La revista Llengua & Literatura publica una ressenya sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature
El darrer volum de Llengua & Literatura, núm. 33 (2023) inclou la ressenya de Josep Temporal sobre el llibre A History of Catalan Folk Literature.
Vertebrat, com s’ha dit, territorialment i diacrònicament, no descura cap territori i els atorga les dimensions necessàries i proporcionals que escauen. Cada capítol inclou els protagonistes, l’aplec de materials, l’estudi del folklore, la divulgació, les iniciatives institucionals o privades, a més de les circumstàncies socials, culturals i historicopolítiques, els contextos, etc. Un plantejament, en definitiva, clarament informatiu i sintètic especialment apropiat a qui no conegui la història del folklore català, sense que aquest caire de síntesi menyscabi el generosíssim cabal de dades rellevants per a la ciència que van apareixent en el decurs d’aquesta història.
El cos de l’obra s’estructura amb el següent recorregut: Catalunya (amb tres grans períodes: el romàntic dels inicis, amb el folklore «literari» i el folklore «excursionista» [presentat per Emili Samper]; el clàssic, que va des del folklore acadèmic fins als grans projectes d’arxivística folklòrica [Montserrat Palau, Laura Villalba, Josefina Roma i Mònica Sales], i el període modern, que va des de la recuperació dels estudis de folklore després de la Guerra Civil fins a l’actualitat [Mònica Sales i Carme Oriol]); les Illes Balears (amb quatre etapes: la dels inicis, entre la Il·lustració i el Romanticisme [Jaume Guiscafrè]; 1901-1940, les dècades de l’arxivística folklòrica i dels grans projectes [Caterina Valriu]; 1941-1970, etapa de les recerques i les publicacions en temps de la dictadura [Jaume Guiscafrè], i la represa i la renovació de la folklorística fins a l’actualitat [Caterina Valriu]); el País Valencià (amb dues etapes més la inclusió del territori murcià catalanoparlant del Carxe: 1873-1939, que va dels inicis fins a la Guerra Civil [Vicent Vidal]; postguerra, franquisme, normalització i renovació (fins a l’actualitat) [Joan Borja], més l’apartat sobre el folklore recollit i estudiat al Carxe [Joan Borja]); la Franja d’Aragó [Hèctor Moret i Artur Quintana]; Andorra [Isabel de la Parte]; Catalunya del Nord [Martine Berthelot], i l’Alguer [August Bover]. L’obra demostra sensibilitat territorial i unitària quant al folklore, que és del tot assumida per la recerca folklòrica i etnopoètica habitual que es fa al país, però que convé destacar per a sensibilitats més allunyades. Al Carxe, la Franja, Andorra, l’Alguer i la Catalunya del Nord s’hi dediquen les pàgines proporcionals que els escauen, com s’ha esmentat, però cal destacar que en tots els casos s’hi fan presentacions que podem considerar completes i, per la coneixença dels de- talls, tan excel·lents com els capítols de recorregut més llarg. No es tracta, doncs, de capítols menors.
L’experimentat tàndem Carme Oriol i Emili Samper ha fet una labor meticulosa que es nota en diversos elements del treball: d’entrada en la nòmina de col·laboradors que van aplegar entorn d’aquest projecte; per la unitat i coherència, doncs, que li han sabut donar i, sobretot, perquè l’obra assoleix en escreix l’objectiu d’informar àmpliament de la història del nostre folklore amb la màxima competència que es pugui esperar.
