Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2013

La revista Kesse dedica el número 47 a Santa Tecla i Tarragona. Vida i llegenda

La revista Kesse, editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, dedica el dossier del número 47 a "Santa Tecla i Tarragona. Vida i llegenda". Entre els articles inclosos hi trobem "Santa Tecla, patrona de Tarragona: vida i llegenda" de Brigid Amorós (Universitat Rovira i Virgili), a les pàgines 12-17 [pdf].

Cada any, el 23 de setembre se celebra la festivitat de Santa Tecla, la festa major de Tarragona per excel·lència i una de les tradicions populars més riques i vives de tot l’estat espanyol. Una festa popular i participativa que es remunta l’any 1321. Però qui fou aquesta santa de vida llegendària? El poc que en sabem, a través de les Actes de Pau i Tecla (s. II), és digne de pel·lícula, ja que, en aquell temps, les llegendes i les històries només podien presentar les dones com a predicadores i missioneres amb aparences novel·lesques.
La presentació d'aquest número es farà dins dels actes de les festes de Santa Tecla,…

Plany a Josep M. Pujol a Mot So Razo 12

Marina Navàs (Universitat Rovira i Virgili) escriu "La saviesa, una mica més òrfena: plany a Josep M. Pujol (1947-2012)" al número 12 de la revista Mot So Razo corresponent al 2013, concretament a les pàgines 67-70.
Josep M. Pujol era un savi, en totes les accepcions del terme. Aquell a qui tothom recorria quan es trobava un escull infranquejable, aquell que sempre tenia la resposta justa i oportuna per a cadascú i en cada cas. En ell es trobaven reunides amb mestria la ciència i la sapiència, l’elegància i la calidesa, la largueza i la cortesia.
En aquest mateix número també s'hi pot llegir l'article "Josep M. Pujol, el rei en Jaume i el Llibre dels fets" de Xavier Renedo (p. 19-32), una versió ampliada de la conferència pronunciada el 19/12/2012 en l'homenatge organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la URV.

La imatge que tinc d’aquell J. M. Pujol, una imatge en què es barregen els records de la reunió amb els de les impressions dels primers …