Dijous 19 de maig, a les 18 hores, Carme Oriol pronunciarà la conferència:  « Palmira Jaquetti: escriptora, folklorista i docent » , al Castell de Falset , en el marc del Dia Internacional dels Museus. L'acte està organitzat pel Castell de Falset Museu Comarcal , l' Ajuntament de Falset i el Campus Extens de la URV a Falset. Aquesta conferència complementa l'exposició itinerant  « Llum a l'ànima, Palmira Jaquetti, 1895-1963 »  que actualment es pot visitar al Castell de Falset fins al 22 de maig.

 El número 54 de la revista Sonograma inclou una ressenya de Carme Miró sobre el llibre Llegenda i mite , que conté un capítol sobre la llegenda urbana , del qual és autor  Emili Samper . En certa manera, Llegenda i mite podria ser considerat la culminació de la creació i de la consolidació del Grup d’Estudis Etnopoètics. La compilació d’aquest volum és el resultat de les intervencions de professors de la Universitat Rovira i Virgili i d’altres universitats dins la Jornada del GRILC. Com diuen els editors, «el folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits».  

 El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza el Seminari  «Caçafantasmes. De l’antiguitat als nostres dies »,  amb una taula rodona sobre la creació de la iconografia del terror i l’escatologia a les fonts grecollatines i la seva pervivència a l’imaginari col·lectiu actual.  El seminari tindrà lloc avui, 3 de maig, a les 12h a l'aula 313 del Campus Catalunya de la URV . Hi participen Alejandra Guzmán Almagro ( Universitat de Barcelona ), autora de Fantasmas, apariciones y regresados del más allá , i Emili Samper (URV), autor de Llegendes de Tarragona . Modera l’acte Diana Gorostidi (URV-ICAC).

 La revista Canemàs publica, al número 20 (estiu-tardor 2020) una ressenya del llibre La llegenda . La llegenda és un projecte editorial impulsat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), que ha comptat amb el grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA). Ens trobem, en conjunt, davant una lectura imprescindible per conèixer la funció social de les rondalles i com aquestes han aconseguit ser un element de primera magnitud de l’imaginari col·lectiu dels pobles.