Mònica Sales publica un article al Diari de Tarragona sobre veritats, mentides, rumors i postveritat

 El passat 22 de maig, el Diari de Tarragona publicava, a la secció La Tribuna, un article de Mònica Sales, en què l'autora reflexionava sobre veritats, mentides, rumors, llegendes urbanes i la postveritat. Podeu llegir-lo aquí.

S’ha de dir sempre la veritat! No digues mentides! Et creixerà el nas, si dius mentides! I amb ulls esbatanats les criatures escolten amb ànsia aquelles veus externes, i fins i tot internes. No us ha passat? A mi sí. Amb els anys tot això canvia. Canvia tant que aquells xiquets menuts que s’embadalien amb la història del ruc i el iaio i el net, amb les llànties meravelloses, amb les catifes voladores, amb les cases de palla i de fusta i de maons, amb les gestes dels herois que vencien dracs amb foc pels queixals, amb les cases de sucre i xocolata o amb les princeses adormides per un encantament es converteixen en adults que gasten una gran part del temps a desembolicar embolics i a reflexionar sobre allò modern de la postveritat. Rumors per aquí, sospites per allà o rèpliques d’una banda i contrarèpliques de l’altra. I mira que era fàcil saber què era veritat i què no d’aquelles històries orals que els explicaven vora el foc, a l’hora de les menjades o abans d’anar a dormir.

Serà que enyorem aquella literatura oral que ens ha acompanyat sempre i que, de vegades, causa confusió entre la veritat i la mentida? Serà que necessitem el rumor per viure intensament el dia a dia? Serà que construïm suposades veritats amb bastides febles només amb la voluntat de dir, dir, dir sense mesura?