El XXè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes se celebra a Poznań (Polònia) del 9 al 13 de juliol. L'Arxiu de Folklore hi està present amb la comunicació, a càrrec d'Emili Samper, amb el títol "Historicitat i monstruositat en la narrativa recent d’Albert Sánchez Piñol". El professor Samper també modera la sessió sobre Realitat i irrealitat en la literatura catalana. El programa complet i tota la informació sobre la celebració d'aquest col·loqui es pot trobar al seu espai web: https://aillc-2024.amu.edu.pl/programa/

La Secció de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 63, l'article de Joan-Lluís Monjo « El seculòrum i la seculera. Un tastet de contes valencians amb gust picant », amb motiu de la publicació del llibre amb el mateix títol. Aquest estudi al voltant del contes de temàtica sexual en la literatura popular va ser guardonat amb el 24é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

El 18 de juny se celebra a Barcelona la jornada fundacional de la iniciativa CLARIAH-CAT , que pretén impulsar la recerca mitjançant la tecnologia digital en arts, humanitats i ciències socials. Està organitzada per CLARIAH-ES , al Barcelona Supercomputing Center. L’investigador Emili Samper hi participa presentant els recursos en línia de l’Arxiu de Folklore.

El cicle, impulsat per l'Ajuntament de Tarragona, convida a gaudir de la lectura i l'oralitat, és obert a tothom i es farà a diferents barris de la ciutat (Torreforta, Serrallo, Sant Salvador i Camp de Mart). La prospota és oferir contacontes explicats per persones que no s’hi dediquen professionalment, per a persones a qui, com a gairebé tothom, els agrada explicar i escoltar històries, promovent a la vegada la cocreació. Podeu trobar més informació a la notícia completa, aquí .

La revista Bulletin of Contemporary Hispanic Studies ha publicat el número 1 del volum 6, corresponent a l'any 2024, el qual inclou un article d'Emili Samper, amb el títol: "La (nova) crisi del folklore: adaptabilitat i usos contemporanis". Aquí en teniu el resum: Entès el folklore com una forma particular de comunicació que utilitza recursos artístics i que té lloc entre un grup determinat de persones, s’evidencia la seva relació amb la societat i amb la realitat més propera. Aquesta relació ens ofereix una radiografia d’aquesta societat i dels canvis que s’hi produeixen. I les èpoques de crisi i les situacions d’emergència es caracteritzen, precisament, pels canvis. Així, l’ús del folklore en moments de crisi (com les pandèmies) és una mostra de la seva vigència i contemporaneïtat alhora que de la seva adaptabilitat, amb gèneres que s’adeqüen als nous temes que preocupen a la societat, però que també evolucionen, donant més importància a la imatge, en una cultura c

Dissabte 11 de maig va tenir lloc la celebració d’aquesta jornada al voltant de la Narració oral, organitzada per GT Bib.botó i la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa, de Parets del Vallès. L’Arxiu de Folklore hi va participar amb la ponència de Carme Oriol, titulada “Les rondalles catalanes: recerques, eines, estudis i reculls”. Podeu trobar més informació en aquest enllaç .

Els dies 26, 27 i 28 d'abril es van celebrar les XI Jornades Literatura, Territori i Educació a Altea. Carme Oriol, directora de l'Arxiu de Folklore, hi va pronunciar la conferència “El Pirineu literari de Palmira Jaquetti”. En el cas de la narradora Tània Muñoz, la seva intervenció portava per títol “Una ruta llegendària pel Maestrat”. Per la seva banda, les estudiants Laia Bertran i Rut Nolla hi va contribuir, juntament amb el professor del Departament de Filologia Catalana, Bernat Vellvè, amb la ponència “Patrimoni d'escala a escala: un passeig literari amb Veus de Dona a Tarragona” Les jornades es van organitzar en el marc del Projecte d'Innovació Docent «Geografies Literàries 3.0 (2023-2024)», coordinat pel professor Alexandre Bataller Català de la Universitat de València. Per a més detalls, podeu consultar la web del projecte aquí .

Tània Muñoz col·labora en el darrer número de la revista de pensament musical i difusió cultural en línia, Sonograma Magazine (núm. 62, abril del 2024), amb l'article sobre les bertranades al voltant del Mas de Barberans, una petita localitat de la comarca tarragonina del Montsià. L'article es pot llegir en aquest enllaç: https://sonograma.org/2024/04/bertranades-sobre-el-mas-de-barberans/

El número 34 de la revista Llengua & Literatura , de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), corresponent a l’any 2024, inclou la ressenya del llibre Llegenda i mite , a càrrec d’Albert Ventura Pedrol. La ressenya es pot llegir i descarregar (pdf) en aquest enllaç: https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/153200

Carme Oriol: “S’expliquen rondalles de tota la vida, però també d’inventades”. L'entrevista, a càrrec de Joan-Ramon Gordó i Joan Maluquer, està disponible a Canemàs, núm. 26, p. 172-176.

La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, el Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana us conviden a la conferència: «Verbal Charms: Examples of an Ethnopoetic Genre» que pronunciarà el professor Jonathan Roper de la Universitat de Tartu (Estònia). La conferència tindrà lloc el dia 13 de febrer, a les 12h, a l'aula 417 del Campus Catalunya. Jonathan Roper és Senior Research Fellow in English and Comparative Folklore a la Universitat de Tartu. La seva investigació s'ha centrat principalment en els gèneres lingüístics tradicionals, com ara els encanteris i els enigmes verbals. El seu interès inclou tant textos com pràctica, així com les persones implicades. Ha organitzat conferències internacionals sobre el tema i ha establert una secció dins de la International Society for Folk Narrative Research per fomentar i coordinar la investigació sobre aquestes qüestions. La conferència s

Teresa Gomis i Miquel Puig col·laboren en el darrer número de la revista de pensament musical i difusió cultural en línia, Sonograma Magazine (núm. 61, gener del 2024), amb l'article sobre la xarxa de biblioteques Bubisher i el seu projecte de recopilació de narracions saharauis. L'article es pot llegir en aquest enllaç: https://sonograma.org/2024/01/bubisher-les-biblioteques-del-desert/

La revista Folklore. Electronic Journal of Folklore ha publicat el volum 91, corresponent a l'any 2023, el qual inclou l'article de Carme Oriol i Emili Samper que porta per títol: "Opening Archives to Society: The Experience from the Folklore Archive at Rovira i Virgili University". Podeu consultar l'article en aquest enllaç:  doi:10.7592/FEJF2023.91.oriol_samper