Ja es pot consultar el programa definitiu del  X Seminari Internacional d'Estudis Transversals «Dones de llegenda», que tindrà lloc els dies 7 i 8 d'octubre al Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas a Altea

  Tània Muñoz és una de les convidades  — amb Almudena Francés — al  « Comboi i Antropologia: Escoltar per a contar. Una mirada artística sobre la recerca etnològica» , que organitzen la Biblioteca de l'Etno ( Museu Valencià d'Etnologia ) i l' Associació Valenciana d'Antropologia , per al dia 29 de setembre a les 18h. La narració oral professional s’ha nodrit, en gran part, dels reculls de contes i materials que han fet els folkloristes. Però, per altra banda, hi ha narradors i narradores professionals, que també tenim un interés artístic per eixos narradors espontanis i les seues històries. Les versions escrites dels contes no guarden la manera de contar, els silencis, la relació que es crea amb el públic… en fi tots els elements que vertebren la comunicació artística. Tenim passió per les històries, anem a la recerca del gaudi estètic i entenem la narració com un art comunitari que es recrea contínuament del que tots podem ser part, perquè tots tenim una història qu

 Fins ara s'han gestionat les inscripcions de persones que presenten una comunicació al X Seminari Internacional d’Estudis Transversals Dones de llegenda, i les inscripcions del professorat que necessita certificat del CEFIRE. Ara s'obren la resta d'inscripcions. Així, doncs, les persones que no presenteu cap comunicació i que no sou professorat (CEFIRE), us podeu inscriure mitjançant el formulari que trobareu en aquest enllaç . Ens veiem a Altea!

 Carme Oriol i Emili Samper participen en el  III workshop INTELE (Madrid, 13-14 de setembre de 2022) presentant un pòster sobre el diccionari terminològic de literatura popular TermFolk . INTELE és una xarxa d'investigació estratègica constituïda per investigadors de l'Estat espanyol que es proposa reunir els grups de recerca que estan interessats en infraestructures europees d'investigació com CLARIN (www.clarin.eu) i DARIAH (www.dariah.eu), amb l'objectiu de reduir la bretxa digital i impulsar noves línies d'investigació multidisciplinàries en humanitats i ciències socials.

  Carme Oriol ha rebut el premi  Europäischer Märchenpreis 2022, que reconeix els investigadors europeus que han destacat en els estudis sobre els contes populars i en la seva internacionalització. El passat 1 de setembre, a la ciutat alemanya de Volkach, Carme Oriol va recollir el premi que atorga anualment la fundació alemanya Walter Kahn des de 1986. L'acte va ser obert per Roland Kahn, president de la Junta directiva de la fundació i, a continuació, Susanne Hose, presidenta del patronat, va donar el veredicte del premi, concedit per unanimitat. La laudatio , que va anar a càrrec de Christine Shojaei Kawan, va destacar les principals línies d’investigació de la Dra. Oriol, així com les publicacions més rellevants. Finalment, la guardonada va pronunciar el discurs d’agraïment en català, amb traducció consecutiva a l’alemany per part del seu fill Roger Gilabert. Susanne Hose, presidenta del Patronat de la Fundació Walter Kahn, la guanyadora del premi, Carme Oriol Carazo, i Rola

 Dins del marc de la 31a edició del festival Dansàneu , Carme Oriol va presentar el llibre  Del viure i de la terra. Palmira Jaquetti al Pallars i a la Ribagorça en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya , obra col·lectiva que tracta la recerca i la recuperació musical que va fer la folklorista per encàrrec de l'OCPC. Així, s'hi poden llegir textos de  Jaume Ayats , Josefina Roma , Artur Blasco , la mateixa Carme Oriol i Rut Martínez . Fotografia de Rut Soler

