Els propers 4 i 5 de novembre tindrà lloc la XVII Trobada del GEE a Maó, la qual està dedicada a «L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)», i homenatja Josep Massot i Muntaner i Joan F. López Casasnovas . Carme Oriol hi participa amb la comunicació «Més enllà de les cançons. els materials llegendístics conservats a l'arxiu de l'OCPC»; Emili Samper , amb «Els Segadors: la polèmica per la lletra d'una cançó convertida en himne»; Laia Bertran i Rut Nolla parlaran de la «Missió de recerca de Joan Just i Josep Roma per terres tarragonines per a l'OCPC»; i Sílvia Vèa , juntament amb Àngel Vergés , presentarà la publicació corresponent a la XVI Trobada a Girona La representació etnopoètica del mal .     Cartell de la XVII Trobada del GEE  Programa de les jornades

 Dins del marc de la 31a edició del festival Dansàneu , Carme Oriol va presentar el llibre  Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya , obra col·lectiva que tracta la recerca i la recuperació musical que va fer la folklorista per encàrrec de l'OCPC. Així, s'hi poden llegir textos de  Jaume Ayats , Josefina Roma , Artur Blasco , la mateixa Carme Oriol i Rut Martínez . Fotografia de Rut Soler

La comissió de commemoracions del Govern de la Generalitat de Catalunya ha proposat dedicar l'any 2020 a recordar i homenatjar la figura de Palmira Jaquetti (1895-1963) en el 125è aniversari del seu naixement. El Departament de Cultura és l'encarregat de l'organització i l'execució dels actes corresponents. I  Carme Oriol  n'és la comissària. Des de 1925, Palmira Jaquetti va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l' Orfeó Català . Els seus escrits de les memòries dels viatges i treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d'una mostra de la seua sensibilitat estètica, literària i humana. També van ser remarcables les seues facetes de poetessa i de compositora. La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural , organitza  l'acte d'in...

El proper 29 de març l'Institut d'Estudis Catalans acollirà la presentació dels primers volums dels materials de l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses l'any 1928 . L'acte comptarà amb la intervenció de Carme Oriol :

El Doctorat en Estudis Humanístics de la Universitat Rovira i Virgili organitza els dies 7 i 8 de maig les IV Jornades del Doctorand . Els doctorands presenten breument (en 15 minuts) el procés i els resultats parcials de la seva recerca en l'àmbit humanístic, a la resta de participants. Les presentacions s'agrupen per blocs, al final dels quals hi ha 10 minuts de debat.   Albert Oliva presentarà "Dones que canten. L’oralitat femenina en la transmissió de les cançons tradicionals de Valls recollides per mossèn Ribas" el dia 7, a les 17.00, a la Sala de Vistes, ubicada a l'edifici A1, 3a planta del Campus Catalunya. Amb la celebració d'aquestes jornades es pretén que tots puguin conèixer de primera mà les investigacions d'altres companys i puguin compartir dubtes i inquietuds en relació amb la realització de la seva tesi doctoral. La sessió estarà oberta al públic en general, però és d'especial interès per als estudiants de màster i pe...

L'Institut d'Estudis Penedesencs organitza les XXVI Jornades d'estudis penedesencs dedicades a "La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura". Carme Oriol hi participa amb la conferència “ El Penedès en l'Obra del Cançoner Popular ”. L'acte, presentat per Ramon Marrugat, tindrà lloc el 28 d'octubre, a les set de la tarda, a la s ala d'actes del Centre Social (Cubelles), i es clourà amb una cantada de composicions populars a càrrec del Cor L’Espiga de Cubelles.

Els dies 10 i 11 de desembre de 2015 la Fundación Ramón Menéndez Pidal de Madrid acollirà la celebració del congrés internacional " La edición del romancero hispánico en el siglo XXI ". Mònica Sales hi presentarà la comunicació, elaborada conjuntament amb Laura Villalba , "El 'romanç': La revalorización de un género" en la cinquena sessió (Edición de corpus regionales) el dia 11, de 9:00 a 11:00.

En la commemoració del centenari de la mort del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Carrutxa ha publicat Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) . El volum inclou l'"Aplech de cansons populars catalanes" publicat pel folklorista a l' Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana de 1882 i "Altres cançons aplegades per Cels Gomis", procedents del fons personal dipositat a l'Arxiu de Reus. L'edició i l'estudi introductori han anat a cura de Salvador Palomar i el pròleg l'ha escrit Emili Samper . Amb la publicació d'aquest volum, presentat ahir a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, es clou el cicle d'activitats realitzades en commemoració del centenari de la mort del folklorista. Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) manlleva, en part, el títol del treball que publicà l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana de 1882, «Aplech de can...

Entre els mesos de gener i juny de 2015 Roquetes (Baix Ebre) acollirà el I Curs de cançó versada en llengua catalana i acompanyament coreicomusical . L'activitat compta amb la col·laboració de l'Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i amb la participació de Mònica Sales. ACTUALITZACIÓ Finalment, el curs s'ha reconvertit en un cicle sobre la cançó versada amb inscripcions per a cada sessió:

Carme Oriol col·labora en el darrer número de la revista de pensament musical i difusió cultural en línia Sonograma Magazine (núm. 24 , octubre del 2014) amb l'article "Les cançons de nadal en la tradició catalana". El Nadal, més que una festa, és un cicle festiu que, en la tradició catalana, s’estén des del 25 de desembre, dia de Nadal, fins al 2 de febrer, dia de la Candelera. Aquest cicle festiu que ve marcat per una tradició religiosa, la tradició cristiana del Nadal, popularment s’ha expressat a través d’uns costums que estan molt arrelats en els nostres pobles i ciutats. Un d’aquests costums és “el pessebre popular”, el que es fa a les cases, amb la participació de grans i petits, i que conté figures que no hi poden faltar mai, com “el caganer”. Tradicionalment, el pessebre s’ha mantingut a les cases fins al dia de la Candelera que és quan es desfà i les figures es desen fins l’any vinent. L'article es pot llegir en aquest enllaç: http://sonog...