Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2022

Programa provisional del X SEMINARI INTERNACIONAL D’ESTUDIS TRANSVERSALS «Dones de llegenda»

 Ja es pot consultar el programa provisional del X SEMINARI INTERNACIONAL D’ESTUDIS TRANSVERSALS  «Dones de llegenda». Altres informacions: On serà el Seminari? Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas Com arribar a Altea en transport públic?   En tren fins a Alacant Terminal i des d'allà agafar un autobús de la companyia Alsa. En tren fins a Alacant Terminal i des d'allà agafar el tramvia de l'estació Alacant-Luceros fins a Altea (s'ha de fer transbord a Benidorm).  En avió fins a l'Aeroport Alacant-Elx i, des d'allà, agafar un autobús de la companyia Alsa. On allotjar-se? Recomanem l'hotel Villa Gadea SH (5 estrelles), és el més pròxim al lloc on serà el Seminari i el preus de les habitacions dobles són força avantatjosos. També us podeu allotjar a la platja de l'Albir, es pot anar fàcilment en cotxe des d'allà al lloc del seminari, o bé en taxi i hi ha bastant oferta. També teniu aquest altre llistat de propostes a Altea:

Rut Nolla publica un article a Diari de Tarragona sobre el llibre Quin llamp de rondalles!

 Rut Nolla parla del seu llibre Quin llamp de rondalles! en un article a Diari de Tarragona de dimecres 29 de juny. Avui, però, ens referim a Josep Fossas i Xuclà (Ripoll, 1862 – Alberola, 1920), col·lector de les nou rondalles que conformen el denominat «corpus rondallístic de Seròs». En el 160è aniversari del seu naixement, i gràcies a l’obtenció del 36è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular, hem pogut treure a la llum aquest rondallari inèdit amb la publicació de Quin llamp de rondalles!; editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i supervisat pel difunt prohom de la cultura catalana Josep Massot i Muntaner, el llibre posa les rondalles a disposició del lector del segle XXI.  

La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «En el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)»

 La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 55, l'article de Salvador Rebés   «En el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)» , en motiu del centenari de l'OCPC. L’Obra va avançar a bon ritme des de la sessió inaugural, el 6 de gener de 1922, fins a l’estroncament sobtat de 1936. No entrarem en detalls consultables al web oficial de l’Any de l’Obra del Cançoner. Vegeu també els estudis de Massot (2006 i 2016) i la síntesi d’Oriol-Samper ([eds.] 2017). S’acostuma a parlars d’uns 40.000 documents en total, tant de Catalunya com d’altres indrets, sobretot de les Illes Balears, amb cinc vies d’entrada: 1) aportacions voluntàries; 2) concursos de cançons (1922, 1924); 3) buidatge bibliogràfic; 4) incorporació d’altres fons, com és el cas de les col·leccions de Marià Aguiló i Rossend Serra i Pagès; 5) «missions” o recerques per encàrrec, 65 en total, gairebé sempre per parelles, l’un a cura de la lletra i l’altre, de la melodia.

El darrer número de la revista Zeitschrift für Katalanistik inclou el dossier «La literatura popular i la literatura culta: interrelacions i influències»

 El número 35 de la revista  Zeitschrift für Katalanistik incorpora el dossier «La literatura popular i la literatura culta: interrelacions i influències». Aquest dossier monogràfic està elaborat en el marc del projecte de recerca «Literatura popular catalana: gèneres, conceptes i definicions» (PGC 2018-093993-B-100, MCIU/AEI/ FEDER, UE) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i de les activitats del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) de la Universitat Rovira i Virgili, consolidat per la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 599). I conté els articles següents: Pròleg. «La literatura popular i la literatura culta: interrelacions i influències», de Carme Oriol i Emili Samper (Tarragona) «Inspiració popular i creació literària: uns quants exemples nord-catalans (1883–1960)», d’ Estel Aguilar Miró i Martine Berthelot (Perpinyà) «Els exempla en els sermons de sant Vicent Ferrer: una aproximació etnopoètica», de Joan Borja i Sanz (Alacant) «“El conte

Notícies anteriors

Mostra'n més