 Ja es pot consultar el programa provisional del X SEMINARI INTERNACIONAL D’ESTUDIS TRANSVERSALS  «Dones de llegenda». Altres informacions: On serà el Seminari? Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas Com arribar a Altea en transport públic?   En tren fins a Alacant Terminal i des d'allà agafar un autobús de la companyia Alsa. En tren fins a Alacant Terminal i des d'allà agafar el tramvia de l'estació Alacant-Luceros fins a Altea (s'ha de fer transbord a Benidorm).  En avió fins a l'Aeroport Alacant-Elx i, des d'allà, agafar un autobús de la companyia Alsa. On allotjar-se? Recomanem l'hotel Villa Gadea SH (5 estrelles), és el més pròxim al lloc on serà el Seminari i el preus de les habitacions dobles són força avantatjosos. També us podeu allotjar a la platja de l'Albir, es pot anar fàcilment en cotxe des d'allà al lloc del seminari, o bé en taxi i hi ha bastant oferta. També teniu aquest altre llistat de propostes a Altea:

 Rut Nolla parla del seu llibre Quin llamp de rondalles! en un article a Diari de Tarragona de dimecres 29 de juny. Avui, però, ens referim a Josep Fossas i Xuclà (Ripoll, 1862 – Alberola, 1920), col·lector de les nou rondalles que conformen el denominat «corpus rondallístic de Seròs». En el 160è aniversari del seu naixement, i gràcies a l’obtenció del 36è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular, hem pogut treure a la llum aquest rondallari inèdit amb la publicació de Quin llamp de rondalles!; editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i supervisat pel difunt prohom de la cultura catalana Josep Massot i Muntaner, el llibre posa les rondalles a disposició del lector del segle XXI.  

 La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 55, l'article de Salvador Rebés   «En el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)» , en motiu del centenari de l'OCPC. L’Obra va avançar a bon ritme des de la sessió inaugural, el 6 de gener de 1922, fins a l’estroncament sobtat de 1936. No entrarem en detalls consultables al web oficial de l’Any de l’Obra del Cançoner. Vegeu també els estudis de Massot (2006 i 2016) i la síntesi d’Oriol-Samper ([eds.] 2017). S’acostuma a parlars d’uns 40.000 documents en total, tant de Catalunya com d’altres indrets, sobretot de les Illes Balears, amb cinc vies d’entrada: 1) aportacions voluntàries; 2) concursos de cançons (1922, 1924); 3) buidatge bibliogràfic; 4) incorporació d’altres fons, com és el cas de les col·leccions de Marià Aguiló i Rossend Serra i Pagès; 5) «missions” o recerques per encàrrec, 65 en total, gairebé sempre per parelles, l’un a cura de la lletra i l’altre, de la melodia.

 El número 35 de la revista  Zeitschrift für Katalanistik incorpora el dossier «La literatura popular i la literatura culta: interrelacions i influències». Aquest dossier monogràfic està elaborat en el marc del projecte de recerca «Literatura popular catalana: gèneres, conceptes i definicions» (PGC 2018-093993-B-100, MCIU/AEI/ FEDER, UE) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i de les activitats del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) de la Universitat Rovira i Virgili, consolidat per la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 599). I conté els articles següents: Pròleg. «La literatura popular i la literatura culta: interrelacions i influències», de Carme Oriol i Emili Samper (Tarragona) «Inspiració popular i creació literària: uns quants exemples nord-catalans (1883–1960)», d’ Estel Aguilar Miró i Martine Berthelot (Perpinyà) «Els exempla en els sermons de sant Vicent Ferrer: una aproximació etnopoètica», de Joan Borja i Sanz (Alacant) «“El conte

 El XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes hauria hagut de celebrar-se el juliol de 2021, a Vic, però a causa de les afectacions de la COVID-19 el Comitè Organitzador i la Junta de l’ AILLC van decidir ajornar-ne la celebració fins a les dates actuals: 29 de juny – 2 de juliol de 2022. Emili Samper hi participa amb la comunicació  « L’ús literari (i ideològic) del folklore a Fungus d’Albert Sánchez Piñol » , que tindrà lloc el matí de l'1 de juliol.  Podeu consultar-ne el programa aquí .

