Ves al contingut principal

Adelaida Ferré i Gomis i el folklore reusenc per Laura Villalba a l'Arxiu de Reus

Dijous 22 de gener, a les 19:30, l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) acull la conferència de Laura Villalba Arasa "Adelaida Ferré i Gomis i el folklore reusenc".


Les dones accedeixen a folklore en el mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural. A Catalunya és en les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a més, a casa nostra s’hi ha de sumar el context històric d’una època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris. A això se li ha d’afegir la tasca duta a terme per Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 – Barcelona 1929), que va formar un nombrós estol de dones folkloristes. Aquesta tasca va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.
Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla del folklorista Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. A pesar dels seus mèrits en diversos àmbits ha estat una dona poc estudiada en la història en general i encara menys en la seua faceta com a folklorista. Amb motiu justificat, de Ferré només es conserven els materials que va entregar a Rossend Serra i Pagès, els que —possiblement gràcies a ell— va anar publicant en revistes i els que posteriorment van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Ferré, a diferència d’altres folkloristes coetànies seues, de qui la família n’ha anat conservant documentació, no ha tingut cap fons personal i és aquí on, en part, rau la dificultat d’haver escrit gairebé des de zero la seua vida i la seua trajectòria.
Els materials de folklore que Adelaida Ferré va recollir i els articles i estudis que va fer es troben repartits, bàsicament, entre les pàgines de publicacions catalanes del primer terç del segle XX, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona —tant en el Fons Personal Rossend Serra i Pagès com en el Fons Sara Llorens i Carreras— i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. De tot el folklore que va recollir destaquen, quantitativament l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística. Aquest gènere del folklore ha estat el més estudiat fins al moment; d’aquí que s’hagen pogut sistematitzar els textos. Geogràficament, la folklorista va recollir folklore en, com a mínim, setze poblacions diferents de Catalunya. Temporalment, la recol·lecció de folklore per part d’Adelaida Ferré es va produir entre durant la primera dècada del segle XX.
A Reus, població natal del pare de la folklorista —i d’aquí el lligam entre la ciutat i la dona—, Ferré hi va residir temporades curtes, bàsicament entre 1904 i 1905. Així ho constaten d’una banda algunes de les cartes que va enviar al seu mestre Rossend Serra i Pagès i els materials folklòrics que hi va recollir, gairebé sempre de boca de la seua família.
Laura Villalba Arasa

Font: Carrutxa

Notícies anteriors

Mostra'n més