La secció de Folklore de la revista Sonograma publica l'article: Reflexions al voltant de la comunicació artística en petit grup, de Roser Ros
En el número de Sant Jordi de la revista Sonograma, la secció de Folklore de la revista publica l'article: Reflexions al voltant de la comunicació artística en petit grup, de Roser Ros i Vilanova.
L’any 1968, Dan Ben Amos (Ben-Amos, 1971: 3-15) va formular la denominació comunicació artística en petit grup, que Josep Maria Pujol va difondre a casa nostra, i que es referia al concepte de literatura tradicional. Gràcies a ells vam entendre que l’oral o el tradicional (de l’existència del qual no podem, però, dubtar), deixaven de ser característiques essencials del text per passar a ser mers atributs contingents: «El “text” fix transcrit cedeix a favor d’una consideració de l’esdeveniment comunicatiu i els seus participants» (Oriol i Samper, 2013: 27). Però jo m’he permès la llicència d’ampliar i ampliar aquesta denominació a tots els actes de comunicació verbal siguin o no fills de la tradició oral, molt especialment quan es tracta d’explicar contes.
Si el terme comunicació requereix la presència d’un emissor i un receptor que es poden intercanviar els papers en un moment donat, el terme artística ens obliga a no perdre de vista la infinita llibertat que tenim, com a emissors, a l’hora d’interpretar qualsevol missatge (tenint, però, en compte el context i el conjunt de regles del vocabulari lingüístic i extralingüístic), i també l’especificitat d’allò que volem transmetre. Com el seu nom indica, la noció de petit grup demana que l’acte de comunicació es produeixi en una certa intimitat.