 Del 29 de juny a l'1 de juliol, a Guadalajara, tindrà lloc el curs d'estiu de la UNED  «El hilo de Ariadna: catálogos y otros mapas en el laberinto de los cuentos tradicionales» . Carme Oriol hi participarà el primer dia, de 19h a 21h amb la ponència «Los catálogos tipológicos: historia y actualidad».

 Dins de les Jornades Culturals 2022 de l' Ajuntament d'Alcanó  (del 7 al 23 de juny), divendres 10 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala polivalent d'Alcanó, Sílvia Veà va pronunciar la conferència  « Maria Ganxa, entre el folklore i el folklorisme ». 

  Rut Nolla , estudiant del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili, publica el llibre Quin llamp de rondalles! , premi Valeri Serra i Boldú 2021, en el qual  feia l’edició, la catalogació i l'estudi del corpus rondallístic de Seròs (Segrià). Publica Publicacions de l'Abadia de Montserrat , dins de la col·lecció Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú. Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d'una cultura, d'un poble, d'una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d'elaboració pròpia, s'han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle xx pel folklorista Josep Fossas.Les rondalles es presenten ordenades i catalo-gades segons el sistema internacional d'Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l'esbós biogràfic d'a

 Demà, 1 de juny de 2022, a les 12h, Josep Marqués Meseguer ( Universitat de Saragossa ) pronunciarà la conferència «Jordi Pere Cerdà: la cultura popular al servei de la creació literària». La conferència s'adreça especialment a alumnes de Doctorat del programa Estudis Humanístics de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i a alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes, però és obert a qui li interessi. Us hi podeu connectar en aquest enllaç . L'acte està organitzat per l'Arxiu de Folklore, la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català i pel GRILC (Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana).

 El passat dia 24 de maig, dins de la cinquena edició de les jornades «Escritoras en la Universidad» de la URV (23 i 24 de maig), organitzades pel Departament de Filologies Romàniques , Tània Muñoz ha explicat la seua experiència com a narradora oral professional de rondalles, llegendes i altres gèneres narratius. A la jornada d'enguany hi havia convidades les escriptores:  Juana Escabias , Nadia Muravieva , Elena de la Cruz , Gemma Lienas , Coia Valls , Inma Chacón , Clara Chacón , Tània Muñoz , Pilar de los Hielos , Eva Redondo .

 El passat dijous, 19 de maig de 2022, es va dur a terme el darrer plenari del programa  « Tenim la paraula »  al Servei Educatiu del Baix Penedès . En aquesta sessió, Emili Samper va pronunciar una conferència en què parlava de la importància de la literatura oral en la comunicació interpersonal.

 Dijous 19 de maig, a les 18 hores, Carme Oriol pronunciarà la conferència:  « Palmira Jaquetti: escriptora, folklorista i docent » , al Castell de Falset , en el marc del Dia Internacional dels Museus. L'acte està organitzat pel Castell de Falset Museu Comarcal , l' Ajuntament de Falset i el Campus Extens de la URV a Falset. Aquesta conferència complementa l'exposició itinerant  « Llum a l'ànima, Palmira Jaquetti, 1895-1963 »  que actualment es pot visitar al Castell de Falset fins al 22 de maig.

 El número 54 de la revista Sonograma inclou una ressenya de Carme Miró sobre el llibre Llegenda i mite , que conté un capítol sobre la llegenda urbana , del qual és autor  Emili Samper . En certa manera, Llegenda i mite podria ser considerat la culminació de la creació i de la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics. La compilació d’aquest volum és el resultat de les intervencions de professors de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres universitats dins la Jornada del GRILC. Com diuen els editors, «el folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits».  

