Lletres de Tarragona Ràdio va emetre ahir un especial des de la Casa de les Lletres dedicat a les novetats de Sant Jordi. Entre els convidats s'hi trobava Carme Oriol que va parlar del seu recull de llegendes. El programa es pot escoltar al web de l'emissora ( MP3 ). @TeresaLenAmo1