El número 108 de la revista Els Marges (hivern de 2016) inclou la ressenya del llibre Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol.
Alfons Gregori, de la Universitat Adam Mickiewick de Poznan, és l'autor de la ressenya, que es pot llegir a les pàgines 122 i 123.
Aquest esplèndid recull d'escrits sortia publicat el mes de desembre de 2013, quan amb un toc d'aparent malastrugança- tota ovella començava a desfilar cap al corral. La fatalitat, tanmateix, ens havia colpit l'estiu de l'any anterior, quan l'autor dels textos, el medievalista, tipògraf i estudiós del folklore Josep M. Pujol, va haver de trescar en solitari cap a les penyes de l'Enllà, mentre els de baix maleíem l'esvaïment del seu mestratge. Però ens equivocàvem. I és que Això era i no era va posar llum en un aspecte que fins i tot els admiradors del savi Pujol en bona mesura ignoràvem: la seva producció investigadora en teoria i pràctica del folklore no era pas minsa, i ni de bon tros es limitava a la seva col·laboració a "Benvingut/da al club de la sida" i altres rumors d'actualitat (2002), ben important per si mateix a l'hora de divulgar les formes de folklore contemporani. Els seus dos deixebles de la Universitat Rovira i Virgili més destacats, Carme Oriol i Emili Samper, de dues generacions diferents i que, doncs, aporten perspectives complementàries en la tasca d'homenatjar-lo, han fet una recerca exhaustiva per tal de treure a la llum articles dispersos fins ara de difícil accés i que constitueixen un veritable pou d'agudesa intel·lectual.