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza el Seminari  «Caçafantasmes. De l’antiguitat als nostres dies »,  amb una taula rodona sobre la creació de la iconografia del terror i l’escatologia a les fonts grecollatines i la seva pervivència a l’imaginari col·lectiu actual.  El seminari tindrà lloc avui, 3 de maig, a les 12h a l'aula 313 del Campus Catalunya de la URV . Hi participen Alejandra Guzmán Almagro ( Universitat de Barcelona ), autora de Fantasmas, apariciones y regresados del más allá , i Emili Samper (URV), autor de Llegendes de Tarragona . Modera l’acte Diana Gorostidi (URV-ICAC).

 La revista Canemàs publica, al número 20 (estiu-tardor 2020) una ressenya del llibre La llegenda . La llegenda és un projecte editorial impulsat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), que ha comptat amb el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA). Ens trobem, en conjunt, davant una lectura imprescindible per conèixer la funció social de les rondalles i com aquestes han aconseguit ser un element de primera magnitud de l’imaginari col·lectiu dels pobles.  

 La Xarxa d'Innovació Educativa Geografies Literàries 3.0 i el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València , organitzen a Dénia, els dies 29-30 d’abril i 1 de maig de 2022, les  IX Jornades Literatura, Territori i Educació , que, sota el lema «Dones, literatura i territori (DOLITE)», homenatgen l'escriptora Maria Ibars . Carme Oriol hi participarà dissabte al matí, dia 30 d'abril, amb la comunicació «Influència de la literatura popular en l’obra poètica de Palmira Jaquetti». El mateix dia i en la mateixa franja horària,  Rut Nolla parlarà de «Dones i folklore. La presència femenina en l’entorn del Grup de Folkloristes de Ripoll». I Emili Samper , al seu torn, hi participarà la tarda del mateix 30 d'abril amb la comunicació «El setge de Tarragona: del còmic al carrer». Podeu consultar el programa de les jornades aquí .

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 54, l'article de Roser Ros i Roser Pubill     «Una vegada un home, en Joan Soler Amigó, va morir» , en homenatge al recentment desaparegut Joan Soler Amigó. En Soler Amigó, com l’anomenaven molts, ha estat un home savi, un home bo, un home compromès amb la cultura, una dèria que va saber i voler investigar a fons, practicar amb passió i introduir en gairebé totes les seves facetes professionals, que no són poques!   Com a escriptor i investigador, sobretot en l’àmbit de la cultura popular, ens ha deixat un llegat del qual volem destacar: Festes tradicionals de Catalunya (1978, premi Crítica Serra d’Or de l’any 1979), Mitologia catalana (1990); Nadal català (1995), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), Sant Jordi. La diada. La tradició. L’actualitat (2000), Cultura popular tradicional (2001), Dones catalanes llegendàries (2010), La muntanya de les relíquies (2013) o Les bruixes es pentinen , escr

  Publicacions URV se suma a les celebracions de Sant Jordi amb les darreres novetats editorials universitàries, fent esment de la incorporació de la revista  Estudis de Literatura Oral Popular/ Studies in Oral Folk Literature ( ELOP ) a Scopus al seu butlletí especial de Sant Jordi : La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, editada per Publicacions URV i impulsada des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV, ha estat acceptada per ser inclosa a la base de dades bibliogràfica SCOPUS. El Content Selection & Advisory Board (CSAB) d’SCOPUS ha avaluat la revista i ha decidit la seva inclusió en aquesta reconeguda base de dades de cites i resums de bibliografia d’Elsevier. El butlletí també dedica dues pàgines a Palmira Jaquetti , fent esment de la presentació d' Em lliga la beutat de cada flor —un recull de la poesia inèdita de la folklorista— i al Quadern que li dedicà la Càtedra Josep Anton Baixeras de Pat

