La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article «En el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)»

 La secció Arxiu de Folklore de la revista Sonograma publica, al número 55, l'article de Salvador Rebés «En el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022)», en motiu del centenari de l'OCPC.

L’Obra va avançar a bon ritme des de la sessió inaugural, el 6 de gener de 1922, fins a l’estroncament sobtat de 1936. No entrarem en detalls consultables al web oficial de l’Any de l’Obra del Cançoner. Vegeu també els estudis de Massot (2006 i 2016) i la síntesi d’Oriol-Samper ([eds.] 2017). S’acostuma a parlars d’uns 40.000 documents en total, tant de Catalunya com d’altres indrets, sobretot de les Illes Balears, amb cinc vies d’entrada: 1) aportacions voluntàries; 2) concursos de cançons (1922, 1924); 3) buidatge bibliogràfic; 4) incorporació d’altres fons, com és el cas de les col·leccions de Marià Aguiló i Rossend Serra i Pagès; 5) «missions” o recerques per encàrrec, 65 en total, gairebé sempre per parelles, l’un a cura de la lletra i l’altre, de la melodia. Malgrat que aquest sistema d’exploració radial, planificat a Barcelona, diferia del de Serra i Pagès, havia de donar també fruits innegables i aquí van excel·lir –bé treballant en equip, o bé en solitari–, Joan Tomàs, Baltasar Samper, Palmira Jaquetti, Joan Amades i Mn. Joan Sala i Salarich, entre d’altres. Tot això ens ho mostra, il·lustrat amb esplèndides fotografies, l’obra recent de Josep Massot i Muntaner (1921), màxim coneixedor de l’Obra del Cançoner i conservador de l’arxiu des de 1991, l’any en què el van cedir els hereus de Rafael Patxot a l’Abadia de Montserrat.