El número 29 de la revista Catalan Review: international journal of Catalan culture inclou una ressenya del llibre De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) d'Emili Samper, escrita per Pep Vila
i publicada a les pàgines 139-141.
Aquest llibre, pulcrament editat, llegidor, a cura d’Emili Samper, investigador a l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV, traça la polièdrica biografia, la trajectòria ideològica i la bibliografia de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841- Barcelona, 1915), que fou poeta, folklorista, activista polític, col·leccionista, editor, pedagog, home d’arrelades conviccions catalanistes, i secretari de la Biblioteca Pública Arús. Els seus papers personals es conserven a l’Arxiu Municipal de Reus, a partir del qual hom ha bastit i interpretat aquest estudi magnífic sobre un dels millors folkloristes catalans de la Renaixença. Qui signa aquesta ressenya, se’n va mig enamorar i en va publicar un treball als Annals de l’Institut d’Estudis de l’Alt Empordà (vol. 41, 2010), en el qual estudiava uns modismes recollits, a peu d’obra, com a treball de camp, mentre dirigia obres d’enginyeria i d’obres públiques en la construcció del ferrocarril a Figueres fins la frontera francesa. Així per exemple entre 1892 i 1893 fou cap d’estudis i de construcció del ferrocarril de Girona a Olot, circumstància aquesta que li va permetre fer recerques sobre la les creences dels homes i dones de la Garrotxa, una zona especialment rica i sensible en materials folklòrics. Pels volts de 1902 o 1903 va assistir a la representació d’un fragment d’una obra passionística, representada a Sant Esteve d’en Bas (Garrotxa), un Dijous sant, treball molt interessant des d’un punt de vista escenogràfic.