El X Seminari Internacional d'Estudis Transversals Dones de Llegenda, en el qual participa l'Arxiu de Folklore, i que tindrà lloc els dies 7 i 8 d'octubre a Altea, ja ha tramès la seva segona circular. Fruit de la col·laboració entre diversos grups d’investigació de la  Universitat Rovira i Virgili  (URV), la  Universitat d’Alacant  (UA) i la Universitat de les Illes Balears  (UIB), el seminari se centrarà en l’anàlisi, des d’una perspectiva de gènere, de la condició, identitat i visió de les dones en l’àmbit de l’etnopoètica o el folklore tradicional, però també s’hi incorporarà una línia d’estudi que ampliarà l’àmbit de recerca a la reescriptura i noves versions de les dones mítiques, a una banda i altra del fet literari.  Com a ponents han estat convidades, Carme Oriol (URV), en l’àmbit de l’etnopoètica i,  M. Àngels Francés (UA), en el terreny dels estudis de gènere. La crida a comunicacions de 20 minuts s'ha concretat en dues línies: Línia 1. Dones, mites i llege

 El Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana és un congrés que se celebra de manera anual i itinerant en una universitat catalana, i és organitzat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els estudiants de Filologia Catalana de la universitat amfitriona. Enguany, i després de dos anys d'ajornament a causa de la pandèmia de covid-19, s'ha celebrat a la Universitat Rovira i Virgili els dies 5, 6 i 7 d'abril de 2022. Carme Oriol hi ha participat amb la ponència  «Palmira  Jaquetti i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya», pronunciada el dia 6 d'abril a l'Aula Magna del Campus Catalunya.

 El volum 44 de la revista Estudis Romànics , publica  una ressenya del llibre La llegenda , l'autor de la qual és Jaume Guiscafrè , de la Universitat de les Illes Balears .  Si hi ha un gènere dels que se solen considerar folklòrics que es resisteix a admetre classificacions unànimes és la llegenda. N’hi ha prou de fer un cop d’ull a la bibliografia crítica que ha generat per constatar-ho. Per aquesta raó, és molt d’agrair que el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), adscrits a la Universitat Rovira i Virgili, hagin publicat aquest volum amb un propòsit tan clar com el que manifesten a les tres primeres línies del pròleg: «Aquest llibre es va concebre per debatre el concepte llegenda, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius» (p. 1). Un dels aspectes més atractius del llibre és la diversitat de

El passat 15 de febrer, el professor Jonathan Roper , de la Universitat de Tartu (Estònia) va pronunciar la conferència  «Folk Magic, Local and International» a l'aula 421 del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili , de 12h a 13h. Jonathan Roper ha fet una estada de recerca a l'Arxiu de Folklore, del 14 al 18 de febrer. El professor Roper ja va ser a l'Arxiu de Folklore en una altra ocasió i va oferir  la conferència   «Once Upon a Time» el març de 2019. La conferència ha estat organitzada per Arxiu de Folklore, Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari en Català i el GRILC - Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i era oberta als estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes i als estudiants del Doctorat d'Estudis Humanístics. Emili Samper presentant Jonathan Roper al públic assistent Jonathan Roper pronunciant la conferència D'esquerra a dreta, Jonathan Roper, Emili Samper, Anna Buira i Carme Oriol, a l'Arxiu de

 El Grup d'Estudis Transversals (GET) de la Universitat d'Alacant (UA), el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Càtedra Joan Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català (URV), la Càtedra Enric Valor (UA), l' Arxiu de Folklore (URV) i el Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez Cutillas ( Ajuntament d'Altea) organitzen el X Seminari Internacional d'Estudis Transversals Dones de Llegenda, per als dies 7 i 8 d'octubre de 2022, a Altea, S'hi poden presentar propostes de comunicacions fins al dia 31 de maig a l'adreça folk@urv.cat.

