En la commemoració del centenari de la mort del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Carrutxa ha publicat Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915). El volum inclou l'"Aplech de cansons populars catalanes" publicat pel folklorista a l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana de 1882 i "Altres cançons aplegades per Cels Gomis", procedents del fons personal dipositat a l'Arxiu de Reus.
L'edició i l'estudi introductori han anat a cura de Salvador Palomar i el pròleg l'ha escrit Emili Samper. Amb la publicació d'aquest volum, presentat ahir a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, es clou el cicle d'activitats realitzades en commemoració del centenari de la mort del folklorista.
Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) manlleva, en part, el títol del treball que publicà l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana de 1882, «Aplech de cansons populars catalanas», aplegades majoritàriament per Gomis. Aquest recull fou la primera publicació de Gomis específicament dedicada a l’estudi del folklore i una de les moltes aportacions que féu al coneixement de la cançó popular en l’àmbit català i de l’Estat espanyol. Efectivament, Cels Gomis destaca, en el conjunt de la seva obra sobre el folklore, com a entusiasta col·lector de cançoner, especialment del que podem classificar com a cançons curtes —cobles, corrandes o follies, com li agrada d’anomenar-les—, però també de cançons narratives més llargues, romanços o balades.La publicació, que reprodueix diversos treballs —com el que motiva el títol— i aplega altres materials que es troben al Fons «Cels Gomis i Mestre» de l’Arxiu de Reus, no vol ni pot ser l’edició integral del seu cançoner. Té la voluntat, en la commemoració d’aquest centenari, d’apropar-se a un dels àmbits més rics en la recerca de Cels Gomis, perquè malgrat l’extens corpus de textos per a cantar que aplegà, a l’igual que fa amb altres àmbits de la literatura popular, no arribà a publicar específicament cap cançoner. Corrandes o cançons infantils són, com refranys, creences o rondalles, testimonis per a copsar una visió del món, la mentalitat de les classes populars del seu temps vers el seu entorn o els fenòmens de la natura, tot i que era ben conscient de la importància de la cançó com a eina de comunicació entre les persones, d’expressió de sentiments i d’idees, que acompanya la monotonia d’un determinat treball o possibilita l’esbarjo i la festa.
Per a més informació: La Teiera