El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València organitza uns seminaris de recerca per al segon semestre d'aquest curs 2020/2021. Emili Samper n'imparteix el primer : "De les cròniques i dietaris als tipus rondallístics: la metodologia dels estudis etnopoètics", dimecres 24 de febrer, a les 18h. Es podrà seguir en línia, mitjançant Teams, en aquest enllaç . Prenent com a punt de partida la recerca duta a terme al voltant del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), en aquesta intervenció es mostrarà la metodologia emprada per reconstruir la biografia d'aquest autor (a partir del buidat bibliogràfic de fonts impreses de l'època i també de material inèdit d'arxiu) així com l'edició, estudi i catalogació d'una part concreta de la seva producció (la narrativa folklòrica). Aquesta segona part exemplifica la metodologia utilitzada habitualment en els estudis d'etnopoètica i folklore (de tipus narratiu) amb la consulta de l

 La Biblioteca Pública Arús commemora, des del 27 d'octubre de 2020 fins al 25 de març de 2021, el seu 125 aniversari d'existència: «125 Aniversari de la Biblioteca Pública Arús (1895-2020). Cent vint-i-cinc anys al servei del poble». S'hi han programat una colla de conferències sobre la Biblioteca i sobre la persona i l'obra de Rossend Arús. Podeu consultar-ne el progama al peu d'aquest article. Emili Samper hi participa amb la conferència «Dos homes clau en la creació de la Biblioteca: Eudald Canivell i Cels Gomis», la qual serà pronunciada a quatre mans, juntament amb Manuel Vicente . Aquesta conferència tindrà lloc el dia 23 de febrer. L'acte serà virtual i es podrà seguir en directe o en streaming.

 El número 43 d' Estudis Romànics publica una crònica de la XV Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Perpinyà, 15 i 16 de novembre de 2019), escrita per Sílvia Veà . L’origen del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) té lloc el 7 d’octubre de 2004, a la Universitat Rovira i Virgili (URV), en una reunió pensada per a constituir un grup de treball en l’àmbit de l’etnopoètica i el folklore. L’objectiu era acoblar esforços dispersos i formar un grup multidisciplinari que intercanviés experiències i projectes. Aquesta reunió va ser promoguda pels professors Josep M. Pujol (Barcelona 1947-2012) i Carme Oriol —del Departament de Filologia Catalana de la URV— i va aplegar un bon nombre d’investigadors de diversos indrets dels Països Catalans, força d’ells vinculats a l’àmbit universitari. Els dies 15 i 16 de novembre de 2019 va tenir lloc, a Perpinyà, la XV Trobada del GEE, grup que és sota l’empara de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. A

 El  número 43 de la revista Estudis Romànics inclou una ressenya sobre el llibre de Laura Villalba Adelaida Ferré i Gomis: l'art de brodar rondalles , escrita per Carme Oriol . Els estudis de literatura popular estan d’enhorabona arran de l’aparició d’un nou treball que contribueix a ampliar el coneixement sobre la matèria i que aporta rigor i novetat. Es tracta del llibre Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalle s, obra guanyadora del Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú atorgat l’any 2018 per l’Ajuntament de Bellpuig i que va comptar, com és habitual en aquest premi, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com tots els treballs premiats en les edicions anteriors, el llibre ha passat a engrandir una col·lecció, la Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, avui plenament consolidada i de referència en l’àmbit dels estudis de cultura popular.  En aquest

 La revista Estudis Romànics  publica, al número 43, una ressenya sobre la Història de la literatura popular catalana , escrita per Gemma Lluch (Universitat de València).  Així doncs, la investigació que presenta aquest llibre és hereva del treball col·lectiu del principal grup europeu d’investigació sobre l’etnopoètica. Alhora, com indica la professora Carme Oriol a la introducció, és una conseqüència natural de les contribucions realitzades per altres investigadors.  La doctora Oriol, en la introducció, afirma que amb «aquest llibre s’ha volgut donar una visió dels estudis de literatura popular en el conjunt dels territoris de llengua i cultura catalanes durant més d’un segle i mig d’activitat. S’han tractat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han caracteritzat cadascun dels territoris, amb les seves dinàmiques pròpies, però també amb les seves interrelacions i influències. Aquesta visió de conjunt, global i particular alhora, és una de les característiques

  Carme Oriol , comissària de l' Any Palmira Jaquetti , parla de la folklorista, poetessa, escriptora, compositora i docent al programa de TV3 Quan arribin els marcians . Podeu veure'l en aquest enllaç . El programa aborda el redescobriment d'artistes injustament oblidats com uns tresors amagats que, de vegades, han d'esperar massa per ser reconeguts i passar a la posteritat. Va tenir la mala sort, com tot la gent del seu temps, de patir la guerra civil i les conseqüències de la guerra civil,  el franquisme, la segona guerra mundial... Tot això que va patir molta gent, ella, a més, pel fet de ser dona, per les seues circumstàncies personals,... tot això va fer que la seua figura quedés una mica desdibuixada. I fins avui dia és pràcticament desconeguda. Per les generacions actuals, aquest tall que va causar la guerra civil i la postguerra s'ha de poder superar i hem de poder tornar a enllaçar amb les generacions que van tenir aquesta mala sort de veure com el seu po