 La revista Folklore. Electronic Journal of Folklore , en el vol. 83 , publica una ressenya del llibre A History of Catalan Folk Literature escrita per Jonathan Roper , professor de la Universitat de Tartu (Estònia). This welcome volume provides an overview of the activity of folklorists in Catalan-speaking  areas from  the onset  of Romanticism until today. Catalonia proper is the focus of a third of the book, while the Balearic Islands, together with the Valencian  Country  and  El  Carxe  take  up  a  further  third.  The  final third of the book  covers the Aragonese Strip,  Andorra, Northern Catalonia (in France) and L’Alguer (in Sardinia). A useful map on page xv shows these contiguous areas. The work concludes with a  valuable twenty-page bibliography and a triple-columned index. But what we now have is a description of the development of folklore studies in a  particularly interesting area of Europe, available in English, which is full of details of folklorists who will be un

 La secció de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 53, l'article d' Artur Quintana   «En memòria d’en José Antonio Carrégalo Sancho» . En Carrégalo, com sempre l’hem anomenat, tenia aleshores 35 anys. En ben poc de temps va integrar-se plenament en la tot just encetada Renaixença de la llengua catalana i la cultura que conforma a l’Aragó, una Renaixença que havia començada encara mig a les palpentes a finals de la dècada dels seixanta del segle XX i que no havia pres ben bé volada fins a 1985-1986 a l’entorn del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.  Efectivament, en Carrégalo, com tants de nosaltres, ha hagut de fer tots els papers de l’auca que ha d’assumir qualsevol dels activistes que, com ell, lluitem en la defensa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana de la Franja i la cultura que conforma. I és així com el veiem en els seus treballs fent intensament de folklorista, amb tot el que això implica de dialectòleg i et

 El passat divendres, 21 de gener de 2022, a les 18.30h,  Carme Oriol va pronunciar la conferència «Palmira Jaquetti, escriptora, folklorista, docent», al Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) . La xarrada va ser la primera activitat cultural del Campus Extens de la URV a Tortosa aquest any. Al final de la xarrada, Carme Oriol va comentar per al públic assistent l'exposició «Llum a l'ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963» , que es pot visitar al vestíbul del mateix Campus des del dia 14 de gener i fins a l'11 de març.. Carme Oriol pronunciant la conferència a l'Aula Magna del Campus Terres de l'Ebre Carme Oriol comentant l'exposició  «Llum a l'ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963»

La Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha convocat la primera edició dels premis Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi escrita en català. Aquesta convocatòria pretén prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca i estimular-ne l’ús. Poden presentar-s’hi fins al proper 14 de febrer les persones inscrites en un programa de doctorat de la URV que hagin defensat la tesi doctoral entre l’1 de gener de 2020 i el 31 de juliol de 2021. El premi al qual optaran són 1.500 euros en concepte de drets de publicació de l’obra i les tesis guardonades ss'inclouran a la col·lecció Cum Laude del segell editorial Publicacions URV . Els premis duen el nom de Josep M. Pujol i Sanmartín (1947-2012) en homenatge a qui va ser responsable de l'Arxiu de Folklore, professor i investigador del Departament de Filologia Catalana de la URV. Les bases dels premis es poden consultar al web de Llengües URV .

 Emili Samper ha publicat el capítol «Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi» dins del llibre Llegenda i mite , editat per Reichenberger, dins de la seua col·lecció «Estudis Catalans». Aquest nou llibre continua la investigació sobre la llegenda, encetada amb La llegenda , publicat fa dos anys.

 S'ha publicat el número 10 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature corresponent a l'any 2021 (DOI: https://doi.org/10.17345/elop2021).  Aquest número inclou els articles següents: «Mapes cantats», de Jaume Ayats i Abeyà «Collecte roussillonnaise de l’été 1930 pour l’OCPC : les documents inédits de Pierre et Marcel Fouché», de Martine Berthelot Puig-Moreno «La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política», de Jaume Camps Girona «Entre formes narratives, croyances et rituels : la légende dans le folklore grec contemporain», de Marianthi Kaplanoglou  «El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria», de Gema Lasarte Leonet, María Teresa Vizcarra Morales, Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa, Ana Isabel Ugalde Gorostiza «La narració oral professional: una proposta d’anàlisi des de l’etnopoètica», de Tània Muñoz Marzá «Folklore i excursionisme en la primera etapa folklòrica de Palmira Jaquetti Is