La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 57, l'article de Rut Nolla Bertran «Quin llamp de rondalles! La memòria del paisatge serosà en el temps» , dedicat al treball guardonat amb el 36è Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú i editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Una ploma, paper i molta voluntat. Només amb aquestes tres eines, el folklorista ripollès Josep Fossas i Xuclà emprengué la humil i gens senzilla tasca de recollir, entre moltes d’altres mostres de folklore, rondalles. Aprofitant la seva situació laboral i familiar, que el retingué a Seròs durant una temporada, Fossas recol·lectà el denominat «corpus rondallístic de Seròs». El 9 d’agost de 1915 li escrivia a Rossend Serra i Pagès, folklorista capdavanter a Catalunya: «si vens á Seros com desitjem es a les hores yá mirem y veuras algunes coses lo que yo les escriure ya abans cuan sapiga la teva vinguda». Aquestes paraules són un bon pretext per a il·lustrar el

 Del 31 de gener a l'1 de febrer, se celebraran, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres (C. del Bisbe Caçador, 3 - plaça de Sant Just, de Barcelona), les Jornades Acadèmiques Josep M. Pujol: lletra, relat i rei , en record i homenatge al Dr. Josep M. Pujol (Barcelona, 1947-2012), historiador de la tipografia, folklorista i medievalista, organitzades per la Societat Catalana d'Història Cultural i la Reial Acadèmia de Bones Lletres . Carme Oriol hi participarà el dia 1 de febrer, a les 17h, amb la ponència « Les contribucions de Josep M. Pujol a l'etnopoètica: balanços i perspectives » ; i, tot seguit, a les 17.30h, tindrà lloc la ponència d' Emili Samper « L'Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, vint-i-cinc anys de trajectòria » . Podeu consultar-ne el programa complet en aquest enllaç . Hi ha la possibilitat d' inscriure-s'hi amb reconeixement per al Pla de formació permanent del personal docent no universitari (20 hores).

  La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 56, l'article de Caterina Valriu   «Josep Massot i Muntaner: saviesa i fidelitat al país». Era, plenament, un ciutadà dels Països Catalans, compromès i crític. La seva valuosa aportació intel·lectual és cabdal en diversos àmbits: la història contemporània, la història de la literatura i del pensament, l’estudi del folklore i la seva trajectòria, la història de la religió, la musicologia, el món de l’edició –tant científica com de divulgació–, l’impuls als joves investigadors i professors i un llarg etc. Treballà intensament per la catalanística des de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, va ser membre destacat de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, des d’on impulsà la internacionalització de la nostra llengua i cultura. Editor de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat al llarg de quaranta anys, també dirigí la revista Serra d’Or, de cultur