Passa al contingut principal

Emili Samper publica "In memoriam Josep M. Pujol" al llibre Erotisme i tabús en l'etnopoètica

El darrer volum publicat pel Grup d'Estudis Etnopoètics (conjuntament amb l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i l'Arxiu de Tradicions de l’Alguer), titulat Erotisme i tabús en l'etnopoètica, inclou l'article "In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)" escrit per Emili Samper, que és "alhora un homenatge i una primera revisió d'urgència de l'obra folklorística del mestre", com expliquen els curadors del volum, Anna Francés i Jaume Guiscafrè.

L'article, que es troba entre les pàgines 11 i 30, es pot descarregar en pdf i llegir en línia amb la resta del volum, al bloc del Grup d'Estudis Etnopoètics.

Els mesos de febrer i març de l’any 2000, l’Aula Magna de l’antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (situada al vell i alhora emblemàtic edifici de la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona) va acollir unes jornades d’estudi interdisciplinars al voltant del tema «Mites i llegendes». Una de les sessions de la tarda de l’1 de març va anar a càrrec d’un professor del Departament de Filologia Catalana que es va presentar vestit amb una cridanera americana de color verd. En aquesta sessió, que portava per títol «Mites fundacionals en la història de Catalunya», s’explicava com un mateix patró narratiu (l’arquetip de la biografia de l’heroi) agermanava el període formatiu de les biografies dels herois fundacionals de la casa de Barcelona, Guifred el Pelós i Jaume I. Aquesta conferència va impactar un jove estudiant de Filologia Catalana que, de ben petit, s’havia interessat pels mites i les llegendes i que va descobrir, escoltant les paraules d’aquest professor, un nou camí: l’estudi del folklore. Uns mesos abans, aquest alumne havia tingut la sort de conèixer la sapientia i la fortitudo a les pàgines de la Chanson de Roland de la mà d’aquest mateix professor.
Aquesta anècdota personal no pretén sinó exemplificar el mestratge exercit per Josep M. Pujol com a professor de folklore i de literatura medieval (dos dels seus àmbits d’estudi, amb la tipografia) i l’impacte positiu de les seves lliçons magistrals. Aquest alumne va tenir la immensa sort, no només d’assistir a les seves classes, sinó també de treballar, uns anys més tard, dins l’equip que formava, de manera inseparable, amb Carme Oriol. Partint de la base que la millor manera de conèixer el llegat de Josep M. Pujol és llegir (i rellegir) els estudis que ens ha deixat, aquestes notes pretenen simplement oferir una guia pel que fa a les seves aportacions en l’estudi del folklore, precedides d’uns apunts biogràfics.

Notícies anteriors

Mostra'n més